No volem ser Mònaco

Ens assemblem en ben poques coses a Mònaco, i amb molt poques coses a San Marino, més enllà de ser petits estats europeus amb la necessitat d’establir relacions amb un veí comú, la Unió Europea. La possibilitat que en un món globalitzat i amb un entorn cada cop més canviant i incert els petits estats ens mantinguem allunyats d’establir relacions amb els nostres veïns és força complicat. Per aquesta raó establir un acord marc conjunt entre els petits estats té l’avantatge de poder treballar conjuntament i ens fa una mica més forts. Així ho fan Islàndia, Noruega i Liechtenstein, que tampoc són països similars, però que col·laboren en tot allò que els afecta en la presa de decisions de la UE, i que sembla els va força bé. L’acord els hi aporta comerciar lliurement amb els països de la UE facilitant l’exportació de béns i serveis, un tema important per a nosaltres per facilitar l’ e-comerç per exemple o per oferir serveis en igualtat de condicions als nostres veïns. Igualtat de condicions vol dir que si un enginyer andorrà no pot signar a Espanya, un espanyol tampoc ho podrà fer aquí, és el que diem reciprocitat. Cal recordar que si adoptem normativa europea és per jugar amb les mateixes regles del lloc i que ara mateix nosaltres no tenim les facilitats que molts ciutadans europeus troben a Andorra. “Aturar-nos perquè un altre ho fa és perdre la cursa. Les nostres raons per negociar mai van ser les de Mònaco, ni mai hem volgut ser Mònaco, per tant, no té cap mena de sentit ni de concert polític voler aturar-se per les raons d’un altre” La participació en programes europeus també és molt interessant. Que puguem formar part de projectes científics i tecnològics d’alt nivell pot significar una porta immensa per fer que siguin els nostres joves els que diversifiquin la nostra economia i construeixin el seu futur a casa en àmbits que avancen a passos agegantats. A més, les experiències d’altres països europeus que han establert acords per accedir al mercat únic els ha donat estabilitat econòmica i financera en generar confiança als inversors i ha facilitat l’accés al finançament internacional en formar part d’una aliança forta. Facilita la cooperació global en aspectes com la diplomàcia, el canvi climàtic, la seguretat i la participació en la solució de problemes globals que també ens afecten i què sols són molt difícils d’afrontrar. Complir amb les normes de qualitat i seguretat beneficia als consumidors i reforça la reputació de les empreses en l’àmbit internacional únicament pel fet de complir amb els estàndards europeus. Evidentment, implicarà acceptar compromisos, reptes, canvis en les nostres estructures, i inversions econòmiques en els programes que ens interessin, però la globalitat no la sabrem si ens aixequem de la taula. Haurem de veure que implicarà per Mònaco no continuar negociant, Suïssa ho va fer i ja fa dies que ha tornat a la taula per reconduir la situació. De totes maneres, aturar-nos perquè un altre ho fa és perdre la cursa. Les nostres raons per negociar mai van ser les de Mònaco, ni mai hem volgut ser Mònaco, per tant, no té cap mena de sentit ni de concert polític voler aturar-se per les raons d’un altre.