El TC denega l’empara a un processat per un accident de trànsit a Engolasters

Tot es remunta, com s’ha dit, al 2019 A la carretera secundària d’Engolaters, un primer vehicle es va obrir a la dreta per incorporar-se a l’accés, situat a l’esquerra, d’una de les urbanitzacions de la zona. Un segon cotxe, que venia al darrere, el va colpejar. Era el que conduïa l’ara condemnat, que als judicis va argumentar que es va pensar que l’altre turisme volia parar i el va voler avançar. La topada va ser forta. Molt. El primer cotxe va quedar sinistre total. I un dels ocupants, el conductor, va patir lesions de consideració, que van requerir tractament posterior, sobretot en l’àmbit de la fisioteràpia. Els investigadors policials van entendre que el segon turisme anava massa ràpid i, per això, es va iniciar un procediment penal contra el conductor. Se l’acusava d’un delicte menor de lesions per imprudència greu i, al final, el Tribunal de Corts el va considerar culpable. [related:articles:1] En primera instància, se’l va condemnar a dos mesos d’arrest nocturn condicional a banda de vuit de privació de llibertat. També hauria d’abonar una elevada indemnització a l’altre implicat, això sí, solidàriament amb la seva companyia d’assegurances. En total, prop de 13.000 euros. Davant aquesta resolució, l’home va voler recórrer al Superior. En el seu recurs, demanava practicar noves proves, petició que va ser denegada. Per això, fins i tot abans de la vista oral, es va optar per acudir al TC. Es va presentar un recurs d’empara, ja que s’entenia que la negativa vulnera va el seu dret a un procés degut, reconegut a l’article 10 de la Constitució. En concret, s’havien sol·licitat nous peritatges i una reconstrucció de l’accident que, al seu entendre, “haurien permès determinar la trajectòria dels vehicles, concretament aquella que consistia en determinar la trajectòria del vehicle de l’altre conductor en la maniobra de gir a l’esquerra realitzada, i en quina mesura va sortir del carril i, per tant, la responsabilitat eventual del conductor accidentat, és a dir, de l’altra part”. Entenien que eren proves “importants” per determinar la culpabilitat de cada implicat. I es demanava al TC que forcés al Superior a acceptar-les. [related:articles:2] Ara, el Constitucional ha donat resposta. Es recorda que “si correspon als tribunals ordinaris apreciar la importància de la demanda de la pràctica d’una prova per tal de determinar la convicció del jutjador, correspon al Constitucional, d’acord amb la seva jurisprudència tradicional, verificar que la denegació d’una demanda de la pràctica d’una prova estigui degudament motivada i que l’apreciació de la seva manca de necessitat o d’utilitat per a la resolució de l’assumpte no sigui irraonable o il·lògica”. I aquest punt, a l’entendre dels magistrats, no es dona. “En aquest cas, no és irraonable haver considerat que la demanda de realització de la prova pericial pel servei de policia, sol·licitada i refusada en primera instància i reiterada en segona instància, no era necessària, en la mesura en què es desprèn de les actuacions que tant el batlle instructor, com el Tribunal de Corts disposaven de l’informe (…) que contenia els elements que permetien establir el desenvolupament dels fets que estaven a l’origen de l’accident”. I tampoc ho és el fet que s’hagi “jutjat que els recurrents tenien la possibilitat d’haver demanat informes pericials de reconstitució de l’accident, així com els testimoniatges dels seus autors en la fase d’instrucció, però que en segona instància no es trobaven reunides les condicions que permetrien obrir la possibilitat d’acceptar les demandes dels recurrents, les quals s’havien de considerar extemporànies”. Per això, es considera que l’aute amb el qual el Superior admetia el recurs, però denegava la pràctica de les pericials demanada, és correcta. Així, no s’accepta a tràmit el recurs d’empara. A partir d’ara, la defensa de l’home haurà de continuar a l’òrgan de segona instància, ja sense les proves que volia tenir per defensar la seva innocència.