L’afer del vot judicial arriba a Estrasburg

Fa unes setmanes, Campos va rebre les resolucions del TC on es desestimaven el recurs d’empara que havia presentat. Les va llegir. Les va analitzar. I va entendre que no el convencien. “Són resolucions extenses però que no donen resposta a les qüestions que formulàvem”, ha comentat el lletrat. I, per tant, va decidir que era procedent anar a Estrasburg. I així ho ha fet. La demanda ja s’ha presentat i els eixos bàsics és la denúncia que, al seu entendre, tant amb el procediment del vot judicial com amb l’acció oberta posteriorment davant la Justícia andorrana s’han vulnerat, com a mínim, tres dels drets reconeguts a la Declaració Universal. El primer, el de tenir un jutge imparcial. Campos sempre s’ha mostrat crític amb el fet que el batlle que va agafar el cas fos, al mateix temps, president de la junta electoral. [related:articles:1] El segon, considera que no se’l va deixar disposar del temps necessari per preparar la defensa de l’afer. I el tercer, i aquest ja directament vinculat al procediment del vot judicial, considera que s’ha vulnerat el dret a unes eleccions lliures. En aquest sentit, s’apunta que “no hi ha les garanties necessàries que acreditin que s’ha assegurat la lliure opinió del poble andorrà respecte a l’elecció del seu cos legislatiu atès que no s’han aportat les garanties que acreditin que s’han respectat de forma escrupolosa la inviolabilitat dels vots emesos en seu judicial durant els dies i nits durant les quals els mateixos van quedar custodiats”. I posa en relleu que “l’Estat tenia l’obligació positiva d’enquadrar minuciosament els procediments per tal d’assegurar la inviolabilitat del meu vot i, per extensió, de la resta dels 9.000 dipositats”. Campos alerta que aquestes mancances “han conduit a una greu distorsió de la expressió de la voluntat dels electors”. Ara, lògicament el TEDH haurà d’analitzar el cas, amb un primer filtre que no és senzill de superar: decidir si l’admet o no a tràmit. Campos, de fet, també es mostra crític amb l’actual procediment que s’està fent servir a la Batllia. Admet que hi ha alguna millora, com ara traslladar tot el procés a la sala magna, però “no hi ha grans canvis” i lamenta que “els problemes de fons continuen estant allà i el dubte sempre hi serà mentre no hi hagi urnes”. Ara, apunta que “aquestes no hi són; pel que em diuen, les fiquen a una capsa”. I això, remarca, “no és la solució”, ja que “el problema no és mentre s’efectua el vot sinó el que passa quan la gent marxa i aquella sala es tanca; hi ha inseguretat i això genera dubtes i fa planejar l’ombra del frau electoral”. Per això, remarca que la solució “és tenir set urnes precintades davant notari i custodiades per la policia 24 hores al dia i que no es moguin de la sala”.