Visualitzar a les urnes les dificultats per les quals passen els andorrans

Els germans Hernàndez han aixecat certa expectació. Ja ho han fet en un passeig previ des del comú fins al Centre de Congressos, seu de la jornada electoral, per la Rambla Molines. Ha estat una cosa ràpida i sense massa problemes més. “Avui no toca dir res. Només fer visible que la ciutadania andorrana també passa dificultats i que comença a perdre la por.” El que hagin posat dins el sobre i hagin introduït a l’urna s’ho han quedat per ells. El que demanen és solucions de veritat als governants. Els dos germans Hernàndez després de sortir de la cabina. Un dels rètols que portaven penjats els dos germans deia, justament, que “avui sembla una broma, demà pot ser una realitat. Vosaltres teniu part de responsabilitat perquè això no succeeixi. Volem poder viure a la nostra parròquia”. Més enllà d’alguns somriures i algunes salutacions per part d’algunes persones que els han reconegut, poca cosa més. Cap incident. Bé, sí, un detall. Un dels interventors demòcrates, Joan Manel Pascó, els ha cridat l’atenció. Els promotors d’Andorra al Límit dirigint-se a l’urna. De fet, enmig de notables escarafalls però sense fer més soroll que una rebequeria d’indignació, ha arribat a insinuar que no es podia deixar votar als dos electors de la capital. “Hi ha unes normes”, deia tot al·ludint al fet que no es pot publicitar aquí es vota. Però els dos promotors d’Andorra al Límit, com aquell que diu, ni tan sols han badat boca. Com a molt, fent una mica de teatre per simular que “tornem a anar sota el pont”.