La mala maror i els incompliments fan esclatar el personal de l’administració de Justícia

Certament, des de l’administració judicial s’espera que el canvi de membres al Consell Superior de la Justícia pugui canviar, també, la realitat que viuen. Però segons que han explicat les fonts, és innegociable “que es doni la cara i s’agafi el toro per les banyes”. Per aquest 2023 hi havia la dotació pressupostària -prop d’un milió d’euros- per contractar personal (25 treballadors de diversos nivells, des de secretaris judicials a fiscals passant per oficials i administratius) i per reformar la cinquena planta de la Seu de la Justícia i poder-hi encabir els nous empleats. Una font de malestar és la salarial. S’havia proposat un increment de sou de forma globalitzada. La idea era implementar una nova graella. Tot això sembla impossible que vegi la llum durant el que resta de 2023. Sí que s’haurà revisat a l’alça i de forma efectiva les remuneracions dels secretaris judicials. Però res més De reforma de la planta no s’ha fet res de res i el més calent és a l’aigüera. A més, des del sindicat no es té clar que amb allò que s’ha projectat n’hi hagi prou per poder encabir tothom. Però el bo del cas és que des d’ara fins a final d’any no és gens clar que es puguin fer els passos que toquen per poder impulsar una actuació que s’hauria d’haver fet durant el 2023. Sí que s’està posant en marxa la nova batllia d’instrucció que contemplava el pla de xoc. Però no massa més que això. Segons les fonts consultades, un dels elements de mala maror expressats és la deficient promulgació dels edictes. I el fet que, entenen els responsables sindicals, no s’ha donat prou oportunitats al personal de la casa per progressar dins de la pròpia administració de Justícia. Fa temps que la gestió del personal és un autèntic mal de cap. I que l’ombra del dubte sobre els interessos d’alguns dels principals dirigents executius o polítics del CSJ és molt allargada. Això, consideren les fonts consultades, és una de les qüestions irrebatibles que ha de solucionar la futura cúpula judicial. I, és clar, una altra font de malestar és la salarial. S’havia proposat un increment de sou de forma globalitzada. La idea, la suposada voluntat, era implementar una nova graella. Els darrers dies de setembre, tot això sembla impossible que vegi la llum durant el que resta de 2023. Sí que s’haurà revisat a l’alça i de forma efectiva les remuneracions dels secretaris judicials. Però res més. Ni oficials ni administratius, per ara, no hauran vist ni cinc cèntims d’euro més. I tot plegat fa que rossegui per dins un personal que fa temps que, laboralment, mal viu. En fi, que no tot era tenir una nova seu. Un nou edifici. Els totxos estan bé. Però les condicions laborals més encara. I en això, ben poc hi ha contribuït la Seu de la Justícia. I ara esperen que des del ministeri es tingui en compte en el moment de proposar la representació al Consell Superior i les exigències que s’imposi a aquest. Del que acaba el mandat poca cosa ja se n’espera.