Andorra Endavant vol que els treballadors assumeixin part de la sanció per no fer servir el català

Aquests són alguns dels objectius de les cinc esmenes que el grup parlamentari ha presentat al projecte de llei de la llengua pròpia i oficial, ara a tràmit al Consell General. En la número 3, es proposa modificar l’article 44, que fa referència als responsables de les infraccions. El text original estableix que en el cas d’establiments comercials, industrials o de serveis, la culpa recau sobre l’empresari. En canvi, Andorra Endavant entén que aquest només ha d’assumir una “part equitativa”. L’altra recauria en el “treballador que ha comès la infracció”. Això sí, la formació entén que, pel fet de no parlar en català, sobretot en la primera interlocució amb el client, la sanció no s’hauria d’imposar si l’empleat acaba d’arribar al país. Per això, es vol afegir un article al text sota el títol “Temps d’adaptació del treballador del sector privat”. En aquest cas, s’entén que cal donar “sis mesos” tant des de l’aprovació de la llei com des de l’inici del primer permís de residència activa per poder “adquirir un nivell mínim” de la llengua oficial. I durant aquest temps”, el treballador i l’empresari no poden ser sancionats”. Unes multes que, a més, Andorra Endavant considera “estratosfèriques”. Per aquest motiu, l’esmena quatre modifica l’article que l’estableix i les disminueix sensiblement. En el cas de les infraccions lleus, l’import màxim baixaria, si s’aprova la seva proposta, de 1.200 a 500 euros; per les greus, de 6.000 a 1.000; i per les molt greus, la quantia màxima seria de només 6.000 i no dels 60.000 que marca el text original. La formació també demana que l’assessorament que institucions i organismes públics i parapúblics hagin de demanar per garantir “la correcció en l’ús de la llengua” que s’exigeix en l’article 8 es faci sempre via “els organismes encarregats de la política lingüística”. En cap cas, entenen, s’hauria de fer contractacions privades. Ho demanen en la seva primera esmena tant per una qüestió “d’austeritat” com per “aprofitar” els recursos existents i per “frenar el risc d’amiguisme”. La darrera de les esmenes fa referència als mitjans de comunicació. Entenen que ha de ser “obligatori” traduir o subtitular les intervencions que es facin en idiomes que no siguin el català.