15 dies de màgia i innocència

“Vaig entrar com a monitor eventual l’estiu del 1993 i després de fer una substitució em vaig quedar, fins avui”. Ho explica Lluís Bogas. El primer any de colònies tenia 24 anys i poca experiència. Situació similar a la de Vega Sanclimens, que també va començar amb 24 anys com a monitora. “No tenia cap experiència, de fet, jo no havia anat mai com a nena de colònies”, relata. Tot i així, tots dos coincideixen en el bon record d’aquelles primers colònies a la casa de la Comella. “No tenia cap experiència, de fet, jo no havia anat mai com a nena de colònies”, relata la Vega. “El grup de nens que portàvem no era molt gran i a l’antic hostal de la Comella érem tots com una família”, explica el Lluís. Tant un com l’altre indiquen que en aquella ocasió no portaven massa res planificat. Cada vespre tocava asseure’s i pensar què es faria l’endemà. “Era tot molt improvisat”, confessa el Lluís, i la Vega ho corrobora: “Anàvem a dormir a les tantes preparant-ho tot. Com que la casa era pràcticament nostre hi fèiem moltes decoracions”. Ara en, canvi, tot està molt més organitzat. “Hem fet les vacances de Tots Sants i ja estem preparant les de Nadal. I un cop passat el Nadal, ja preparem les pròximes colònies. És un no-parar”, detalla Bogas. Tot plegat per crear una “màgia” i comunió entre infants i monitors que fa que l’experiència sigui inoblidable. “Els nens gaudeixen, tenen ganes d’aventures i es tornen una mica innocents”, remarca Sanclimens, reconeixent que fins i tot els més grans, que saben que tot el que passa aquells dies és un muntatge del monitors, “es deixen portar per la temàtica”. Es crea una “màgia” i comunió entre infants i monitors que fa que l’experiència sigui inoblidable I a dia d’avui, els 15 dies de colònies també s’han convertit en un moment de desconnexió tecnològica. Els nanos no poden portar mòbil, “han d’aprendre a funcionar sense noves tecnologies” i tenir temps per “parlar”. No són capaços de fer sortir cap record dolent, malgrat que sempre hi ha moments per a tot. “Però al final de les colònies veus que mostren agraïment per l’esforç que fas”, destaca la Vega. Potser el més difícil de gestionar, alguna enyorança, encara que la casa fos a la Comella, a poques passes de casa per a molts. Però els ànims sempre milloren “i estàs allà per donar-los caliu”. I com es viu des de l’altra banda? Sent un infant? “Vaig començar a anar de colònies als 6 anys i finis als 14. Ho gaudia molt”, recorda Neus Barajas. “Era un moment de desconnexió i no recordo gaire enyorança. De fet, com més gran, més ganes de tornar-hi”, confessa. La Neus, de fet, quan va ser moment de decidir estudis, es va decantar per un batxillerat professional d’activitats físiques i de lleure. Amb 19 anys va entrar al Llamp i ara que en té 24 ja hi fa jornada completa i és una de les monitores que acompanya els infants a les colònies. “Comparteixo feina amb monitors que eren els meus monitors”, explica, assegurant que la situació també facilita l’entesa ja que “et coneixes molt i tens confiança”. El Lluis i la Vega es mostren especialment satisfets que hi pugui haver aquest relleu. “Penses que no està tan malament la feina que fem, que estan aquí i els ha agradat. És una satisfacció”, exposa Bogas. I és més, “tenim també fills d’aquells nens que havíem tingut de colònies. Es creen molts vincles”, remarca la Vega. “Comparteixo feina amb monitors que eren els meus monitors”, explica la Neus Tots tres destaquen el canvi que va suposar el fet d’haver de deixar la casa de la Comella i haver de marxar fora del país. El fet de no anar sempre a la mateixa casa fa que costi generar aquell ambient de família que es tenia, però s’ho passen bé. Ara bé, la Vega confessa que a títol personal “m’agradaria continuar fent colònies aquí perquè un valor molt important que teníem era que aprenguessin a estimar i conèixer el país”. Amb tants arguments positius, qui s’hi podria resistir? Ara bé, si algú no ho té clar la Neus els anima: “que ho provin perquè és un bona experiència i dels que hi van, el 90% tornen”.