Les associacions de joves amb trastorns reclamen un recurs actiu 24 hores per atendre’ls

Aquest darrer punt l’ha volgut remarcar la vocal de l’entitat, Daniela Bandini durant la presentació de la jornada que, en col·laboració amb Creu Roja, tindrà lloc dilluns vinent, aprofitant la celebració del Dia Internacional contra l’ús indegut i el tràfic de drogues. En aquest sentit ha recordat que al centre penitenciari, “hi ha un gran percentatge d’interns que tenen aquesta patologia” i ha remarcat que “allà hi ha recursos els intenten ajudar”. El problema, doncs, quin és? Que no és obligatori acceptar aquest tractament psicològic i psiquiàtric. “És la millor forma de poder ajudar aquesta gent”, ha apuntat. En aquest sentit, ha volgut posar en valor “la feina enorme que es fa a la presó per ajudar a la reinserció”. Però, a la vegada, ha alertat que “la gent que pateix aquesta patologia no acostuma a tenir voluntat” per acceptar el tractament. Així, ha apuntat que “els mitjans hi són, però no pas l’ordre judicial fent que sigui obligatori”. [related:articles:1] De forma similar s’ha expressat Angie Duró també membre de Projecte Vida. “A la presó hi ha gent jove i molts cops amb problemes de drogues. Allà tenen temps i hi ha els professionals”, ha comentat durant la roda de premsa de presentació de la jornada, que es farà dilluns a la tarda (18.30 h.) al centre de congressos d’Andorra la Vella. Una iniciativa que compta amb la col·laboració de Creu Roja i que vol ser una “sessió interactiva” on “s’explicaran dinàmiques vivencials” amb tots els assistents. Entre ells, testimonis en primera persona i de famílies afectades. “Volem que es generi debat, que hi hagi dubtes i reflexions”, ha apuntat. RECURSOS ACTIUS EN SEGONS QUINS MOMENTS Un altre tema que preocupa Projecte Vida així com també l’Associació en defensa dels Joves en Risc és el fet que si alguna d’aquestes persones pateix una crisi en segons quins moments (especialment de nit o els caps de setmana) no hi ha cap recurs actiu que el pugui atendre, més enllà d’anar a Urgències o, si la situació degenera en violència, trucar la policia. Es tracta, alerta, d’un problema greu al qual cal posar remei Dilluns vinent, a partir de les 18.30 h., el centre de congressos acollirà una jornada de sensibilització organitzada per Projecte Vida i Creu Roja aprofitant la commemoració del Dia Internaciona contra l’ús indegut i el tràfic de drogues En aquest sentit s’ha pronunciat la tresorera de Projecte Vida, Meritxell Casi, que ha posat en relleu que els darrers temps els estan contactant moltes famílies. Les xifres en un total de vuit el darrer mes i mig, principalment arran d’episodis patits per joves entre 13 i 25 anys. I admet que “truquen desesperats i no tens on dirigir-te, has de començar a veure on els pots enviar” perquè “no hi ha un recurs activat”. A banda, també deixa clar que aquest recurs que cal mirar de crear no ha de venir d’Afers Socials. “No pot ser que el pes els hi recaigui a sobre perquè estem parlant d’una addició i és un problema de salut. Ho hem de tractar com a una malaltia, que és el que és”, remarca Casi. “Tenim un problema greu d’interlocució. Cal un interlocutor únic i una coordinació entre ministeris i administracions. Si no, es passen la pilota entre ells i les famílies, els afectats, es troben enmig d’una partida de tennis intolerable”. La descripció és de la presidenta de l’Associació en Defensa dels Joves en Risc d’Andorra (ADJRA), Sandra Cano, que adverteix sense manies: “La situació se’ns està escapant de les mans i qualsevol dia tindrem una desgràcia greu.” Cano, que explica que els problemes principals d’alteracions de persones amb trastorns mentals moltes vegades associats a consums de droga es donen sovint a partir de les 8 de la tarda i normalment els caps de setmana, quan més complicat és trobar algun recurs disponible en l’administració. D’aquí que en no poques ocasions s’acabi trucant al telèfon -una altra mancança, per aquesta tipologia de trastorns no hi ha cap línia directa- reservat per a les dones que pateixen algun tipus de violència i la persona que hi ha a l’altra banda del telèfon fa el que pot i resol de la millor manera la situació. Però tenen clar des de l’ADJRA que aquesta no és la forma. “És hora de tenir mecanismes reals i efectius i que es comenci a treballar en xarxa. Perquè la situació es desbordarà, sortirà de mare. El que estem veient és només la punta de l’iceberg. Ara arriba l’estiu i les situacions es descontrolen més: festes majors, escàpols, consums…”, exposa Cano, que incideix encara en una altra cosa. “I això dels recursos és com la llegenda del Tamarro. Que diuen que n’hi ha però realment ningú no els ha vist. Calen recursos i un sol interlocutor. Que no es passin la pilota entre ells. Que si d’Afers Socials a Justícia, de la policia a Salut i anar fent”. Més elements encara. “Que la Justícia sigui tan lenta és un altre problema. I si els informes mèdics són favorables a donar una alta, els estaments judicials la donen”, lamenta Cano sabent, però, que és, a priori, científicament correcte. “Però llavors ens trobem casos com els del noi que divendres el van donar d’alta i diumenge el van haver de tornar a ingressar. Tenim sospites que donen altes perquè tenen necessitat de llits”, acaba concloent la presidenta de l’ADJRA, que també té un record per la policia. “Al seu dia el grup de menors tenia dos efectius. Els van doblar i van passar a ser quatre. Però el mateix grup ha assumit tots els aspectes relacionats a les dones maltractades. En conseqüència estem igual que abans o pitjor. I els funcionaris són els primers que lamenten no poder disposar de prou efectius per fer una feina millor i més acurada”, sentencia Sandra Cano.