Fonts per a tots els gustos i de tots els colors

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

El primer cap de setmana de la posada en marxa de les fonts lluminoses ha portat desenes, centenars de curiosos fins a l’indret. I encara bo, per aquells que no li veuen la gràcia, que al passeig no hi ha ni un bri d’ombra quan el sol pica fort, perquè en cas contrari seria un lloc d’aturada gairebé obligatòria a qualsevol hora del dia. Certament, a les 10 de la nit i tres quarts d’hora després, que són els dos moments on les fonts lluminoses es posen en marxa, centenars de persones s’acumulen al tomb del passeig. És ben cert, no és com la nit de divendres, el dia de la inauguració, però és molt millor per als que hi són perquè no tenen tants adversaris per poder contemplar el projecte d’aigua, llums de colors i música. I, a més a més, poden ver-lo de moltes maneres. Perquè no és el mateix observar les fonts i els seus sortidors des de la Rotonda pròpiament dita que fer-ho des d’alguns dels balcons que queden a mig passeig i des dels quals es pot rebre una refrescada si algú es despista. Però sense haver d’esperar a la nit, i als colors de les fonts, només la presència de tant en tant de les fonts en format ornamental ja comença a esdevenir un reclam. Els visitants hi paren sense dubtar-ho. Ja es feien fotos abans, ara encara més. El punt de ‘selfie’ no para. Hi ha estones que fins i tot hi ha cua. També tenen clar els turistes que la creació lumínica nocturna és maca. De fet, entre els forans, hi ha més coincidència positiva que entre el públic local. Una família observant la font ornamental. El fet que el projecte valgui el que ha costat (uns 4 milions d’euros dels quals més de 2 directament imputables a les fonts) porta una part de la ciutadania a rebutjar de pla la iniciativa. D’altres consideren que es tracta d’una ‘atracció’ anquilosada, passada de moda, fins i tot. Sense oblidar els que estan convençuts que és un dispendi mediambiental entre despesa d’energia i d’aigua (que s’agafa del riu, i torna al riu, quedi clar). Certament, per ara, la població local aprofita més per passar pel remodelat passeig -més encara després d’un any sense poder-ho fer- que no pas per elogiar les fonts lluminoses com si fossin la gran crida del segle. Ara bé, si cal comunicar novetats a les amistats o als familiars, de fora, enguany toca anunciar que hi ha unes fonts (com hi ha un casino o un hotel explotat per Messi). És ben bé que hi ha actuacions que no van pas bé a tothom. N’hi ha de tots els gustos. N’hi ha per a tots els colors.