Clam per un habitatge digne

La concentració per l’habitatge d’aquest passat dimarts és el senyal més clar del descontentament i indignació provocat no únicament per la situació insostenible dels preus sinó per l’entrada a tràmit de l’últim text legislatiu de mesures sobre els lloguers que no satisfà a ningú. Cal dir que les declaracions de la ministra sobre deixar d’intervenir aviat i l’anunci sobre l’increment d’alguns dels lloguers van ser igualment molt poc encertades i segurament molt precipitades tenint en compte els aspectes multifactorials que impacten en el mercat i en l’increment del cost de la vida i que estan fora del seu abast. Però, també és cert que continuar intervenint el mercat any rere any com hem estat fent també té un efecte rebot per la incertesa que genera tant a inquilins com propietaris provocant un increment immediat del preu dels pocs pisos que s’alliberen. M’esgarrifa igualment les propostes polítiques que s’escolten per tots costats volent fer “invents estranys” únicament per demostrar qui té les millors idees per frenar la situació sense avaluar les conseqüències únicament amb l’afany d’arreplegar vots per unes comunals imminents. Però sense cap dubte, si no s’actua sobre els preus abusius en un mercat sense oferta, no es pot viure i l’efecte expulsió ja és una realitat que impacta en les famílies i en els equilibris de la nostra economia que requereix molta mà d’obra que no es pot cobrir. També impacta en els serveis de qualitat que volem oferir, inexistents pels salaris baixos. No vull deixar-me l’impacte que el model d’habitatge turístic ha tingut en els mercats de lloguer de les grans ciutats i també en el nostre país. L’estat de Nova York ha anunciat que no permetrà lloguers de dies a les empreses com AIRBNB que ja s’està reinventant per donar resposta a un model de lloguers de mesos pels nòmades digitals que viatgen per tot el món amb un nou model de vida. Aquests canvis d’hàbits també s’han de tenir en compte en la PLANIFICACIÓ de les mesures. I és que ara és urgent parar el cop novament, però les mesures d’any en any no estan sent efectives i fa que el mercat entri en un joc pervers i nociu. Quan els governs intervenen en els mercats de lloguer establint certs límits als preus és beneficiós per als inquilins, a curt termini, però desincentiva als propietaris a mantenir o invertir en propietats de lloguer Què ha implicat fins ara intervenir el mercat amb les mesures de control de preus i què implicaria no fer-ho? Quan els governs intervenen en els mercats de lloguer establint certs límits als preus és beneficiós per als inquilins, a curt termini, però desincentiva als propietaris a mantenir o invertir en propietats de lloguer. També provoca que certs propietaris retirin els seus habitatges del mercat o que no vulguin fer inversions en el manteniment que difícilment podran recuperar. Així doncs, es redueix l’oferta i incentiva que els habitatges buits surtin al mercat. Igualment, les polítiques d’intervenció poden afectar la inversió en el sector immobiliari de lloguer. Els inversors poden buscar oportunitats en altres llocs si perceben que les regulacions en el mercat de lloguer són massa restrictives. Aquest factor que nosaltres volem regular, evitant que sigui la inversió estrangera la que impacti en el mercat d’habitatge com si fossin els culpables de tots els mals pot fer que ni els de casa ni els de fora vulguin invertir a fer habitatge de lloguer que tanta falta fa. En aquest sentit, crec encertada la proposta d’incentivar que els inversors vulguin fer habitatge de lloguer assequible, però la inseguretat jurídica de la intervenció any rere any no acompanya en els criteris de fer inversions amb certes garanties. Però ara és necessària una planificació amb el sector i amb totes les forces polítiques, que tingui en compte la projecció en el temps i els beneficis de la construcció d’un parc immobiliari públic, els incentius per la construcció d’habitatge de lloguer assequible per part dels inversors, els acords sectorials per la provisió d’allotjament digne als temporers, la urgència de treballar des del Consell en la creació del Registre de la propietat que ens doni una foto real del mercat -l’impost sobre habitatges buits és inaplicable perquè no sabem quins són-, l’impacte dels habitatges turístics, i la sostenibilitat i equilibri del territori amb tot plegat on els Comuns tenen el més calent a l’aigüera. Mesures a curt, mitjà i llarg termini. Hem d’entendre que aquesta planificació ha de ser conjunta i pública, i és urgent. Serà l’única per tal que la ciutadania vegi una mica de llum entre tanta incertesa.