Els operadors judicials confien que la renovació del Consell Superior freni la disbauxa actual

Anem a pams: advocats i procuradors, però fins i tot els batlles i magistrats i molts dels funcionaris i treballadors de l’administració de Justícia estan farts de les maneres de fer de l’actual equip encapçalat per Enric Casadevall. De portes en fora, el col·lapse de la primera instància judicial hauria tapat el que de portes endins és una gestió que se suspèn. Un exemple clar n’és la clamorosa derrota a les urnes de l’actual vicepresidenta de l’ens, una Clàudia Arias que aquest divendres literalment plorava pels despatxos de la cúpula judicial. No és només no aconseguir poder tornar a estar dins del Consell Superior. És no haver assolit ni un terç dels vots assolits per l’altre candidat, un Ramon Camp que serà un dels experts en Dret que s’incorporarà de ple al Consell Superior. [related:articles:1] Camp té un coneixement molt ajustat de la Justícia andorrana. Fins ara opinava com assessor. Però a partir de mitjan novembre tindrà veu i vot en l’ens que gestiona l’administració judicial. El Consell Superior el presidirà qui la legislatura passada era el ministre de Justícia i Interior, un Josep Maria Rossell que té perfectament apamat el pla de xoc que s’haurà d’implementar en la seva total extensió. Rossell té l’aval del síndic, de l’experiència, del coneixement del sector i de la formació en la matèria. Però que aterri a l’ens judicial venint tant directament de la política no acaba de convèncer en l’òrbita, justament, política. Concòrdia ha posat el crit al cel de manera oberta. A través d’una comunicació clara i rotunda i denunciant que la seva elecció vulnera “la separació de poders”. No sent tan taxatius, i valorant el perfil personal de Rossell, Andorra Endavant i el Partit Socialdemòcrata (PS) tampoc no estan del tot contents amb l’elecció. La presidenta del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, indica que “ens hagués agradat que la tria hagués estat més independent políticament. De fet, ja venim defensant en els nostres programes electorals, i en la legislatura passada en ocasió de la modificació de la Llei qualificada de la Justícia, una clàusula d’incompatibilitat política per als nomenaments del Consell Superior. Però veient que Demòcrates no és favorable, almenys celebrem que vingui de l’àmbit del dret”. [related:articles:2] Fa o no fa, és el mateix parer que expressa la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que afirma que “els principals nomenaments no haurien de ser polítics” i que per aconseguir que això fos així “hauríem de fer un canvi en la Constitució per garantir la separació de poders”. En aquest sentit, Montaner assegura que la seva formació promourà “una proposta d’acord per canviar la Constitució però no crec que ens en sortim”. En tot cas, i parlant estrictament de Rossell, la presidenta d’Andorra Endavant assegura que “com a perfil ens sembla bé. Quan ha estat ministre ha demostrat que estava implicat amb el país i era força neutral”. Personalment, Montaner en té un bon record, de Rossell, i recorda que sempre li va facilitar la informació que se li va demanar. Per tant, “és un bon perfil però no ens agraden aquests nomenaments polítics. Ara bé, tenim les lleis que tenim i, en tot cas, el que hauríem de fer és canviar les lleis”. ALTRES NOMS Rossell és provable que acabi aterrant al Consell Superior amb qui és l’actual secretari d’Estat d’Interior i Justícia, un Joan León amb qui ja va treballar. Hauria de deixar aquest càrrec i les fonts consultades han assegurat que tot plegat és plausible i que, fins i tot, Rossell hauria posat com a condició poder ‘repescar’ León per al Consell Superior. Llavors Ester Molné hauria de buscar un nou número dos per a la cartera de Justícia i Interior. León esdevindria secretari general de la cúpula judicial. I és que una de les coses que tindria clares el futur president és que cal foc nou. Fer neteja en tots els òrgans de gestió i col·laterals. Rossell podria arribar a la cúpula judicial del bracet de Joan León, que deixaria de ser secretari d’Estat i passaria a ser secretari general del CSJ Josep Maria Rossell és integrant fixa del Consell que jurarà el 14 de novembre. També és un nom fixe el de Ramon Camp perquè la seva elecció sorgeix d’una votació que va cloure aquest dijous amb una victòria seva aclaparadora (24-7). Hi ha dos noms més que es donen per fets malgrat que no hi ha una confirmació oficial. El cap de Govern, Xavier Espot, nomenaria l’advocat Antoni Fiñana -antic president de la Batllia i fins fa ben poc company de despatx professional, per allò bo i per allò que no ho sigui tant, del recentment nomenat fiscal general de l’Estat, Xavier Sopena- i el Copríncep episcopal té intenció de renovar Olga Adellach. És l’única membre que repetirà i que no té formació de base en Dret -exministra i exparlamentària, és economista malgrat que ara fa el postgrau de Dret andorrà. Compte aquí amb les intencions del Palau Episcopal per poder exercir un major control del poder judicial andorrà. Adellach va plantejar no acceptar una possible renovació en funció de qui més hi hagués en la cúpula judicial. Manifestament l’actual vocal del Consell Superior ha tingut una tensa relació amb Clàudia Arias, que s’ha quedat fora per derrota electoral, i amb Maica Torres, durant sis anys vicepresidenta de l’ens i que va esgotar mandat mesos abans que la resta de companys i ara per ara no hauria de ser repescada. Allò que dèiem del control episcopal. Des de la Seu, Joan-Enric Vives s’hauria arribat a plantejar de posar sobre la taula el nom de Concepció Garcia, jurista i la seva secretària personal en les funcions de Copríncep. Garcia, però, no és andorrana de nacionalitat ‘legal’. Sols ho és per raó de funció. Més enllà del futur president i de Camp, ja clars, tot indica que Govern proposarà Antoni Fiñana, la Mitra farà repetir Olga Adellach, i el Copríncep francès té com a primera alternativa Olivier Montel I el tercer integrant amb qui Adellach tampoc no acabava de congeniar és amb el psiquiatra i representant del Copríncep francès Joan Cabeza. Hores d’ara no té cap possibilitat de continuar, aparentment. Des de la representació francesa s’han sondejat diversos noms i ara mateix n’hi ha dos a París pendents de ser sotmesos a ‘contradicció’ i finalment triats. Qui més números té d’endur-se el gat a l’aigua tot i que inicialment no havia acceptat la proposta és l’advocat lauredià d’origen francès i recentment jubilat Olivier Montel. Justament, un altre dels noms sondejats seria la seva sòcia de despatx, Maïtena Manciet, o fins i tot l’exministre de Salut Albert Font, que malgrat ser gerontòleg, és a dir metge, té estudis de Dret. El foc nou satisfà els operadors jurídics, que hores d’ara, davant el desgavell existent, consideren que qualsevol cosa és millor. Sobretot si es posa seny i sentit comú damunt la taula. Els consultats també han fet un prec, per dir-ho d’aquesta manera: que els nous integrants del Consell Superior tinguin realment ganes d’implicar-se en pro de la Justícia andorrana i que tinguin ganes de treballar. I aquest és un dubte que alguns expressen obertament per l’aureola que persegueix alguns dels qui aparentment acabaran formant part de l’ens i pel fet que molts d’ells estan en una fase molt avançada de la seva carrera professional. Però aquesta circumstància, almenys la darrera, no és pas nova. Hi ha renovació, hi ha esperança, vénen a dir les fonts.