Quan la millor defensa és un bon atac

Un judici, tot s’ha de dir, estrany. De fet, sense processada ni víctima. Cap de les dues es va presentar. I dels testimonis cridats, només un. Tot per una baralla que va tenir lloc el 2017 a una granja d’Andorra la Vella. Sis anys després, els fets arribaven davant Corts. La velocitat massa habitual, malauradament, de la Justícia andorrana. Tot va venir motivat per la gelosia. L’agressora pensava que la seva llavors parella li estava fent el salt amb l’agredida. I es va presentar a l’establiment per aclarir les coses. A la seva manera, és clar. Tot va degenerar en una batussa iniciada per la processada que va acabar amb una plantofada i el llançament d’un objecte contundent -un pot de tomàquet-. També li hauria amenaçat: “et fotré la vida”, li va etzibar. Els fets, per al fiscal, estaven clars. Hi havia, per un costat, un delicte de lesions provocats amb un objecte (el pot de tomàquet) susceptible de causar danys greus. Per això, va demanar un any de presó condicional. També dos mesos d’arrest nocturn, condicionals, per les contravencions penal de lesions i d’amenaces. L’advocada de la processada, en canvi, considera que calia absoldre la seva patrocinada, ja que el que hi va haver era “una baralla mútua”. I, també, va passar a l’atac per desvirtuar les declaracions que, en el seu dia, havia fet la presumpta víctima. Així, va recordar, primer, que aquesta tenia antecedents per consum de marihuana i per fals testimoniatge. I, a més, va apuntar que la seva clienta havia presentat una denúncia perquè entenia que l’agredida havia estat facilitant substàncies estupefaents al seu fill. Aquesta, però, no va ser instruïda. Davant aquest atac, el president del Tribunal va haver d’intervenir. Així, li va haver de recordar que la processada en la causa era la seva clienta i no pas l’altra dona. En tot cas, el comentari ja estava llançat. I, ara, toca esperar a la propera resolució per part de Corts.