“El pessebre és un espectacle popular, fet amb gent del poble i per al poble”

Qui no es vulgui perdre la representació, té una cita al Prat del Roure els dies 22 (20.30 hores i 22 hores) i 23 de desembre (18 hores, 19.30 hores i 21 hores). Les entrades tenen un preu de 3 euros i es poden comprar a través de la web del comú (www.e-e.ad). Tot a punt per l’estrena? Com van els nervis? Els nervis estan a flor de pell perquè és cert que fins passades les eleccions no vam poder entrar a dins de l’espai i muntar-ho tot. Fins ara hem treballat des de l’imaginari a nivell d’espai i és una cosa súper important perquè és un espectacle que té 360 graus, tenim actors envoltant-nos per tot arreu, amb accions a diferents punts de l’espai. Llavors, fins aquesta setmana no ens hem trobat realment amb el lloc on actuarem i per tant, hi ha nervis perquè s’han d’acabar de lligar moltíssimes coses. Aquesta última setmana també entra tota la part tècnica que no hem tingut en els assajos: audiovisuals, microfonia, els músics en directe, la il·luminació… molts elements que s’han d’incorporar. És la setmana de la cohesió i que tot acabi de rodar. Com ha anat el muntatge? Perquè és una cosa totalment nova. El muntatge és complex, hi intervenen molts elements. Tenim tot l’equip del comú donant un cop de mà perquè no hi tenim una escenografia ja feta o natural sinó que l’hem de construir. Hem reciclat material d’altres anys, per exemple, hem reconvertit una de les estructures que teníem i que muntàvem a la caseta d’informació en l’establia, també hem reutilitzat unes portes que es van fer construir el 2014 a uns constructors de falles de València… Som un equip de gent a nivell comunal molt gran que estem treballant perquè quan la gent entri tingui la sensació d’immersió en un pessebre real. “Som un equip de gent molt gran que treballem perquè quan la gent entri tingui la sensació d’immersió en un pessebre real” Què té per a vostè d’especial aquesta edició? Aquest any tenia el repte d’incorporar-hi tota aquesta tecnologia que potser a l’aire lliure no podíem utilitzar. Estant en un espai tancat podem aprofitar per anar més enllà amb tot el tema audiovisual que encara no havíem pogut treballar. També ha sigut un repte gestionar tants equips diferents però que fins a aquesta última setmana no s’acobla tot i no ho podem veure tot junt. En tot cas la il·lusió és la mateixa. El 2014 va ser molt emocionant perquè va ser la recuperació, entendre què significava el pessebre, parlar amb la gent que ho havia viscut de primera mà, impregnar-me de totes les sensacions i poder-les portar a escena. I aquest any que ja tenim tot això fet, per a mi suposa poder fer un pas més i arriscar a investigar i a buscar coses noves. Aquest any també tenim un quartet de músics en directe que són boníssims, serà molt potent i esperem que la banda sonora també ens ajudi a explicar la història. Tenim els audiovisuals, hi ha molts elements que crec que podran ser molt emocionants per a la gent que ho vegi, perquè al final no només estem explicant una història a nivell narratiu, també a nivell sensorial. Com esperen que rebi el públic tot aquest canvi? Això sempre és un misteri. Esperem que els emocioni, però sobretot que els joves que vinguin a veure el pessebre puguin enganxar-se a la història i sentir-se-la propera, i que la gent que ho ha viscut més de primera mà o que podem tenir una memòria col·lectiva més impregnada de la història, que també puguin veure una altra mirada. Al final com a directors el que volem és oferir una mirada diferent de l’espectacle i espero que la gent tingui sensació de: ‘sí, estic veient el pessebre però explicat d’una manera diferent’. “El 2014 va ser molt emocionant perquè va ser la recuperació, entendre què significava el pessebre, i aquest any per a mi suposa poder fer un pas més i arriscar” Van dir que volien fer un homenatge a tots els pessebres que s’havien fet. Com s’aconsegueix? El que he fet és treballar a partir de tots els pessebres de què tenim referència, tant des dels inicis de l’Esteve Albert, del 1955 fins 1962, i les últimes edicions. I a partir d’aquest material que hem generat conjuntament, tant Esteve Albert com els últims directors que hi ha hagut, he intentat fer una tria de les escenes, dels moments que potser han calat més tant als participants com als espectadors. També tenim molt present tot el que percebem que va sorprendre més a la gent i hem mirat de fer un guió que plasmi totes aquestes escenes i tots aquests moments, fer un guió coherent que pugui englobar grans moments del pessebre. Què en queda del pessebre més tradicional? Aquest any hem recuperat una cosa que des que l’Esteve Albert ho va posar en marxa no ho havíem fet mai: tenim el públic assegut. Antigament l’Esteve Albert muntava una graderia i la gent estava asseguda amb un sistema de calefacció molt revolucionari perquè tenien tubs d’aigua calenta que els passava pels peus. També en queda la part popular, el fet que els actors són gent del poble, gent que voluntàriament regala el seu temps a aquest espectacle. Ens rodegem d’un equip professional però tota la nostra matèria primera són actors que posen tot el seu amor i les seves ganes a tirar endavant aquest espectacle. És un espectacle que s’assaja en caps de setmana, en festius, a les nits i això és d’una generositat extrema per part d’aquests actors i això és l’essència del pessebre. És un espectacle popular, fet amb gent del poble per a la gent del poble. Irina Robles en l’escenari que acollirà el Pessebre Vivient. Deia el conseller Valentí Closa el dia de la presentació que havia interioritzat molt el que volia l’Esteve Albert al seu dia. Quina és la clau? Jo crec que intentar ser molt honest amb la feina, sobretot, que siguin espectacles honestos, no pretensiosos, senzills i que estiguin ben fets i amb qualitat. I jo penso que al final, l’essència del pessebre és l’honestedat i treballar molt amb el cor a la mà, amb tot l’equip i això es nota i es nota amb l’alegria del muntatge, amb l’alegria dels assajos i que aquest espectacle estigui viu i fresc i també, una de les coses especials és que al final està molt viu en cada representació. Els actors tenen un guió però s’interactua molt amb el públic i per tant, també en forma part l’energia del moment, el que es crea cada dia de funció. I això ho fem els espectadors i els actors conjuntament. “L’essència del pessebre és l’honestedat i treballar molt amb el cor a la mà” Què aportarà l’element audiovisual al pessebre que no hi havia hagut fins ara? Els audiovisuals ens aporten, per una part, una retrospectiva. Podrem veure imatges del pessebre antic de l’Esteve Albert, però també hem volgut crear contingut nou. Llavors hem jugat amb il·lustracions, tindrem l’Esteve Albert molt present amb nosaltres, amb il·lustració, i ens serveix una mica de fil argumental amb tota la part audiovisual. I també ens serveix per posar en relleu tots els elements més tradicionals dels oficis antics. Al final, al pessebre, l’Esteve Albert el que va voler fer és un recull de tradicions, de danses populars, de cançons populars, d’oficis tradicionals del Pirineu i nosaltres amb els audiovisuals reforcem aquests estris, tots aquests elements que s’utilitzaven en els oficis antics. I els podrem veure d’una manera molt interessant, una mica com si fos en 3D. Els estris surten de la pantalla, d’una manera molt curada perquè a nivell audiovisual Blit.studio està fent una feina fantàstica i està treballant amb molta sensibilitat i juguem tant amb l’element més modern com amb el més antic i més tradicional. Aquest nou format de pessebre té futur o ens hem de quedar com una edició especial? Jo penso que ha sigut molt circumstancial perquè a la zona de la plaça Santa Anna s’estan fent obres i per tant, ha sigut fruit de la casuística o del moment, però sí que penso que és un molt bon format. Penso que d’alguna manera ens facilita la feina perquè no hem de tallar la circulació, podem tenir muntat una setmana abans l’espai escènic, que abans fins al moment d’actuació no ho podíem fer… També estarem molt més calentets, estarem asseguts, no sé, penso que serà un format molt interessant però ja veurem en un futur si arrelarà o si és efímer. Sinó ens ho podem prendre com una edició especial i l’any que ve veurem què passa.