Govern admet que no hi ha normativa per afrontar emergències a les torres

Així ho ha explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en resposta a la bateria de preguntes tramitades ara fa unes setmanes per la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché. Les qüestions es van fer, justament, arran de l’espectacular incendi que va afectar una de les torres en construcció al centre de la parròquia. Un foc, per cert, del qual s’admet que “no s’ha pogut determinar l’origen de forma precisa”. Sí que es descarta que fos un problema elèctric o un sinistre provocat. [related:articles:1] La parlamentària es va interessar llavors per si existia algun “pla de prevenció i d’actuació específic per a edificis de grans alçades”. La ministra reconeix que, ara mateix, no. Es justifica apuntant que encara no ha transcorregut el temps decretat per al desplegament de la normativa que ha de penjar del text: “Preveu diferents tipologies de plans de protecció civil i les disposicions finals de la mateixa estableixen que el Govern disposa d’un termini màxim de dos anys, a partir de l’aprovació i la publicació del Pla territorial nacional de protecció civil, -que al seu torn s’ha d’aprovar en el termini màxim de tres anys a partir de l’entrada en vigor de l’esmentada llei-, per a la seva aprovació”. Per tant, no serà fins que s’hagi completat aquesta feina que es “valori en quin pla concret s’encabiria el risc d’incendi dels esmentats edificis”. L’executiu, però, defensa que efectius de la unitat de prevenció i investigació de sinistres dels bombers han fet “visites d’ofici” als tres edificis que es construïen al Prat del Roure. Es van fer conjuntament amb el departament de Seguretat Industrial i Vehicles i havien estat programades per les empreses d’enginyeria contractades per cada un dels blocs. L’objectiu era “conèixer els diferents sistemes d’autoprotecció i els mitjans contra incendis dissenyats per a cadascuna de les torres, i ser coneixedors de les especificitats i particularitats arquitectòniques i de disseny de cada edifici”. D’aquesta forma, s’entén que el cos podran “adaptar i/o confeccionar els procediments d’actuació a cada una d’elles”. Així, el que sí que hi ha redactat són “instruccions operatives i procediments d’actuació” per a cadascun d’ells. [related:articles:2] Pel que fa a reglaments específics sobre edificis de gran alçada, tampoc es té cap. “Actualment no es disposa d’una reglamentació nacional quant a les mesures de prevenció i seguretat (…) sinó que aquestes construccions destinades a usos d’habitatge o oficines es regeixen -indistintament de l’alçada per la qual han estat autoritzades- pel Reglament de seguretat contra incendis en edificis de vivendes i oficines del 22 de desembre del 1982”, s’indica en la resposta. S’apunta, però, que, a l’hora de tramitar els projectes, es “va fer esment” al fet que supletòriament s’havia d’aplicar la normativa francesa: el ‘Règlement de sécurité contra l’incendi, relatif aux immeubles de Grande Hauteur’, ja que s’entén “dels més garants del nostre entorn”. Pel que fa a la protecció dels treballadors que els construeixen, que també era objecte d’una de les preguntes de la parlamentària de Concòrdia, Govern es remet bàsicament a la Llei de seguretat i salut en el treball així com al reglament específic per a les obres.