Quan a Andorra no es podia anar amb pantalons curts pel carrer

Els cartells recordaven la prohibició i estaven exposats en llocs ben visibles i en diversos idiomes. Quan un resident o un turista no complia amb la norma i era controlat per la policia, havia d’anar al seu allotjament o al seu domicili i canviar-se de roba. No poder anar amb pantalons curts encara està prohibit en alguns països com l’Aràbia Saudí, i pot semblar estrany quan actualment a Andorra i en altres llocs és la peça de roba més utilitzada i més popularitzada durant l’estiu a les xarxes socials. D’anècdotes d’aquells anys de prohibició a Andorra n’hi ha moltes. És molt coneguda la d’una noia de Sant Julià de Lòria que a l’estiu de 1975 després de treure’s el carnet de conduir va acompanyar el seu padrí a Andorra la Vella. Durant el trajecte i al costat d’un càmping ja desaparegut ja veure una noia amb bermudes. Va fer aturar el cotxe, va baixar i va esbroncar-la. Quan va poder trobar un telèfon, ja al centre d’Andorra la Vella, va trucar a la policia per denunciar-la. Ara, portar ‘shorts’ que és més curt i més ‘chic’, és la moda per dona i per home. Abans només els nens duien pantalons curts que substituïen pels llargs quan arribaven a l’adolescència. Fins i tot en climes càlids, els adults s’havien de fregir amb els pantalons llargs per no semblar immadurs o fer el ridícul. Les coses van canviar. Les dones es van començar a posar els pantalons dels homes quan van haver de treballar a les fàbriques durant la Segona Guerra Mundial. Després va arribar la minifaldilla a la dècada dels seixanta i es van trencar moltes convencions. És una sort que els pantalons curts no vulnerin cap convenció social, ni ningú et miri malament pel carrer, ni resulti extravagant portar-los. És una sort perquè els pantalons curts són el millor que hi ha per transitar per la calor. Una cosa que els va costar d’entendre als veguers, que els van prohibir a Andorra.