Massa protagonisme o massa mediocritat?

Makuka va presentar el primer senzill, ‘Happy Land’, el 25 de desembre, ajudat d’una campanya mediàtica en xarxes realitzada amb intel·ligència artificial (IA). Ara, aquest primer de gener, es presenta tot l’àlbum, per al qual ha estat nou mesos treballant per tal de poder oferir un producte el màxim de professional. Nicolás Vega, que segueix formant-se hores d’ara encara al ‘Bel Canto’ de Catherine Metayer’ i estudia guitarra moderna amb tres tutories professionals a diferents acadèmies (clàssica i lectura, flamenc jazz i guitarra moderna), actualment està treballant en els últims serrells del vídeo-clip de suport. Makuka en concert. Aquest videoclip, assegura el jove músic, hauria de ser “molt impactant amb imatges a Andorra, Barcelona i Londres”, i serà el preludi i mostra per als pròxims vídeos de la resta de les cançons que s’elaboraran al llarg del 2024. “Tota aquesta feina, i les entrevistes a Londres, m’ha impedit presentar-me al circuit de concerts de Nadal tant al país com a França”, explica Makuka, que per a l’any 2024 a més dels videoclips preveu gravar un nou EP, les cançons del qual diu ja tenir preparades. Amb l’ajuda i el mecenatge de dues empreses patrocinadores, Nicolás Vega i el seu entorn musical ja estan treballant en la gira ‘Afronauts’, un tour per Europa d’un mes i mig i que visitarà França, Suïssa, Alemanya, Dinamarca, i especialment la zona del Benelux i la costa oest de França, amb una posada en escena molt espectacular donant molta imatge a Andorra com a país de referencia cultural. A més, al febrer es preveu publicar una remasterització de tot l’àlbum. L’ÀLBUM I LES LLETRES La producció de ‘Too much protagonism’ ha anat a càrrec de Pere Revert a l’estudi SONNOS-Andorra, amb la direcció artística i arranjaments a càrrec de Carlos Lozano, i la col·laboració de Miguel Espinosa, dos membres de Persefone que juntament amb Revert han fet un treball “quirúrgic en harmonia, textura, i dinàmica musical”. La portada de l’àlbum. La temàtica de les lletres, diu Makuka, “és una crítica sobre aquelles coses que succeeixen al nostre entorn i que segons alguns punts de vista, pel que sembla han de fer-te gràcia, però que en realitat, en primera persona de graciós en té molt poc. Per exemple: els polítics a la seva ona, les persones a la seva, i el món t’ha de semblar meravellós mentre ells, els governants i alguna part de la societat… riuen de tu. Una cosa semblant al que li passava al Jòquer quan s’esforçava a riure”. Nicolás Vega també parla de la portada del seu treball discogràfic. “Es basa en una imatge feta a un estudi fotogràfic de Londres, i maquetada a posteriori a Andorra. Aquesta imatge pretén ser una piràmide social invertida, on el referent és: que: qui és a dalt en aquesta piràmide ha de ser un servidor, i no un protagonista prominent”.