Els estudiants de primària i secundària flaquegen en comprensió lectora

Aquesta és un dels indicadors que, a grans trets, que deixa entreveure l’informe que el programa PISA for Schools de l’OCDE ha realitzat en dues tongades entre els estudiants de secundària de l’Escola andorrana. El ministeri d’Educació disposa d’informes del 2018 i del 2022. A més a més, el 2021 el ministeri va fer fer una altra avaluació externa, en aquest cas a partir d’unes directrius dissenyades i que es va fer entre els escolars de sisè de primària i els de quart de secundària. És a dir, en acabar els respectius cicles. Aché ha celebrat la “voluntat de col·laboració i transparència” dels dirigents educatius perquè la reunió és una “senyal que volen compartir aquestes dades i intercanviar posicionaments” Tota aquesta documentació ha estat entregada recentment als consellers de Concòrdia, que ho van sol·licitar. I aquest mateix dijous els parlamentaris Cerni Escalé, Núria Segués i Maria Àngels Aché han mantingut una trobada amb el ministre de Relacions Institucionals i Educació, Ladislau Baró, el secretari d’Estat Josep Anton Bardina, i la nova responsable d’Inspecció i Qualitat Educativa, Eugènia Duró. Els responsables educatius volien posar en context la informació facilitada a través dels mecanismes parlamentaris. Aché ha celebrat la “voluntat de col·laboració i transparència” dels dirigents educatius perquè la reunió és una “senyal que volen compartir aquestes dades i intercanviar posicionaments”. La consellera general de Concòrdia ha afirmat que des de la seva formació faran “una tasca col·laboradora però de control” d’implementació de millores perquè “l’educació és bàsica i un pilar fonamental” de la societat. DIFUSIÓ Els representants de Concòrdia han demanat a l’equip que lidera Ladislau Baró que facin difusió d’uns estudis que, des del mateix ministeri, s’ha reconegut que han estat molt poc divulgats. Maria Àngels Aché ha explicat que s’ha de fer partícips els docents dels resultats de les avaluacions i també la societat en general. La parlamentària ha deixat clar, però, que a qui li correspon fer la tasca d’explicació i divulgació és al ministeri, atès que són “informes complexos” i, alhora “cal contextualitzar-ne els resultats”. Per aquest motiu Aché no s’ha volgut esplaiar massa en els punts forts i els que no ho són tant. Però sí que ha mostrat certa preocupació pels resultats que en general es donen en matèria de comprensió lectora. El programa PISA for Schools avalua resultats en tres àmbits: la llengua, per veure l’impacte sobre la comprensió escrita; les matemàtiques, per comprovar la capacitat de resolució de problemes; i en ciències es busca fomentar l’esperit científic i crític en general. Quant a l’estudi que es va encomanar el 2021 es feia una anàlisi de les tres àrees instrumentals: la llengua catalana, la francesa i les matemàtiques. Les mesures que haurien derivat de l’avaluació del 2018 no es van poder aplicar perquè quan s’havia dissenyat el pla d’actuació va esclatar la crisi sanitària i això va causar un important enrenou social i, especialment també, a les escoles. I respecte de l’informe del 2022 encara no s’han establert mesures correctores El denominador comú, tot partint de la base que les avaluacions s’han fet amb criteris distints, és que flaqueja la comprensió lectora. “És un aspecte en el qual s’ha d’incidir molt”, ha remarcat Aché, perquè es tracta d’una matèria transversal i “sense comprensió lectora no resols un problema de matemàtiques o no arribes a entendre un text científic. O no se sap extreure la informació d’un escrit”. Els responsables ministerials han explicat que ja estan treballant en la matèria i que es vol imposar la necessitat de fer una lectura d’entre 15 i 20 minuts a la setmana en un document físic (llibre, informe…). El temps esmentat segurament queda curt. Per això Concòrdia considera “important fer accions de millora en tots els àmbits”. De fet, Maria Àngels Aché exposa que una vegada “detectades les mancances”, cal implantar “estratègies d’intervenció i plans de millora i mesures correctores per tal d’assolir millores en allò que no funciona o per millorar en tot allò que calgui millorar”. Els parlamentaris del primer partit de l’oposició estan a l’expectativa de “com s’implanten aquestes estratègies”. Segons que han explicat els actuals dirigents del ministeri d’Educació als representants de Concòrdia, les mesures que haurien derivat de l’avaluació del 2018 no es van poder aplicar perquè quan s’havia dissenyat el pla d’actuació va esclatar la crisi sanitària i això va causar un important enrenou social i, especialment també, a les escoles. I respecte de l’informe del 2022 encara no s’han establert mesures correctores. Per això els parlamentaris demanen que s’aprofiti per fer difusió de tot plegat, en primer lloc, entre els professionals de l’ensenyança i, també, entre la ciutadania en general.