La Cambra demana un nou marc d’immigració i accelerar amb el pla estratègic del comerç

En línies generals, el present actual és positiu. Així ho ha apuntat Mas, que ha recordat les bones xifres assolides pel teixit empresarial durant el 2022 i el fet que, encara durant aquest 2023 el comportament està sent positiu, tot i que “més moderat que en trimestres anteriors”. Hi tenen a veure factors com la “pèrdua de dinamisme del consum per l’impacte de la inflació i el creixement dels tipus d’interès” o “l’afebliment del context exterior”. I això, alerta, “continuaran condicionant la marxa de l’economia andorrana durant la segona meitat de l’any i en limitaran la capacitat de creixement”. També ha alertat de “les dificultats per trobar mà d’obra, tant de base com qualificada”. I de cara a l’any vinent, el grau d’incertesa “és particularment elevat” i s’admet que “dependrà principalment de com evolucionin els preus i de fins a quin punt el Banc Central Europeu apujarà els tipus d’interès”. Per tant, serà un context diferent del de l’any passat quan, com ha repassat, l’economia va mostrar un gran dinamisme en tots els sectors, amb un ritme d’expansió especialment fort en el segment de l’habitatge, però també favorable en àmbits com la indústria, el comerç o el financer, marcat aquest darrer per les dues grans operacions de concentració bancària. Mas ha retret Govern que el 2022 es va tancar amb una pressió fiscal per sobre del 25% i demana una moderació per garantir el creixement de les empreses; sobre l’acord amb la UE, considera necessari que es respectin les especificitats d’Andorra i tenir accés al Banc Central Europeu així com als programes de l’organisme comunitari per a les empreses Per això, Mas no s’ha estat de posar sobre la taula els “grans desafiaments que tenim al davant” i que, adverteix, requereixen mesures per poder-los afrontar amb garanties. I les ha reclamat de forma pública durant la presentació de l’informe, davant tot un nodrit grup d’autoritats, celebrada al centre de congressos d’Andorra la Vella. En total, ha citat deu àmbits. Un d’ells era el que fa referència a “la importància d’afavorir un marc d’immigració i laboral que permeti l’atracció i gestió del millor talent”, tot “apostant per l’estabilitat en el lloc de treball” a la vegada que s’adapta “a les circumstàncies específiques dels sectors d’activitat”. Per això, ha reclamat “treballar en una estratègia que respongui de manera àgil i efectiva a les necessitats de l’empresa” amb “diàleg continu entre les parts implicades (patronals, sindicats, Govern i societat en el seu conjunt”. En aquest punt, també ha recordat la problemàtica de l’habitatge i per això insisteix que calen “polítiques de promoció de l’accés al lloguer”, tot i valorar positivament les accions que ja s’estan duent a terme. Una altra demanda posada sobre la taula fa referència al comerç davant “la important transformació que afronta”. Per això, demana que “posem fil a l’agulla al pla estratègic” del sector. “Posem de manifest la importància de desenvolupar-lo i implementar-lo amb celeritat”, ha indicat. Sobre el turisme, aposta per “la unitat de criteri entre l’àmbit públic i el privat” i “compartir una visió estratègica del creixement en termes de volum i qualitat de l’oferta”. Des de la Cambra també s’ha tibat les orelles al Govern pel que es considera una pressió fiscal excessiva. Mas ha recordat que el 2022 es va superar el llindar del 25% i argumenta això no pot ser si es vol “créixer en un entorn global”. Així, ha apuntat que “la gestió adequada de la despesa pública implica trobar un equilibri entre la recaptació d’impostos necessària per finançar les funcions governamentals i no imposar una càrrega excessiva que pugui tenir conseqüències negatives sobre l’activitat econòmica i el benestar social”. Altres punts que consideren necessaris són “impulsar programes per modernitzar i fer més eficients les empreses”, continuar apostant per la seva digitalització o fomentar l’economia circular “creant nous models de negoci basats en la reutilització i la recuperació de materials com a eina fonamental per assolir la sostenibilitat”. Ara bé, cal, ha advertit, “un calendari adaptat a la possibilitat de les empreses”. Els dos darrers àmbits que preocupen a la Cambra són el de l’energia i l’acord d’associació amb la Unió Europea. En el primer cas, s’entén que “cal apostar de manera decisiva per la transició energètica i per les fonts renovables” i, sobretot, “reduir la dependència de l’exterior”. En el segon, Mas ha insistit que “cal refermar les especificitats del país principalment en matèria de seguretat i ordre públic” i que “s’ha de demanar accés al Banc Central Europeu per donar liquiditat a la banca andorrana” així com a programes europeus que puguin “fer més competitives les nostres empreses”. També es considera que “cal incloure al text que la UE contribuirà econòmicament en infraestructures de desenclavament i col·laborarà amb els Estats veïns en aquest objectiu”.