Andorra la Vella compensarà el concessionari dels pisos socials si no arriben al 90% d’ocupació

El concurs per trobar concessionari s’ha llançat ara i es preveu que es pugui tancar el 28 de juliol. A partir d’aquí, caldrà analitzar les ofertes que es presentin i decidir a qui s’atorga el projecte, que inclou la construcció de l’edifici, aprofitant una estructura ja existent, i la seva posterior gestió durant 50 anys, això sí, amb lloguers màxims fixats des del comú: entre 560 i 640 euros. Aquesta xifra, per cert, podria ser inferior si així ho considera oportú la societat. De fet, un dels criteris a l’hora de puntuar serà, justament, el preu que s’acabi proposant i, sobretot, si aquest és inferior al marcat des de la corporació. [related:articles:1] Similar situació es dona amb el termini de construcció. El plec de bases preveu donar un màxim de sis mesos per tenir enllestit el projecte un cop s’hagi adjudicat la concessió. I un cop estigui aprovat i validat, 30 mesos com a molt per a les obres. Per tant, tot fa pensar que els pisos socials haurien d’estar a disposició de la població a finals de 2026 o inicis del 2027. Ara bé, el concurs preveu valorar positivament si la societat que es presenta acredita que aquests treballs es poden fer en menys temps. En tot moment la societat haurà de tenir dipositada una garantia corresponent al 5% sense IGI del cost del projecte -per tant, una mica més de 220.000 euros, que s’actualitzarà segons l’IPC- que serviria per garantir que quan es retorni l’edifici sigui sense danys o desperfectes La documentació també remarca que el concessionari haurà d’assumir el risc a l’hora de buscar el finançament necessari per a la construcció de l’edifici, amb un cost previst de 4,46 milions d’euros i es deixa clar que “no podrà afectar de cap manera el comú”. Aquest, es remarca, “no participarà en el finançament de les obres ni avalarà els eventuals préstecs o operacions de crèdit” que es puguin sol·licitar. Tampoc s’assegura “cap recaptació ni rendiment mínim” i no “s’atorgarà cap altra subvenció de cap classe”. Per aconseguir aquests diners tampoc es podran fer operacions d’emissions de bons, obligacions o altres títols, però sí hipotecar, prèvia autorització del comú, la concessió, però pas els béns afectats. És a dir, no pas l’edifici. El que sí que pagarà el comú és el sistema d’accés a l’aparcament. Inicialment, es preveia que es podria arribar passant per un altre immoble, el del número 20 de l’avinguda d’Enclar. Finalment, però, no serà així. I caldrà trobar una alternativa que serà habilitar un elevador de vehicles. Aquest aparell serà sufragat per la corporació. El manteniment posterior l’haurà d’assumir la societat guanyadora del concurs. A la vegada, també s’estableix que “el concessionari accepta que haurà de revertir l’edifici objecte de la licitació en condicions de donar continuïtat immediata a l’explotació”. De fet, es deixa clar que el bloc “s’entregarà en perfecte estat de conservació i de manteniment, lliure de càrregues i gravàmens i d’ocupants, llevat dels usuaris els contractes de lloguer dels quals siguin vigents”. Aquests darrers se’ls subrogarà el comú. Si hi ha desperfectes o deteriorament imputable al concessionari, les obres per resoldre-les les podrà assumir la corporació i després reclamar els diners. De fet, en tot moment la societat haurà de tenir dipositada una garantia corresponent al 5% sense IGI del cost del projecte -per tant, una mica més de 220.000 euros, que s’actualitzarà segons l’IPC- que serviria, justament per garantir aquesta darrera condició. Un cop construït, serà el comú qui designi qui són els llogaters. El concessionari haurà d’acceptar-los i signar els contractes en funció de la prioritat que es marqui des de la corporació. Habitatge a banda, també gestionarà les places d’aparcament que, com a mínim, hauran de garantir servei per tots els habitants del bloc. Un cop es cobreixi aquesta demanda, si sobren espais, també es podran llogar, però sota les disposicions que marqui el comú. En el plec de bases es garanteix “una opció mínima permanent del 90% dels habitatges” i s’estableix que, si això no es compleix, la corporació “pagarà al concessionari l’import de la renda corresponent al nombre d’habitatges desocupats que manqui per arribar al percentatge d’ocupació garantit”, un abonament que es farà “al final de cada període anual, prèvia petició i justificació del concessionari”. En canvi, el que no es cobrirà des de l’administració pública són els possibles impagaments de les quotes de lloguer. S’apunta que la concessionària haurà de gestionar aquest supòsit així com qualsevol altre incompliment del contracte “sent el seu risc i ventura el resultat final d’aquesta gestió sense rebre cap compensació per part del comú per l’eventual morositat de rendes o altres despeses”. [related:articles:2] La concessió, com s’ha dit, està prevista a 50 anys -tot i que qui es postuli podria proposar un temps inferior que es valoraria positivament a l’hora de decidir l’atorgament del projecte-, després dels quals l’edifici i la gestió retornarien al comú. El plec, però, obre la porta a la possibilitat que es faci abans en determinades circumstàncies, com ara incompliments per part del concessionari. També es preveu l’opció de rescat de forma unilateral al·legant motius “d’interès públic” que caldrà “justificar tècnicament i jurídicament”, donant a la societat dret a fer al·legacions. En aquest cas, s’estableix que hi hauria una indemnització per a la gestora. També es preveu una possible “intervenció” quan el concessionari “no pugui assumir temporalment i amb greu dany social l’explotació de l’obra per causes alienes a l’explotació o incorre en un incompliment greu de les seves obligacions que la posa en perill”. Aquesta acció tindria caràcter temporal, amb un màxim de tres anys. Si transcorregut aquest termini, es manté la situació, es consideraria que la societat incorreria en un incompliment de caràcter greu del contracte i llavors es resoldria la concessió. És a dir, anticipadament, la corporació recuperaria l’edifici.