Més exempcions a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària

El text definitiu està enllestit, tot i que els grups de l’oposició han presentat diverses reserves d’esmena per debatre certs punts durant el ple. Totes elles, tret de gran sorpresa, seran rebutjades. En canvi, sí que han passat el filtre de la comissió -i més concretament, el dels grups de la majoria- altres propostes de canvi impulsades tant per Demòcrates com per Ciutadans Compromesos, però també pel conseller no adscrit de Liberals, Víctor Pintos. Varis dels canvis han anat en la línia d’ampliar el règim d’exempcions. És a dir, afegir supòsits en el qual una operació feta per un inversor estranger en l’àmbit immobiliari no estarà subjecta a la nova figura tributària que mantindrà els tipus i les franges ja fixades pel Govern. El text que es votarà dijous preveurà, per exemple, un canvi que afecta directament les promocions immobiliàries. [related:articles:1] La proposta s’ha reformulat arran d’una esmena presentada per Pintos. Bàsicament, es crea una disposició transitòria, la segona intitulada “Promocions urbanístiques i immobiliàries”. I aquesta estableix que aquestes “es tramiten de conformitat amb la normativa vigent amb anterioritat al 5 de setembre del 2023 i no estan subjectes a la Llei de l’Impost (…) sempre que acreditin que (…) havien presentat la sol·licitud de la llicència d’obres o d’edificació de l’immoble que es tracti”. En aquest sentit, el conseller general justificava a l’hora de presentar la proposta que l’objectiu és “protegir les promocions que ja han iniciat els seus plans i les seves inversions i que, si se’ls aplica el nou impost de manera retroactiva, pot posar en risc la seva finalització”. Pintos i la majoria també s’han posat d’acord per transaccionar diverses esmenes presentades que feien referència a l’article 4, que també marca les exempcions. I una que s’introdueix és en el cas que es compri un bé immoble amb l’objectiu de desenvolupar en ell “una activitat mercantil, professional, comercial o industrial”. Això sí, han de complir vàries condicions: no treballar en el sector immobiliari, que la propietat es destini durant un mínim de deu anys a aquesta funció, que el seu ús inicial no fos habitatge i que la inversió vagi lligada a la creació de llocs de treball. [related:articles:2] Una altra excepció s’incorpora via la disposició addicional sisena, de nova creació. En aquest cas, es modifica la legislació que regulava el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, que data del 2017. I s’estableix que “no estan subjectes a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra les adquisicions de béns immobles o de drets reals possessoris sobre immobles derivades de les operacions a les quals sigui aplicable el règim fiscal regulat en aquesta Llei”. Altres canvis introduïts fan referència al fet que, un cop pagat l’impost, aquest no es retornarà si es perd la consideració d’inversió estrangera. A la vegada, es deixa clar que “la qualificació sobrevinguda com a inversió estrangera comporta l’obligació de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres, la meritació i la necessitat de liquidar l’impost que correspongui en mèrits d’aquesta Llei”. D’aquesta forma, es vol evitar que algú pugui escapar-se de tributar aprofitant un canvi de titularitat amb alguna persona resident. RESERVES D’ESMENA DE L’OPOSICIÓ El debat de dijous serà llarg. Entre altres coses perquè, prèviament a la discussió sobre el text, tant Concòrdia com el PS han presentat reserves d’esmena. És a dir, volen votar al ple propostes de modificació que han estat refusades a la comissió. En el primer cas, s’insisteix que cal limitar molt més la compra d’immobles per part d’estrangers i que no es pot aixecar la suspensió d’operacions, sinó que cal esperar a l’aprovació de la futura modificació de la regulació sobre inversió estrangera. Pel que fa als socialdemòcrates, volen que la bonificació per aquelles operacions de compra que vulguin destinar els immobles al lloguer residencial tingui com a requisit essencial que la renda sigui assequible en base a l’índex de preus de referència i que només sigui del 60% i no del 90%.