Contradiccions comunals

Tot el peix està venut i després de dies de travesses, finalment ja coneixem els candidats i candidates que participaran en les eleccions comunals del 17 de desembre. Està clar que Demòcrates parteix amb un gran avantatge. Ha estat l’única formació capaç de presentar-se a les set parròquies, sigui en solitari o en coalició. Mentre ahir al vespre mostrava múscul al Prat del Roure, n’hi havia que anaven desesperats per acabar de buscar noms per poder tancar una llista. De fet, els partits de l’oposició s’han diluït en plataformes de marca blanca, com per exemple a Escaldes, Andorra la Vella o a la Massana, entre altres. Reunions i més reunions, algunes de les quals molt tenses fins a arribar a fer saltar un pacte pels aires o acords que a les eleccions generals són impensables a les comunals són un fet. Queda palès, una vegada més les dificultats que tenen algunes formacions per confeccionar una llista a les parròquies. Això, l’únic que fa és crear més desafecció política per part de la ciutadania. Com li pots explicar a l’elector que PS i SDP anaven junts als comicis del passat abril i ara els Progressistes pacten amb DA a la capital? Segurament et diuen que la política comunal és diferent, però si critiques les polítiques d’habitatge dels taronges costa d’entendre que ara els hi compris el relat a Andorra la Vella. L’HERÈNCIA MARSOL A LA CAPITAL Andorra la Vella posarà a debat, encara que no es vulgui, ‘l’herència Marsol’, aguditzat pel fet que la que ha estat cònsol major duran gairebé dos mandats ara és la ministra responsable de l’habitatge. Malgrat la renovació, per a bé o per a mal, caldrà veure-ho, que experimenta Demòcrates -que ‘in extremis’ ha mantingut el pacte amb Progressistes-SDP-, la candidatura liderada per David Astrié parteix clarament de favorita davant un conglomerat format per Concòrdia, Partit Socialdemòcrata (PS) i Somveïns. Només un desgast massiu no tan sols a nivell comunal sembla poder tombar la truita a la capital. Enclar, la coalició que lliga l’oposició parlamentària en una única candidatura, posarà el dit a la nafra en les problemàtiques generals. I per aquí hauria de sumar. Segurament, però, l’elector esperava altres cares. Rostres amb més ganxo. Cap dels noms que van barallar els partits de la coalició com a prioritaris no han acabat reeixint. I finalment Sergi Gonzàlez, que almenys ell personalment sí que fa temps que espera l’oportunitat, i Olalla Losada s’hauran de partir la cara en els comicis. GILI VOL IMPEDIR QUE DA RECUPERI ESCALDES Escaldes-Engordany és una de les poques parròquies on a priori sembla que podria haver-hi partit. La batalla tornarà a ser entre Rosa Gili i Demòcrates. Cal recordar que fa quatre anys, Gili, encapçalant una candidatura del PS, es va imposar per tan sols deu vots de diferència. Ara, els ‘taronja’, que busquen recuperar el comú de la parròquia on havien tingut sempre el seu feu, han optat per una llista totalment renovada amb representació d’Acció i SDP, i amb un pes important per als independents, començant per la candidata. Una Anna Garcia, actual cap de Cultura del comú, molt coneguda a la parròquia, però que fins ara no s’havia mullat mai políticament. Gili amb els candidats de Consens. D’altra banda, Gili, que va abandonar la militància socialdemòcrata, ha pogut lligar, finalment, una alternativa que integra PS, Concòrdia i persones independents. En principi el litigi judicial entre l’actual cònsol i el PS ha quedat aparcat i asseguren haver estat capaços de superar les diferències. Caldrà veure si els electors tornen a fer confiança en un projecte polític que res té a veure amb la línia històrica marcada per DA. També serà clau el desgast que pugui patir Demòcrates lligat a la crisi de l’habitatge. Element especialment sensible a Escaldes a causa de les promocions de torres construïdes al Clot d’Emprivat. FORNÉ VOL POSAR SENY A LA MASSANA A la Massana es veuran les cares dos candidats que ara mateix estan a la majoria, l’actual cònsol menor, Eva Sansa, i el conseller de Cultura i amb veu discordant, Guillem Forné. Des del 2011 Ciutadans Compromesos manté l’hegemonia i vol continuar aferrat al comú. Compta amb membres de DA i independents. Després de quatre anys hi tornen a haver dues llistes i això és bo per a la salut democràtica de la parròquia. Amb Seny és un conglomerat de formacions on s’inclouen Participa, Concòrdia, PS, Somveïns i Independents. De fet, Forné formava part del Partit Liberal, amb l’escissió dels Liberals se’n va anar a Acció i amb el pacte de DA a les generals es va donar de baixa i ara lidera Participa i conseqüentment Amb Seny. El creixement desenfrenat de la construcció que ha viscut la parròquia serà un dels cavalls de batalla de la campanya electoral i del pròxim mandat, i amb això va relacionat la gestió de l’aigua, tenint nen compte la situació de sequera que s’ha viscut a principis d’octubre. La pregunta és fins a on pot créixer la Massana i si els serveis podran arribar a tota la ciutadania. ENCAMP SALVA ‘IN EXTREMIS’ LA SEGONA LLISTA Durant unes hores, la possibilitat que l’escenari canillenc es visqués també a Encamp ha sobrevolat la parròquia. S’ha evitat, però no es pot negar que sobre la botzina. Fins dijous, semblava clar que la supremacia d’Units per al Progrés+Demòcrates -guanyadors en totes les eleccions parroquials des del 2011- s’intentaria trencar a través d’una aliança a tres amb Partit Socialdemòcrata, Agrupament i Concòrdia. Tot, però, es va trencar durant la tarda d’ahir. Agrupament i Concòrdia ho van deixar estar. El PS ha treballat a correcuita per configurar una llista que, amb ensurt inclòs aquest mateix matí, s’ha pogut presentar finalment. I, per tant, intentaran trencar la continuïtat d’UP+DA, amb Laura Mas al capdavant, però sense Jean Michel Rascagenres de 2. L’aspirant a cònsol menor serà, en aquesta ocasió, Xavier Fernández. Parteixen, a priori, com a favorits tant pels precedents immediats, per la forma com s’ha configurat la llista i, també, amb l’aval dels projectes que han aconseguit concloure durant aquest mandat, entre els quals el nou parc i, especialment, la nova concessió amb Saetde. Laura Mas, Xavi Fernández, Marta Pujol i Eduard Ricart. SANT JULIÀ, L’ÚNICA AMB TRES LLISTES Sant Julià de Lòria té una contesa d’allò més important. I el 17 de desembre se sabrà fins a quin punt la poca capacitat de Desperta Laurèdia d’integrar el PS (com Concòrdia ha fet en altres parròquies) li passa factura o li suposa un encert. En tot cas sembla clar que Unió Laurediana (UL) esgota la seva supremacia d’anys, amb el fiasco del període 2016-2019 a banda. Per això la històrica formació parroquial laurediana, tot i disposar, positivament o no, de l’empenta dels dos cònsols actuals (Josep Majoral i Mireia Codina), ha teixit una aliança amb Demòcrates. I així suma UL i no permet sumar a l’adversari, que vist com està l’escenari polític tot hauria pogut passar. Com ha pogut ser que finalment el PS, amb SDP, hagi estat capaç de presentar una llista que, d’entrada, hauria de restar més a Desperta (amb Cerni Cairat i Sofia Cortesao al davant) que no pas a UL+Demòcrates. Caldrà veure, doncs, si la dita tradicional que fa que amb tres llistes sempre guanya UL torna a ser certa. O si la majoria actual ha treballat més de cara a la galeria que en la pràctica. PLEBISCIT SOBRE GRIFOLS A ORDINO Ordino afronta unes eleccions comunals amb la reordenació urbanística i el projecte Grifols com a elements centrals. Fa quatre anys, amb quatre llistes diferents, els ‘taronja’ no van tenir problemes per revalidar la victòria. Ara, amb un escenari a dos, caldrà veure si els marges s’ajusten. L’aprovació del nou pla d’urbanisme és una de les patates calentes que es trobarà la nova corporació damunt de la taula. ACO+DA+SDP+Independents corren el risc de patir cert càstig pel desgast acumulat. És cert que és l’actual equip de Govern qui ha impulsat una revisió del POUP per aconseguir un creixement més sostenible, però caldrà veure si això els juga a favor o els electors entenen que arriba massa tard. Al davant hi tindran un rival històric: Enric Dolsa. La seva aposta fa anys que no suma ni a les comunals ni a les generals, però aquesta vegada, acompanyat del PS i de membres d’Andorra Endavant tornaran a provar de desbancar Demòcrates amb Units per Ordino. El seu gran cavall de batalla continua sent Grifols, però ja a les generals el plebiscit que van plantejar no els va sortir bé. CANILLO, NOVAMENT, SENSE RIVAL PER DA Canillo és, segurament, l’exemple més evident de com domina les parròquies Demòcrates i de les dificultats que tenen per assolir aquest objectiu la resta de formacions nacionals. Els ‘taronja’ ja poden celebrar que reeditaran el consolat. Ara, amb Jordi Alcobé, relleu d’un Francesc Camp que va optar per no presentar-se a la reelecció. L’acompanyarà, això sí, Marc Casal novament com a cònsol menor. I la resta de membres titulars de la llista de DA. Tots ells saben, ja que seran consellers perquè, en aquest cas literalment, no tenen rival. Novament, Canillo té només una sola llista. Ja va passar a les generals i també el 2011 i el 2019. Ara, ni Objectiu Comú, que va ser l’alternativa el 2023, ni cap altra formació, ha pogut configurar una candidatura alternativa. De moviments, n’hi ha hagut, fins a darrera hora, però no ha estat possible. I, per tant, l’elector de Canillo no tindrà més elecció davant l’equip d’Alcobé que el vot en blanc o d’Alcobé.