Què passa al CREI?

De fet, durant temps, un altre adolescent internat al CREI es va fugar i va estar temps vivint en una cabana a Ciutat de Valls. I allí s’hi concentraven altres joves, no pas pocs menors, fent botellots i ‘festivals’ de tota mena. Al final, aquest jove acabaria marxant del país. Fins a Portugal, d’on era originària la seva família tot buscant, suposadament, un canvi de vida. L’adolescent que continua fugat i recercat per la policia va per un camí similar. I al centre més sovint del que caldria hi ha petits o grans altercats. Però ningú sap massa què passa. [related:articles:1] O almenys aquesta és la sensació, per exemple, de la principal associació del país que tracta amb joves que pateixen patologies de naturalesa mental. L’ADJRA ja fa temps que alerta de la situació. “Ja fa temps que avisàvem i avisem”, diu la presidenta de l’associació, Sandra Cano, que no parla pas del cas concret perquè tampoc no el coneix. Però “al CREI les coses no acaben de funcionar”. Ara bé, com que tot sovint es tracta d’adolescents i joves “tutel·lats”, hi acaba havent “molt secretisme”. Cano assegura que “tot allò que envolta el CREI ens preocupa. Però ja fa temps que ens preocupa”. Lamenta que sempre que han fet un crit d’alerta als responsables de l’administració “ens han assegurat que tot anava fantàstic”, però el cas d’aquest dimarts “evidencia que no és així. La prova la tenim aquí”. I ADJRA rep sovint el neguit de les famílies que intenten que l’associació faci un rol d’intermediació per mirar de poder saber què està passant. Però no hi ha manera de passar. La policia sospita que els menors que acompanyaven el noi fugat podrien estar relacionats amb la desaparició, amb els furts, que hi hauria hagut últimament en un aparcament a l’entrada sud d’Encamp A més, el protocol de fugides acabat de publicitar, deixa al marge els casos en què hi ha l’administració pel mig. El protocol establert només té a veure per infants, adolescents i joves que viuen a casa seva, al domicili familiar, i estan tutel·lats pels seus propis progenitors i un bon dia desapareixen. Per a la resta, l’administració té els seus propis mecanismes i els seus propis protocols que, negre sobre blanc, per exemple, l’ADJRA no té pas. I amoïna que la situació es descontroli -algunes fonts asseguren que el personal que treballa al CREI és molt jove i, per tant, inexpert i, sovint també, sense prou formació o no la formació necessària- i acabi desembocant en algun ensurt major. Sense anar més lluny, el noi fugat anteriorment i que viuria a Ciutat de Valls en una cabana estaria relacionat amb un incendi que hi va haver fa unes setmanes en aquell barri d’Andorra la Vella. I els nois que viatjaven en el Seat Ibiza robat a Encamp amb l’intern del CREI fugat encara ara de principal protagonista també tenen historial. De fet, la policia sospita que aquests menors podrien estar relacionats amb la desaparició, amb els furts, que hi hauria hagut últimament en un aparcament a l’entrada sud d’Encamp. En poques setmanes, se n’haurien sostret nou. La gran majoria es recuperen a les poques hores. Són el que es denomina els furts d’ús de vehicle. Però no sempre. [related:articles:1] Testimonis presencials expliquen que menors relacionats amb interns del CREI han protagonitzat altres fugues amb vehicles. Més encara, hi ha joves adolescents d’aquest mateix entorn que acudeixen a aparcaments com el comunal de Prat de la Creu o més encara el privat denominat Vinyes i es passegen en determinades plantes. Si localitzen algun vehicle obert, hi ha cops que passen la nit al seu interior i, abans de marxar, sostreuen tot el que consideren de valor per a ells. La situació, expliquen les fonts consultades, és més preocupant del que sembla. I aquestes sortides de to d’adolescents conflictius, fins i tot sota la tutela de l’Estat, són més habituals del que sembla. Per molt que sembli, valgui la redundància, que no passa mai res. Sí que passa i les associacions de joves i fins i tot l’administració encara que no ho vulgui sovint reconèixer, estan més amoïnades del que aparenten. I això deixant de banda que els veïns de Gil Torres i rodalies no estan gens contents de tenir el CREI allí mateix. Per les ‘mogudes’ que tot sovint divisen.