Quan les xarxes dinàmiques poden no ser suficients al Solà d’Andorra

L’Altaveu ha pogut constatar, aquest cop sí, molta por entre usuaris de la zona. Veïns de Ciutat de Valls, hortalans que conreen en aquelles feixes… En una parcel·la en concret, just sota el camí del Rec del Solà, la pedra que es va aturar uns metres més avall va deixar un esvoranc d’uns 50 metres de profunditat. Va colgar el roc tot allò que va trobar en l’impacte. Allà sota mateix hi ha autoritzada de fa un temps, però tampoc tant temps, una nova promoció. Urbanització Gil Torres o quelcom així, s’hauria de dir. Just per sota d’on ha quedat el roc s’estava fent el desmuntatge del terreny. [related:articles:1] És evident que l’administració o les administracions que van atorgar els permisos corresponents, probablement hauran de revisar la situació. I fins i tot revertir-la. Queda ben clar que hi poden baixar rocs. I no pas petits. I les conseqüències podrien ser devastadores com ho han estat per al camí del rec, per exemple. I encara bo, encara que no ho sembli, que el roc va baixar per un canal lateral i des de no massa alçada. Des d’uns 1.330 metres. Però està clar, i així ho afirmar el degà del Col·legi de Geòlegs, Valentí Turú, que el despreniment de diumenge “marca un abans i un després en com cal gestionar el risc geològic del sector, i per extensió revisar el d’altres sectors”. El geòleg Ramon Copons coincideix en el fet que qualsevol episodi important, com pot ser el de diumenge, “és una oportunitat per revisar si els càlculs que es va fer al seu dia”, i que van ser la base de la cartografia de riscos, per exemple, “es van fer correctament o cal fer algun retoc”. Copons, que pot arribar a coincidir en la importància de l’esllavissada a la zona de Bonavista i que celebra tenir imatges tan nítides de l’episodi, s’estima més no qualificar d’allau de rocs el fet, perquè això hauria implicat que s’haguessin desprès “un volum de milions de metres cúbics des del punt de sortida. Que caigués mitja muntanya”, situació que als Alps, per exemple, s’ha donat. Punt des del qual va tenir lloc l’arrencada del despreniment. Diverses persones consultades del món de la immobiliària, la construcció i l’enginyeria expliquen que ben recentment, al carrer Gil Torres, hi va haver una constructora que va enviar un saig a un edifici de la zona perquè fes una avaluació de l’estat de l’immoble per evitar ensurts amb esquerdes. Per saber si ja hi eren o apareixen a causa dels treballs que es puguin fer a partir d’ara. Segurament, aquesta situació no només té a veure amb el risc geològic de la zona. També hi té a veure la situació que viuen com a mínim dos edificis de l’avinguda Santa Coloma i les obres de desmunt que s’han fet en una parcel·la inferior que també confronta amb Prada Motxilla. Exposen enginyers que han fet estudis parcials sobre risc de caiguda de rocs al Solà d’Andorra que “tothom és conscient que és una zona delicada, però ningú sap massa què fer”. De fet, i en les imatges fetes en dron que s’adjunten en algun cas es percep, hi ha en aquells verals rocs solts que podrien rodolar en qualsevol moment. Ja s’han desprès en el seu dia de la penya i han quedat a mig camí. “Són rocs grans com un clípol o més que si ens hi enfiléssim al damunt potser les podríem fer ballar i tot”, indiquen els consultats. Però quina és la solució? I això entronca una mica amb el que apuntava Turú sobre els riscos i la gestió. Les xarxes dinàmiques poden no ser suficients. Des de la Fundació Marcel Chavalier de la qual també forma part el degà dels geòlegs s’alerta que “la freqüència d’aquests episodis han anat augmentant en paral·lela la pujada de les temperatures”. “De forma històrica al Solà d’Andorra la Vella, observant l’impacte dels blocs en els arbres, hi va haver un increment sobtat de l’activitat de caiguda de blocs rocosos a partir dels anys 1978-1979”, manté la fundació citant estudis d’altres autors, com per exemple José Moya. “Aquest increment de l’activitat dels despreniments pot estar relacionat amb l’augment de la temperatura atmosfèrica detectada des de finals de la dècada dels 70. L’augment de la temperatura afavoriria la expansió de la superfície rocosa, dilatant-se i accelerant l’activitat dels despreniments”, indica la Marcel Chavalier. I “el que estem constatant és que també està augmentant la magnitud, i això no ho sabíem”, indica Turú, que hi afegeix que “llavors, la solució de les xarxes dinàmiques que inicialment es preveu per gran part del Solà d’Andorra pot ser insuficient”. En efecte, i tornant a una petita ressenya d’aquest dilluns de la Fundació Marcel Chavalier, el despreniment hagut a la denominada canal de Bonavista -aparentment no tenia nom fins ara, però està situada entre la canal de la Pica i el Ribaló- és d’unes característiques “on les típiques xarxes dinàmiques són insuficients per aturar tot el volum de rocs despresos. Amb xarxes dinàmiques sols és possible aturar els blocs al tram final de la seva trajectòria. Altres solucions passen per contrarestar l’energia d’impacte amb dics de contenció i modificar la rugositat del vessant”. “Se n’ha parlat moltes vegades en privat i amb experts. El que caldria seria fer un dic des del Sant Ermengol fins al cementiri de Santa Coloma. Però això òbviament implica desallotjar centenars d’edificis i un cost monstruós. Llavors, quan s’arriba a aquest punt, s’acaba la conversa i es passa a parlar de futbol” A ull nu, el citat Ramon Copons assegura que el bloc que s’ha aproximat al carrer Gil Torres “tot i ser tan gros és perfectament manejable amb una barrera dinàmica”. El problema real hauria estat que al mateix moment i del mateix lloc s’haguessin desprès diverses plaques rocalloses com aquelles. Llavors sí que hi hauria hagut un problema més gros que la mida dels rocs. Per al geòleg que va ser responsable del Cenma durant molts anys, més que el canvi climàtic, el que ha tingut una incidència clau ha estat “la pluja que ha caigut durant molts dies. En sequera no hi ha hagut aquests fenòmens. Però és previsible tot això”. Copons es va doctorar amb un premi especial a la investigació feta amb una tesi sobre el Solà d’Andorra. Considera que la cartografia que es va fer al seu dia contempla correctament la casuística, però també té clar que les exigències que estableixen les normatives s’han de complir. I si hi ha una zona edificable amb proteccions, s’han de fer sí o sí les proteccions perquè no hi hagi un ensurt major. I si la zona està qualificada com a vermella, no hi ha volta de full. Sia com vulgui no està mai de més revisar la feina feta precedentment. Més encara quan la tecnologia evoluciona i proporciona noves eines per treballar. En tot cas, sobre els parers, els assessoraments, el degà dels geòlegs deixa clar que “el nostre col·legi no ha rebut mai cap petició d’opinió per part d’alguna administració en tot el que és referent a la política seguida per fer front als riscos geològics. L’administració (local o central) sempre s’ha assessorat per una única empresa privada i segueixen els seus criteris”. I l’empresa en qüestió, ho corroboren altres tècnics que no hi tenen vinculació directa, treballa i bé. Però sempre amb una única veu. Sense fer el debat obert que potser caldria. O potser no. [related:articles:2] Sia com vulgui, el temor hi és des de fa temps. I el que consideren alguns que caldria fer, també. Encara que potser no fos del tot necessari. En efecte, altres enginyers consultats indiquen quina seria la solució definitiva. “Se n’ha parlat moltes vegades en privat i amb experts. El que caldria seria fer un dic des del Sant Ermengol fins al cementiri de Santa Coloma. Però això òbviament implica desallotjar centenars d’edificis i un cost monstruós. Llavors, quan s’arriba a aquest punt, s’acaba la conversa i es passa a parlar de futbol.” Té menys riscos encara que també s’hi moguin milers de milions. D’euros, en aquest cas. [related:galleries:3:{orientation:vertical}]