Els primers de l’hemicicle

Són tres curiositats de moltes més que segurament podran conèixer si mai visiten Casa de la Vall. Des d’aquest divendres, i en principi els divendres, en les visites de les 10 del matí i de les 12 del migdia, hi ha l’opció de poder accedir al nou recinte parlamentari. Ara per ara, es passa pel vestíbul d’entrada i es descendeix ràpidament a l’hemicicle. Ah, per cert, que el nou Consell General no és un edifici, en són dos. El segon és el que acull amb prioritat les dependències del treball diari dels consellers generals. Tornem a l’hemicicle, per als primers que l’han pogut visitar, catalans, valencians, els ha servit per comparar la història i l’actualitat. Allò senyorial i menut de la Casa de la Vall amb un espai contemporani, aparentment funcional, però sense tanta robustesa ancestral. Per aquells que hagin fet la visita anteriorment -no era el cas de cap dels visitants del torn de les 12 del migdia, a les 10 al final no hi ha hagut visitants a l’hemicicle- tindran clar que la possibilitat de visitar el nou hemicicle completa molt millor l’explicació que els guies poden oferir. Per cert, que l’Alba, la guia d’aquest migdia, deixava clar que “des d’aquesta legislatura hi ha la voluntat d’acostar el poder legislatiu més a la ciutadania”. I d’aquí l’obertura de l’espai de debat parlamentari per excel·lència. La campana en un racó, l’espai adreçat als membres del Govern, els que ocupen els consellers. La cadira més alta que és la que ocupa el síndic general o les dues fotografies dels Coprínceps. Vives, el mitrat, i Macron, el francès. I les imatges han permès a la guia tornar a repassar una mica els fonaments del Coprincipat. Que si Foix i el bisbat d’Urgell, els dominis senyorials i aquestes coses. Tot plegat mitja hora o una mica menys -en el recinte nou- ben entretinguda i profitosa. Prou ho ha pogut comprovar la família d’una funcionària de la Generalitat valenciana que fa quatre anys que passen una setmana a Andorra perquè un fill seu, menor encara, està engrescat a venir a viure a Andorra. No només ell. Voldria que tota la família es traslladés al Principat. I, clar, el pare, la mare, no només no ho veuen tan clar sinó que, d’una manera o altra, esperen que al fill li passi la fal·lera. I si li demanes al menor que li crida l’atenció d’Andorra, el noi respon: “Les muntanyes”. Però l’afegitó del progenitor ho aclareix una mica més. “Jo crec que li crida molt l’atenció això dels ‘youtubers’ i bona vida i molts diners.” En fi, la realitat del dia a dia és diferent. I ara els visitants -i la gent del país, és clar- tindran l’oportunitat de conèixer més de prop l’espai central on es prenen les decisions legislatives. Que prou bé ho ha deixat clar la guia: els seients dels parlamentaris tenen els botons per votar. Els de l’executiu no contemplen aquesta possibilitat. Una dotzena de persones han estat les primeres en poder visitar, en el marc de les visites guiades ordinàries, l’hemicicle. I n’han sortit prou contentes. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]