“Possiblement sigui un error”

La vista, en el seu inici originari, es va iniciar el 15 de gener… del 2018. Cinc anys i mig després arriba gairebé al final. Cert que s’ha aturat infinitat de vegades i que no va ser fins fa dos anys que va començar a agafar una certa velocitat. Però només una certa. Perquè també hi ha hagut interrupcions i, sobretot, sessions i compareixences kafkianes. Segurament la darrera, la dels cinc agents de policia -un dels quals ja jubilat, el fins fa poc cap del grup, Jaume Antic- del grup de blanqueig de diners. És a partir del seu treball que el fiscal general, Alfons Alberca, sustenta gran part de la seva acusació. És a dir, és a través de l’anàlisi del treball fet per la policia espanyola, que a Andorra es considera que el diner que feia passar per BPA l’empresari Rafael Pallardó era procedent d’activitats il·lícites. Però no hi ha cap prova clara del mateix. Sospites, indicis, suspicàcies i, sobretot, generalitats i vaguetats sense cap concreció. Fins al punt que avui, un dels principals responsables de la investigació -repassar documentació de la policia espanyola, que de treball de camp evidentment la policia andorrana no n’ha fet gens ni mica- ha esmentat com el gran delicte el contraban de tabac. Una part important de la vista ha estat relacionada amb la suposada punxada telefònica, per tal de ser investigat, d’un home de nacionalitat xinesa que presumptament havia fet passar diners per BPA. Després de voltes i voltes s’ha acabat aclarint que en la documentació en què la policia es basava per afirmar que aquell empresari xinès era una mena de malfactor, “no hi surt”, segons que ha admès un dels agents mateix. I tot plegat l’ha portat a dir: “Possiblement sigui un error” “I tabac xinès, que és molt més perillós i a Espanya està considerat com un delicte contra la salut”, ha esmentat exagerant la qüestió. Responien els policies mirant d’embolicar la troca les preguntes de l’últim dels advocats defensors, el representant legal de l’exCEO de BPA Joan Pau Miquel. La praxis de la jornada ha estat més o menys la mateixa: és a dir, fer llegir al secretari del tribunal documents, totalment o parcialment, per tal de mirar d’evidenciar que s’havien tret de context moltes dels elements acusatoris que es volen sostenir però que no s’aguanten. Fins al punt que una part important de la vista ha estat relacionada amb la suposada punxada telefònica, per tal de ser investigat, d’un home de nacionalitat xinesa que presumptament havia fet passar diners per BPA. Després de voltes i voltes s’ha acabat aclarint que en la documentació en què la policia es basava per afirmar que aquell empresari xinès era una mena de malfactor, “no hi surt”, segons que ha admès un dels agents mateix. I tot plegat l’ha portat a dir: “Possiblement sigui un error.” No és el primer error que es detecta en el conjunt de les explicacions que han ofert els funcionaris policials. De fet, ja els informes originals de la policia espanyola són un embolic de mil dimonis que, justament fomentant-se en l’oblit, se sustenta també una part de tot l’entramat que es dibuixa. Després de cinc dies més o menys intensos de declaracions, l’aportació dels funcionaris de policia en tant què perits ha tocat a la seva fi i després s’ha passat a la fase documental. El fiscal general ha delimitat quins són els documents en base als quals pretén acusar. I cada part ha fet el mateix, enunciar quina és la paperassa que serveix per exculpar els processats. Després de tot plegat, Alfons Alberca ha anunciat que preveu modificar la petició de penes. És a dir, que pretén canviar la seva qualificació provisional. Davant d’aquesta circumstància, ha demanat temps per poder-se preparar l’informe de conclusions. D’aquí que ja s’ha aturat la vista fins a l’11 de setembre. Una vegada faci el seu informe el màxim responsable de l’acusació pública, el judici es tornarà a aturar uns dies perquè la resta de parts puguin preparar-se les respostes. És a dir, les rèpliques al fiscal. Amb tot, les parts ja han informat aquest dilluns que no preveuen canviar les seves peticions. És a dir, evidentment totes les defenses demanaran l’absolució dels seus representats. I és que, de fet, tota la vista ha evidenciat moltíssimes llacunes i una absència d’elements punibles. I ha deixat clar que les pràctiques a BPA no diferien de les que hi havia a la resta de la plaça financera. De fet, fins i tot es compartien molts dels clients. Com per exemple, l’empresari Rafael Pallardó, que centra la causa que va suposar la intervenció del banc.