Andorra surt al carrer per l’habitatge

Amb tot, la reivindicació és clara i diàfana. Com ho és també el desplegament policial que des de molt abans de l’inici de la marxa ja està situat en tots els punts del recorregut. Gairebé la meitat del personal del cos policial s’ha mobilitzat per aquesta reivindicació que ha de ser pacífica però contundent. I que genera molt temor en la classe política dirigent, que és conscient que les mesures aprovades arran de la primera concentració la societat andorrana, la classe treballadora, no considera que siguin suficients. La marxa ja ben entrada l’avinguda Meritxell. En el transcurs del recorregut, en què se senten molts crits i sobretot molts xiulets, més enllà d’algunes pancartes de l’USd’A i també rètols amb diferents proclames, es pronuncien clams com ara “el poble unit no serà mai vençut” o “els carrers sempre seran nostres”, més enllà de cridar en favor d’un habitatge digne o exigint que “els especuladors marxin d’Andorra”. També la cridòria porta cap a exigir la dimissió del cap de Govern, Xavier Espot, o que el màxim dirigent de l’executiu se’n vagi a viure a la Seu, com han hagut de fer desenes de ciutadans del país, causant així una inflació immobiliària a tot l’Alt Urgell. La mobilització està desenvolupant-se sense incidències i segons els organitzadors es podria arribar a unes 3.000 persones. Quan s’ha arribat al carrer de la Unió, un dels punts crítics del recorregut, s’ha fet una parada, s’ha deixat constància del malestar pel canvi obligat de trajecte però s’ha demanat a tots els manifestants que es respectés el recorregut imposat i d’aquesta manera, entre cridòria i càntics, ha continuat la marxa Meritxell avall. Els manifestants fan circular un manifest en què deixen clar que “els grans propietaris i especuladors ja no enganyen a ningú: s’han enriquit a costa d’empobrir-nos i el poble s’ha unit contra els seus abusos. Ara, després d’anys de passivitat i mesures tèbies, el Govern i els partits de l’arc parlamentari, gràcies a la mobilització i l’organització popular, presenten una sèrie de reformes que fa anys que s’havien d’haver aplicat i que, ara, són insuficients”. El manifest també destaca que “tot i que la pròrroga automàtica dels lloguers donarà un respir a moltes famílies treballadores, arriba tard, en un moment on els preus ja són inassumibles i deixen en situació de vulnerabilitat a gran part de la població”. I s’afegeix que “aquesta vulnerabilitat porta a abusos per part d’alguns propietaris i immobiliàries com: situacions de discriminació per raons culturals, de procedència, orientació sexual o per tenir, simplement, una mascota”. La proclama acaba amb un “ja no tenim por!” -seguirà ampliació- [related:galleries:1:{orientation:vertical}]