El sector financer reclama que la UE canviï les seves exigències o que es freni la negociació

Que la Comissió Europea reclami que els bancs degudament acreditats en la zona euro puguin establir-se a Andorra des del primer dia que sigui vigent l’acord, que les entitats andorranes no tinguin accés -en principi ni tan sols es contempla possibilitat- al Banc Central Europeu (BCE) o que Europa hagi deixat clar que té tota la intenció del món d’exercir el paper de supervisor del sector per sobre de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), que quedaria com una mera extensió o complement dels dictats de la maquinària de Brussel·les no s’ha posat gens bé en el sector. [related:articles:1] La banca -fins i tot Andbank, que era el més procliu a un acord- i les gestores de capitals s’han pres molt malament el document, per molt que el Govern -ho va dir el cap de l’executiu, Xavier Espot, des de Nova York, per exemple- ja hagi avançat que hi ha aspectes que són del tot inassumibles com per exemple perdre el total control -i, per tant, la sobirania- de la supervisió financera. Tampoc no és que a les asseguradores els agradin en excés les propostes de Brussel·les, però també és cert que en aquest cas diverses entitats asseguradores del país ja han anat fent acords amb organitzacions europees per reforçar-se. CANVI O FRE Diverses fonts consultades han assegurat que no s’acaba d’entendre l’obstinació governamental en voler tancar un acord i fer-ho abans de final d’any. Des del sector financer, que s’havia anat participant de diverses reunions per mirar d’explorar el camí tot tenint clar, cada vegada més, que la posició europea podia ser dura, no es veuen hores d’ara, ja en el conjunt global d’un eventual acord, quins són els beneficis inqüestionables que pot aportar l’entesa amb Europa. I reclamen transparència i claredat al Govern. I en relació amb la posició que s’ha fet arribar aquesta setmana sobre el sector financer, el sector, especialment la banca ja s’ha dit, exigeixen o bé canvis rellevants, substancials, dels requisits marcats per Brussel·les o bé que es freni la negociació. Que es refredi. Que s’hi posi reflexió. En aquest sentit, les fonts consultades han remarcat que la posició adoptada per Mònaco -parem però volem continuar parlant amb vostès- pren cada vegada més força. [related:articles:2] Europa no permet accés al BCE, dóna un termini màxim de deu anys als operadors financers andorrans a què s’adaptin als requisits europeus -si ho fan abans, abans que podran funcionar en el marc euro-, que passa per adoptar encara una ingent quantitat de normes i directrius, i, sigui com sigui, pretén supervisar els moviments. Cada dos anys una vegada ja acomplertes les demandes europeus es passaria revista. I Brussel·les podria en tot moment reclamar readaptacions. El sector financer andorrà està convençut que les demandes dels reguladors financers europeus han estat molt tingudes en compte. Però si només fos això, entenen que en la negociació que s’hagi de fer hi podria haver un cert marge de maniobra. Cert marge que tampoc no tenen clar que els satisfés. Ara bé, el que preocupa de veritat és la temença que cada cop gira més cap a convenciment que Espanya i França, com a membres de la UE, avalen les exigències que s’imposen a Andorra. Això voldria dir que els dos principals socis del Principat, els estats de tutela en certa manera, poc se’n refien encara a nivell financer.