L’APBI rebutja una graella de preus de lloguers perquè ho veu com una “intervenció del mercat”

L’APBI s’ha mostrat contrària al projecte de llei de mesures pels pisos de lloguer presentat pel Govern i insisteix en la necessitat de “liberalitzar el sector” i donar “la màxima seguretat jurídica” per poder corregir la situació. Alhora sí que estan d’acord en “revisar l’impacte” que té la llei d’inversió estrangera en l’augment dels preus dels pisos. Ara bé, no veurien bé una graella de preus per determinar què és un lloguer abusiu, perquè ho consideren “una altra forma d’intervenir el mercat” i per tant, vaticinen conseqüències negatives, ni tampoc la possibilitat de sancionar aquells propietaris que apliquen preus desmesurats. “Sancionar no atraurà, sens dubte, més inversors que apostin per habitatges de lloguer”. [related:articles:1] Des de l’APBI responen a les preguntes formulades per l’Altaveu assegurant que el que cal és “estimular i no sancionar” per tal de crear “les condicions perquè el mercat sigui el més eficient possible” i així “els preus desmesurats no hi tenen cabuda”. I com es posarien al mercat els pisos buits? Destaquen que és un tema que ja han tractat amb el Govern i “sobretot es tracta d’estimular el propietari per tal que vulgui posar el pis en lloguer i donar-li la màxima seguretat jurídica”. [related:articles:2] Sobre la possibilitat de crear una borsa de pisos per intentar posar al mercat els pisos buits per posar-los a lloguer assequible, des de l’APBI es considera que “té sentit que el Govern pugui disposar d’una bossa de pisos de lloguer”, però adverteixen: “amb el màxim respecte, pensem que l’administració ha de crear l’entorn adequat per tal que el privat faci la seva feina”, però que en tot cas “el Govern mai serà més eficient que un privat, ni tampoc té el coneixement que té un privat del sector”. Igualment, demanen definir “què vol dir lloguer assequible”, i remarquen que “cal una reflexió sobre quin model de país volem” i analitzar “quanta gent pot viure a Andorra”. Des de l’APBI es posa com a exemple la problemàtica de l’aigua i les restriccions que s’han hagut d’aplicar a la Massana que consideren que “han de servir com a reflexió sobre el fet que la capacitat de gent vivint a Andorra té un límit”.