El TC valida la condemna de 12 anys de presó a l’autor del doble atropellament a Erts

El cas es remunta al 14 de desembre del 2013. De matinada, l’acusat va tenir un accident de trànsit a Erts i la discussió posterior amb els ocupants de l’altre vehicle implicat va degenerar en una agressió. El processat, no es nega, va rebre de valent. Fins que va poder entrar al seu turisme i marxar però, llavors, va optar per fer tota la volta a la rotonda i envestir el grup, colpejant un altre jove. Va marxar del lloc però minuts després hi va tornar i va acabar atropellant una segona víctima. [related:articles:1] Aquell dia va ser detingut i la prova d’alcoholèmia que se li va practicar va evidenciar que es trobava en un estat etílic considerable. Va passar un temps a presó, però quan va ser deixat en llibertat va acabar marxant al seu país d’origen. Des de llavors, estava buscat per la Justícia andorrana, però Portugal no l’extradia. Anys després, va anar a treballar a Suïssa i, un cop allà, va ser detingut i, llavors sí, enviat de nou cap al Principat. El seu cas ja s’havia jutjat. En rebel·lia. I se l’havia considerat culpable de dos delictes d’assassinat en grau de temptativa i un de conducció sota els efectes de l’alcohol. En total, 14 anys de presó. La seva defensa va sol·licitar un recurs d’audiència -un judici de revisió-, que va acabar amb una sentència similar. En el recurs al Superior, va aconseguir que un dels dos crims fos considerat només homicidi en grau de temptativa. Li van rebaixar la condemna a 12 anys. A partir d’aquí, el seu advocat va presentar un recurs d’empara al Constitucional. Al·legava que les sentències abans esmentades vulneraven drets del seu client. Entenia que no havia tingut una resolució motivada i fonamentada. Principalment, apuntava que no s’havia tingut prou en compte que el seu estat d’embriaguesa feia que no es pogués concloure que, quan va envestir les seves víctimes, tingués la voluntat de matar-les. Fins i tot, demanava que es considerés que això implicava una eximent incompleta. Des del Superior, en canvi, es defensava en els seus arguments el fet que l’intent d’atropellament es va fer amb un tot-terreny. Per tant, de grans dimensions. A banda, sobre l’estat etílic, apuntava que, malgrat el mateix, va poder agafar el cotxe, fer la primera envestida, conduir i després tornar a la rotonda per fer la segona i posteriorment conduir fins a la Massana. [related:articles:2] Ara, el TC ha dictat un aute en el qual desestima estudiar el fons del recurs. Els magistrats recorden que “la jurisprudència considera que els tribunals ordinaris són competents per apreciar i per qualificar jurídicament els fets sotmesos al seu coneixement, tret que aquesta apreciació i que aquesta qualificació siguin il·lògiques, incoherents, irraonables i vulnerin algun dret o llibertat reconeguts a la Constitució”. I aquesta circumstància, entenen, no es dona en el cas del doble atropellament a Erts. Al contrari, “en aquesta causa, de les resolucions impugnades es desprèn que la Sala Penal va dur a terme una reconstitució cronològica dels fets molt precisa”. I, també, que “es va tenir en compte el seu estat d’embriaguesa, així com el dictamen del perit judicial, però va considerar que el comportament del recurrent, el qual va decidir conduir, tot i haver begut, i tornar al lloc de l’accident per envestir una segona vegada amb un vehicle imponent les persones que estaven atenent el primer perjudicat, no podien constituir una circumstància excloent, ni tampoc una circumstància atenuant”. Per al TC, “es va efectuar una anàlisi circumstanciada dels delictes comesos”. I això es comprova pel fet que “va distingir la primera acció, que qualifica d’homicidi en grau de temptativa, de la segona, originada després de marxar amb el vehicle, fer mitja volta i tornar uns 4 minuts després al mateix lloc per envestir el grup de persones que encara s’hi trobaven i que no s’ho esperaven, acció que qualifica d’assassinat en grau de temptativa”. D’aquesta manera, s’entén que la resolució impugnada “no es fonamenta en un raonament il·lògic, absurd o incoherent” ni tampoc es pot dir que “no estigui motivada en dret”.