“A Andorra la Vella li falta que la gent se senti de la parròquia; s’ha pensat massa en el turista”

Fill d’immigrants, les primeres feinetes les va fer a la botiga dels seus pares. Dependent de múltiples coses. La seva primera feina oficial seria cap de nutrició de l’institut Dexeus un estiu quan tot just acabava la carrera. Recorda tenir en braços l’acabada de néixer filla de Mariano Rajoy. No ho considera ni un mèrit ni un desmèrit. Un record, això sí. Aparellat i amb dos fills amb els quals passa tot el temps que pot -hi esquia, hi va en bicicleta, juga amb ells a la consola-, és d’estar també amb els amics i compartir un bon àpat. El rec de l’Obac, de tots els indrets de la parròquia, és un d’aquells que li genera bon rotllo, perquè ho tenia a tocar de la zona urbana però ja era zona rural, per dir-ho així, i hi podria anar a jugar a fet i a amagar, hi muntava cabanes i feia guerres o es va estrenar fent un petó a una noia. La primera. Ara té una altra primera cita. La primera vegada que encapçala una candidatura en unes eleccions, les comunals de diumenge, com a integrant socialdemòcrata en una plataforma més transversal que s’ha passat a anomenar Enclar. “Jo no me n’amago: fins a l’últim moment no era el candidat. Tant des del PS com des de Concòrdia i Somveïns estàvem buscant d’altra gent amb virtuts diferents a les del Sergi González. Però al final jo crec que, i no és perquè ho digui jo que té més o menys valor, però tota la candidatura està molt contenta que jo sigui el número 1” Ha estat quatre anys de conseller. Quatre anys, un mandat sencer en què semblava que vostè es preparava per ser el candidat del PS. De cop, la patacada socialdemòcrata a les eleccions generals va obrir un altre escenari i durant la configuració de les llistes Sergi González va estar més dies fora de l’equació que a dins. Com s’ha trobat durant aquesta campanya havent de liderar gairebé de cop un nou projecte? Ho ha dit molt bé, i clar, tots aquests ingredients que vam intentar fer, el plat estrella, que és Enclar, va costar molt de lligar-lo, que quadrés bé. Però jo, i ho ha dit clarament i no me n’amago, jo fins a l’últim moment no era el candidat. Tant des del PS com des de Concòrdia i Somveïns estàvem buscant d’altra gent amb virtuts diferents a les del Sergi González. El Sergi González potser no té tanta experiència política o no és una persona tan reconeguda. Però al final jo crec que, i no és perquè ho digui jo que té més o menys valor, però tota la candidatura està molt contenta que jo sigui el número 1. Hem fet tots un treball molt bo i quan vam fer la penjada de cartells ja va ser un pas endavant. Però el debat televisiu crec que ens va donar una visibilitat i realment la gent va passar a veure que Enclar no és una coalició per anar contra DA, si no que és un projecte de present i de futur. Des que van penjar el cartell que han parlat molt de participació, de consultar el ciutadà, de fer una parròquia pel ciutadà del dia a dia i no per al turista només, parlen de barris de primera i barris de segona, critiquen les fonts lluminoses… són mantres o són una pretensió real? Nosaltres ja vam fer un pas diferent que va ser, per fer el programa, demanar a la ciutadania que ens diguessin quins problemes o quines qüestions havíem de preveure. Vam rebre 30 o 40 sol·licituds i missatges, whatsapp, etc. i molts anaven per aquí. Que ens parem a pensar més ens els problemes reals dels ciutadans d’Andorra la Vella. Problemes com l’habitatge, voreres, la neteja, la higiene. I una cosa que forma part del nostre tarannà, que és escoltar la ciutadania i portar-la al programa. Fonts de colors, inversió… jo dies enrere en reunió de poble deia que hem d’entendre que invertir en equipaments i instal·lacions no és una despesa, és una inversió. Llavors, que durant vuit anys el comú no hagi pensat ni plantejar quant ens podia costar desenvolupar, per exemple, els Pouets… Hi ha projectes que mereixen una estratègia de present i de futur cap a la parròquia. I són aquests els que hem de demanar a la ciutadania, no hem de demanar qualsevol cosa que faci el comú a la ciutadania, això tampoc, perquè nosaltres primer de tot volem gestionar i volem fer política per a tothom. Però sí que creiem que per segons quins projectes hem de demanar parer a la ciutadania. Què hauria demanat? Per exemple, el projecte del telefèric de Carroi, que no ens hem d’oblidar que aquí la senyora Marsol, la mestra del senyor Astrié, ens ho va dir clarament i ens va mentir a la cara. Ens va dir que ens costaria 0 euros a la ciutadania i tots els estudis i vídeos promocionals ens han costat 35.000 euros. Sobre els Pouets jo crec que s’havia d’haver demanat, abans de fer tot aquest plec de bases i tot això. Hem d’escoltar més la ciutadania. ‘Mireu, hi ha això i això altre.’ Però no, ells ho volien disfressar. Primer un plec de bases en què no es va presentar ningú. El per què? No en tinc ni idea. Però projectes com aquests, com el de les fonts dels colors, per què no els podem demanar? L’ordenança comunal ja incorpora l’article 33 que diu de fer consultes a la ciutadania, aprofitem-ho. “El desgast que pateix la població jo crec que perjudica la classe política, en general. Com a sensació general trobo que els ciutadans d’Andorra, de tot el país, no sabem on anem. Si anem cap a un Hong Kong o cap aquells pobles de Suïssa, bucòlics, on es preserva el paisatge, el territori” El desgast general que viu la població per múltiples dificultats, econòmiques, socials, per l’habitatge… beneficia Enclar o perjudica la classe política en general? Jo crec que perjudica la classe política, en general. Des d’Enclar estem recollint tots aquests crits o aquestes opinions o aquest relat de la gent, dels seus problemes del dia a dia i d’aquí poder sintetitzar-los en un programa, amb solucions de curt termini, de mig termini i a llarg termini. Per tant, jo crec que tot aquest desgast hi és. I molt. Ho veig en el dia a dia. Tinc molts amics en el sector de la construcció que van de bòlit, que treballen i van com pollastres sense cap, i no arriben a final de mes. I d’altres que van fent però sense que sigui cap bogeria. I acabes pensant: ‘cap a on anem?’ Com a sensació general trobo que els ciutadans d’Andorra, de tot el país, no sabem on anem. Si anem cap a un Hong Kong o cap aquells pobles de Suïssa, bucòlics, on es preserva el paisatge, el territori. Cap a on anem? Acabes el mes i no en tens ni per estalviar. I això genera molta sensació de no saber cap a on es va. Vostè parla de Hong Kong i de Suïssa. Però jo diria que Andorra no té ni la capacitat econòmica de Hong Kong ni tampoc la de Suïssa. I tampoc té ja l’oportunitat de ser preservada com molts espais de Suïssa perquè a Andorra ni ha massa que s’han fet malbé. Malauradament és així. Però encara crec que hi estem a temps. Estem esperant els famosos plans de càrrega màxima, que espero que no es retardin més, perquè crec que és una feina que al gener hauríem de tenir ja. I aquí, quan ens donin els resultats d’aquests treballs haurem de veure quin és el model de ciutat, de parròquia que volem tenir a nivell d’habitants, a nivell d’aigua, de mobilitat, etc. Llavors, aquí és quan s’ha de fer el segon pas, fer la modificació, la revisió millor dit, del pla d’urbanisme, que és un repte que tenim, i vindrà basada en aquests estudis de càrrega. Per tant, d’aquí jo crec que ens ha d’ajudar a ser la guia pel model de parròquia que volem. I quin model de parròquia vol Enclar? Enclar pretén un model de parròquia realment buscant els orígens d’Andorra, mantenint-los, però amb aquesta visió de futur i de cap a on volem anar en sentit de dir que la higiene, la seguretat, la comunitat, la mobilitat, el dia a dia i la relació entre el comú i la ciutadania que la ciutadania sigui molt directa siguin clau. I després també preservar el territori. Intentar buscar les millors negociacions que podem fer amb els privats per tal que l’essència d’Andorra no canviï. És a dir, això de les torres, que es construeixin torres… Doncs ho haurem de valorar molt bé. Haurem de veure els plans d’urbanisme, haurem de parlar amb els propietaris i veure d’aquests terrenys que tenim a la parròquia, que són privats, dintre del pla d’urbanisme, què hi ha per poder mantenir una coherència. Sergi González en un dels actes de campanya juntament amb la número 2 d’Enclar, Olalla Losada. Li poso un exemple. Un espai que més aviat que tard els seus propietaris voldran desenvolupar. El Parc Central. Deixarà d’estar com està. Es preservarà el verd. Però la resta canviarà. Hi veurem torres o encara s’està a temps de canviar-ho? S’ha de veure el pla d’urbanisme. És una zona, una unitat d’actuació en què sí que s’ha fet una cessió a nivell d’alçada i sí que hi ha dintre del pla d’urbanisme una previsió de 14 plantes. S’ha de parlar amb la propietat i veure a què tenen dret. Seure en una taula. Parlar. Si s’hagués de fer una compensació, seria una compensació econòmica, i això valdrà molts milions d’euros. El comú no ha de fer això, però sí que ho hem d’explicar a la ciutadania i hem de veure amb el privat com ho fem. Estem parlant ara del Parc Central, però tenim un tema que per a nosaltres és clau i Enclar ho porta al programa. És l’estadi comunal. A l’estadi ens està passant una cosa molt similar. Estem pagant 600.000 euros l’any de lloguer quan podríem estar pagant 0 euros i sense treure la pista d’atletisme ni el terreny de joc ni res de res. Simplement, tirant endavant un pla especial. Tirant endavant el pla especial d’aquella unitat, l’estadi comunal és la cessió de terreny que ens pertoca a nosaltres, al comú, en una zona de terreny d’interès públic. Per tant, des d’Enclar portem estudiant el pla de viabilitat econòmica i urbanística per desenvolupar aquest pla especial perquè creiem que s’ha d’optimitzar allò estem pagant de lloguer. I per què no s’ha fet fins ara això que explica? No sé quin és el rerefons que explicaria que no s’hagi permès fer això. He fet cinc reunions amb la cònsol anterior, la Conxita Marsol, on nosaltres li vam demanar per què no podíem fer un estudi del pla de viabilitat. ‘Bé, sí, ja ho veurem, hi ha molts propietaris…’, ens deia. Amb l’actual cònsol li vam demanar al darrer consell de comú. El 19 d’octubre una de les nostres preguntes era si hi havia algun estudi del pla especial i ens va dir que no, que no era una prioritat seva. En canvi per a Conxita Marsol al setembre del 2022 desenvolupar el pla especial era un repte. I sí, desenvolupar el pla especial de l’estadi comunal és un repte pels propers mandats, pel proper mandat. I veig el programa de DA i no ho porten. Nosaltres ho hem inclòs perquè realment considerem que és un repte. Hem de fer inversions a l’estadi, però que siguin inversions en un terreny que sigui nostre, que siguin unes instal·lacions nostres. Hem d’optimitzar recursos. I quan al debat ens deien que el comú d’Andorra la Vella ha fet moltes inversions… jo em demano: ‘¿de totes aquestes inversions, on les ha vist directament el ciutadà? ¿Els ciutadans que paguem el foc i lloc, els que abonem els nostres impostos aquí, on hem vist totes aquestes inversions reals que diuen que s’han fet de no sé quants milions? Vinga, poseu-los sobre la taula i veurem quin és l’input directe que han tingut en el ciutadà. “Enclar pretén un model de parròquia realment buscant els orígens d’Andorra, mantenint-los, però amb aquesta visió de futur i de cap a on volem anar en sentit de dir que la higiene, la seguretat, la comunitat, la mobilitat, el dia a dia i la relació entre el comú i la ciutadania que la ciutadania sigui molt directa siguin clau. I després també preservar el territori” Vostè no el veu. A veure, li diria, per exemple, el carrer Callaueta, sí, però d’altres, per exemple, tenim les fonts de colors… treure la plaça de braus ens va costar a nosaltres 180.000 euros per fer un pàrquing que ara està ple de caravanes els caps de setmana i durant la resta de dies està buit. Per què no hem pogut pensar abans què faríem allà? Sembla que el Museu Nacional. El Museu Nacional va a l’altre terreny, que és el terreny nostre de cessió. Però… ¿necessitem fer un Museu Nacional aquí al mig, al carrer Prat de la Creu, on potser podríem fer unes instal·lacions, un equipament a nivell comunal? La gent es queixa que, per exemple, no té sales per fer segons quin tipus d’activitats. La Casa Pairal, el Llamp, que està en un soterrani. Pensem una mica abans ni fer com hem fet el Bici Lab. Aquell era un espai nostre, on podíem haver fet equipaments per a la ciutadania. Ens hem gastat quasi dos milions d’euros en un espai que el rendiment que n’estem obtenint… Que sí, que després se’m diu que jo no aposto per la cultura. Que Enclar no vol parlar de cultura. Tot el contrari. Nosaltres volem potenciar la cultura. Hem de potenciar la nostra cultura, la tradicional, i fer altres accions també. Però per al Bici Lab jo crec que no s’ha triat una bona ubicació i per tot l’immens megamuseu que s’ha fet, i pel rendiment que se n’està traient, per mi, tot plegat, em porta a dir que és un fiasco. Hi hauria alguna forma, i no sé si vostès s’ho han plantejat en el marc de trencar amb aquests barris de primera i de segona divisió, de fer que cada barri, que cada nucli poblacional, disposi d’un element que el fes atractiu ja sia per al turisme o per al ciutadà del dia a dia, i evitar zones deprimides o gens atractives com poden ser Ciutat de Valls o Príncep Benlloch sense menystenir cap de les dues? Per mirar de resoldre això incorporem al programa un projecte que és el pla de manteniment de serveis públics de cada barri, on nosaltres farem una revisió conjuntament amb els responsables dels serveis públics nostres i amb els ciutadans de cada barri a nivell de necessitats bàsiques de voravies, bancs, papereres, etc. Incorporem la figura del conseller de barri, que n’hi diem, per entendre les necessitats de cada barri i la seva projecció. Quins són els problemes següents i com podem potenciar cada barri amb les casuístiques que tenen. Hem d’entendre que Ciutat de Valls no serà un punt d’atracció i no necessitem que estigui allà, però sí que necessitem saber les necessitats de cada ciutadà que tenim allà, i després fer una projecció de veure què podem fer. A mi m’agrada molt que l’Olalla (Losada, número 2 de la candidatura) sempre diu que hem d’agafar la parròquia com si fos una maqueta i veure la totalitat i veure estratègicament què estem fent per cada espai i cada zona. Jo crec que és molt important fer aquesta visió general. Des de DA s’ha prioritzat molt la zona comercial i l’ha potenciat molt, i això crec que s’ha fet bé, però la resta… S’ha fet una bona acció fent per a vianants Meritxell o Callaueta. Però això té conseqüències també a nivell de mobilitat. I quan fem aquestes coses que van molt bé també tocaria pensar abans una estratègia sobre mobilitat. Què volem fer? Nosaltres volem parlar amb el departament de Mobilitat, per exemple, per comprovar quines opcions hi ha. Tenim una avinguda Tarragona col·lapsada, per exemple. Hem de veure si existeixen algunes altres possibilitats. Si potser juntament amb el Govern es pot fer alguna. Sé que hi ha un projecte que des de la Margineda surt un vial per darrere. Doncs mirem aquestes coses. Si realment amb el tema de la mobilitat hem de fer una projecció a 20-30 anys, fem-la. Crec que és important. “Jo em demano: ‘¿de totes aquestes inversions, on les ha vist directament el ciutadà? ¿Els ciutadans que paguem el foc i lloc, els que abonem els nostres impostos aquí, on hem vist totes aquestes inversions reals que diuen que s’han fet de no sé quants milions? Vinga, poseu-los sobre la taula i veurem quin és l’input directe que han tingut en el ciutadà” Però l’avinguda Tarragona no deixa de ser una carretera general. Per això mateix hem de parlar amb Mobilitat. Perquè som nosaltres els qui ens trobem els problemes. La quantitat de vehicles que passem per aquesta carretera, que és una artèria principal del nostre país i la nostra parròquia, ens ha de fer veure que és necessari veure quines altres opcions hi ha per treure aquesta densitat de trànsit que tenim a la parròquia. Amb tot, el problema del trànsit no és el que havia sigut. Ha millorat i jo crec que per exemple el transport públic general està molt bé. El veig convençut. El transport públic, en general, jo crec que és un projecte que està funcionant bé, inclús hem de buscar revisar la quantitat de circuits que hi ha i veure si són els adequats. El tema autobusos, la gent ens demana uns autobusos més grans. Hem de valorar-ho juntament amb l’empresa. Però jo crec que s’estan fent passos bons i nosaltres un dels temes que portem també és l’estudi al passeig del Riu. Creu que s’ha oblidat massa. Jo crec que és un espai juntament amb la plaça del Poble que són els grans oblidats d’aquests vuit anys de DA a banda d’altres barris. Però el passeig del Riu nosaltres estem valorant fer un estudi al passeig, al costat del riu, aixecar-lo una miqueta i fer una passarel·la perquè les bicis i els patinets puguin transitar. Crec que hem de tenir una visió general a nivell de transport i hem de fomentar la convivència… perquè ara les bicis, les motos i els patinets van pel mig. Hem de buscar organitzar tot això, que crec que és una feina molt important. Parlava de la plaça del Poble, i no sé si s’ha oblidat o no, però ara portem dies o setmanes o fins i tot alguns mesos que es diu que la seva reforma és el projecte estrella dels proper mandat. Hi ha un avantprojecte sobre la taula. No els acaba de convèncer? Miri, sobre el projecte que em diu, jo fa quatre anys que soc conseller i aquest projecte, ja des que va sortir el concurs d’idees, ens va grinyolar molt, perquè la senyora Marsol ja va dir als seus: ‘Ja sabeu qui heu de votar i voteu molt alt, perquè aquests d’aquí al costat votaran molt baix’. I jo ja vaig veure que allò no era un concurs d’idees, que ja estava donat. Una de les coses que vaig dir és que… “La plaça del Poble és un projecte necessari. Llavors, el que no podem dir és que costi el que costi, es farà. Perquè això no és coherència. Que sí, que hem de tirar endavant la reforma de la plaça del Poble. Que crec que el projecte de la plaça del Poble és prioritari. Però anem a veure, amb aquest despatx d’arquitectura, quant ens costa, si es pot fer per fases, i prioritzem” Ep, m’està dient que no va ser un concurs d’idees? Que estava tot manegat? Nosaltres anàvem allà, volíem escoltar els tècnics, que valoressin cada projecte, que ens expliquessin, i d’aquí posar totes les coses en una balança i veure econòmicament de què estàvem parlant. Volíem veure si s’adreçava a les necessitats de la parròquia. Teníem uns criteris de valoració, però va ser aquella frase que em va fer dubtar. He anat a tres concursos d’idees, aquest, el de l’estadi nacional i un altre que no recordo que jo vaig acabar pensant: ‘Però què estem fent aquí’. Nosaltres el que vam demanar era si econòmicament era viable i si proposant una plaça de doble nivell, de doble alçada, la plaça del Poble ja podria aguantar tot això. Van dir que ho estudiarien. Però nosaltres el que vam demanar… Això, quina plaça del Poble es necessita segons vostès? Des del PS vam tirar endavant una proposta per demanar parer a la ciutadania i vam rebre crec que unes 50 propostes, comentaris, suggerències sobre la plaça del Poble. Suggeriments de què agradaria als ciutadans. Ho vam portar en una reunió amb els cònsols, els hi vam ensenyar, ens van dir que la majoria dels punts ja estaven inclosos al projecte. Després també vam fer algunes millores a l’hora dels diàmetres dels espais que estan amb arbres i projectes i propostes d’allò que creiem que era necessari tocar. Ens van acabar acusant de voler fer una apropiació intel·lectual del projecte. I? Doncs res de tot això. Nosaltres l’únic que vam fer va ser demanar a la ciutadania suggerències per aquest projecte. Llavors, nosaltres, ara, quan entrem al comú, el que tenim clar és que seurem amb el despatx d’arquitectura que ha estat fent el projecte, i li demanarem que ens l’expliquin bé, que l’entenguem. I després l’explicarem a la ciutadania. ‘Mireu, aquest és el projecte. La valoració són tants milions d’euros. Una plaça que té jocs, una plaça que té això, que té allò altre… És això d’interès ciutadà o necessitem altres coses?’ Hem de pensar que en el primer projecte inicial que va aprovar DA hi havia un mirador. Un mirador just al costat de la passarel·la. I vaig ser jo que els vaig dir: ‘Escolteu, si la passarel·la ja és un mirador, perquè cal un altre mirador? Allí hi podríem fer un escenari!’ ‘Doncs mira, ho podem fer’, em van dir. Un escenari per quan fem la festa major, quan fem els concerts, etcètera. És aquesta visió que dius, ostres, hem de fer les coses pensades cap a la gent del que estem aquí el dia a dia, i també té una visió per als turistes. Però no tot i sempre per als turistes. “Hem de pensar les coses, veure les veritats, què tenim, què necessitem i també hem d’entendre la situació d’ingressos que ha tingut el comú. Molta recaptació ha vingut de la construcció. Prop de 25 milions d’euros entre cessions econòmiques i impost de construcció. Hem de ser conscients que això no es tornarà a repetir” ¿Es plantegen saber quants milions d’euros de mitjana anual pensen invertir o això no és una prioritat? Saber-ho, vull dir. Nosaltres el que sí que hem de fer és saber invertir en aquests projectes que veiem necessaris. Per exemple, la plaça del Poble és un projecte necessari. Llavors, el que no podem dir és que costi el que costi, es farà. Perquè això no és coherència. Que sí, que hem de tirar endavant la reforma de la plaça del Poble. Que crec que el projecte de la plaça del Poble és prioritari. Però anem a veure, amb aquest despatx d’arquitectura, quant ens costa, si es pot fer per fases, i prioritzem. Per tant, la plaça del Poble és un projecte important. Tot el que són equipaments, ja sigui els Pouets, estudiar el Ribaló, que se’ns acusa moltes vegades que ens va costar 9 milions d’euros amb un mandat d’un cònsol del PS. Però coi, el Ribaló té quinze anys i ningú hi ha fet res. Quan tenim problemes d’habitatges, quan la gent està preocupada per trobar una residència. Mil i una coses i ningú no ha pensat fer-hi res. Quant ens costa posar totes les proteccions perquè està en una zona taronja de riscos. Pensem-hi. Es pot fer? Es poden posar unes proteccions? Quan val? Tres, quatre milions? I després hi puc desenvolupar un edifici? Hem de pensar les coses, veure les veritats, què tenim, què necessitem i també hem d’entendre la situació d’ingressos que ha tingut el comú. Molts diners que han vingut de la construcció. Suposo que va per aquí. Efectivament, molta recaptació ha vingut de la construcció. Prop de 25 milions d’euros entre cessions econòmiques i impost de construcció. Hem de ser conscients que això no es tornarà a repetir. O com a mínim que costarà molt que els ingressos vinguin d’aquí. Per tant, hem de fer economia, hem de fer com ho faríem també a casa. I jo com a empresari també ho veig. Hem de veure els ingressos, les despeses i fer un equilibri. Sí que el comú no pot tenir més ingressos que despeses, perquè finalment hem de buscar l’equilibri. I hem de prioritzar segons quins projectes. I mirar solucions per al tema de l’habitatge, tenint en compte que hem de contemplar estratègies de curt termini, mitjà termini i llarg termini. El Cedre seria mitjà termini i llarg termini? Aquest projecte considerem que és mitjà i llarg termini perquè és una construcció. Estem esperant que el projecte es finalitzi. Encara es trigarà quatre o cinc mesos abans d’atacar ja la construcció. Estem parlant de dos anys. Per tant, és un projecte mitjà i allarg termini. Sergi González tria posar amb els pisos de Jovial al fons. I per a la gent que necessita un lloc per viure en un mes, per dir-ho d’alguna manera, quina recepta hi ha? Aquests dies ho hem parlat molt amb el Marc Torrent (número 4 de la candidatura), que està portant molt bé el tema de l’habitatge. Nosaltres no tenim una vareta màgica. Jo crec que el Govern, l’Institut de l’Habitatge, l’associació de propietaris… ens hi hem de posar tots i parlar-ne. Tenim un problema que és un incendi, que és l’habitatge. Tenim foc. Hem d’intentar buscar les mesures que puguin fer apagar aquest foc. I l’hem d’atacar per diferents fronts. Per tant, una primera acció és aconseguir facilitar ajudes a l’habitatge a nivell de tota la població, marcant uns mínims i uns límits per poder-hi accedir. Però jo crec que això és una acció, que immediatament… Quan diu ajudes.. és per poder pagar el lloguer? Per poder pagar el lloguer, sí!. Per tant, si nosaltres poguéssim fer, poso entre cometes, per manera de poder facilitar 150 o 200 euros al mes a 200 famílies, i ho dic a títol d’exemple perquè encara ho estem calculant, per poder pagar aquest lloguer durant un temps limitat. Ara que s’ha acordat una pròrroga que farà que hi hagi una paràlisi de l’increment dels lloguers, potser ajudaríem aquestes famílies i evitaríem que hagin de deixar el seu pis i fins i tot evitaríem que hagin de deixar la parròquia. Crec que amb una ajuda immediata podríem controlar una mica més el problema de l’habitatge. “Tenim un problema que és un incendi, que és l’habitatge. Tenim foc. Hem d’intentar buscar les mesures que puguin fer apagar aquest foc. I l’hem d’atacar per diferents fronts. Per tant, una primera acció és aconseguir facilitar ajudes a l’habitatge a nivell de tota la població, marcant uns mínims i uns límits per poder-hi accedir. Però jo crec que això és una acció que s’ha de fer immediatament” Però també contribuirien a consolidar uns preus que segurament són abusius. Això és el tema de la regulació de preus i, per tant, hem d’intentar ajudar amb totes les dades possibles per tal de buscar uns preus regulats i que aquí puguem ajustar-nos. L’altre dia parlava amb un conegut que té problemes per pagar el seu lloguer i em deia que ha estat pagant durant 18 anys el lloguer del seu pis, que és propietat d’una de les famílies poderoses del país. Abans que s’aprovés aquesta congelació que s’ha aprovat, no se si els van dir que els apujaven 500 o 600 euros el lloguer. I em deia: ‘Si no els ve del meu lloguer.’ Hem de fer una reflexió: aquesta gent a qui les grans fortunes apugen els lloguers treballen al banc, són funcionaris, treballen al supermercat… Gràcies a ells, aquestes grans fortunes tenen un dia a dia més fàcil. Per tant, hem de mirar interiorment, hem de tenir una visió interna, i sí, hem de guanyar diners, els empresaris han de guanyar diners, els privats han de guanyar diners, però també hem d’ajudar a què la nostra parròquia, la gent que fa la parròquia, pugui viure. Què li falta a la parròquia? A la parròquia li falta que la gent se senti de la parròquia. Per què? S’ha perdut la identitat? Per mi, a Andorra la Vella, la identitat ens la dóna només el fet que som la capital. Jo tinc enveja de Sant Julià, de Canillo, de la Massana. Allí els veïns senten que formen part de la parròquia. Sempre posem l’exemple de les festes de Sant Julià. Quan són les festes de Sant Julià no marxen, es queden. Les festes d’Encamp també, a Canillo també, la gent es queda. A Andorra, la per la festa major, la gent marxa de pont. I jo crec que això és un indicador que les accions que estem fent molt cap al turista fan que la gent de la parròquia no se les senti seves. El Poblet de Nadal? Bé, que he de dir, però està pensat pel turista. El Xocofest? Bé, que està pensat i que es fan en unes dates pel turista. Andorra en flor, aquesta que ens costa quasi 200.000 euros, està pensada per a Instagram i pels turistes. O sigui, anem a fer un anàlisi de quines accions fem per fer comunitat. Això és un dels temes preocupants. Fer comunitat passa per pacificar el trànsit, que hi hagi unes zones més preeminents com Callaueta, que la gent pugui estar més al carrer. Ajuntem-nos per parlar, per dialogar. Hem de fer reunions de poble, fer associacions de veïns, de barris. Que tothom pugui parlar amb el comú, dels seus problemes. Que el comú vagi a presentar-los les seves propostes. Al final hem de començar a construir aquella teixit associatiu que hi havia abans. Jo poso l’exemple dels meus pares i dels meus avis. Quan van arribar aquí com a immigrant i es van trobar gent amb altres veïns. I van acabar creant l’associació d’immigrants d’Albacete. La gent d’Andorra la Vella, de Santa Coloma i la Margineda ens hem de sentir que formem part del comú, que formem part de la parròquia, i la parròquia ha de voler comptar amb ells. No és una ciència exacta, òbviament, però sí que hem de fer accions que facin notar a la gent que forma part de la comunitat. “Vaig començar la campanya convençut que aquest diumenge es posaria a examen l’era Marsol, però a mida que han anat passant els dies he vist com el projecte d’Enclar tenia cada cop més bona resposta. I estem molt contents” Diumenge es votarà pensant en posar a examen l’era Marsol i el desgast socioeconòmic que viu el país? O es plantejarà: anem a veure si hi ha dues opcions i aquesta gent, Enclar, anem a veure què són capaços de fer. Allò del ‘proveu-nos’ que vostè ha dit en alguna reunió de poble? M’agradaria dir-li la segona, perquè realment m’agradaria que fos la segona. Però vaig començar la campanya convençut que era la primera. Però ara estic veient que hi ha un 60-40. Enclar, el concepte del projecte, el nostre ideari, el que estem fent per xarxes, el carrer… Tot això està fent que el projecte d’Enclar agradi. Avui he rebut dos WhatsApps de persones que no conec que m’han dit: ‘Acabo de llegir això de la borsa del temps lliure i és un projecte brutal’. Vas veient que projectes que portes al programa i que potser tu no li dones gaire importància, a la gent els hi agrada per fer comunitat. M’hauria agradat que canviem i que el projecte d’Enclar sigui un 60 o un 70% del que valori diumenge la gent i el desgast de DA sigui la resta. Però el que m’agradaria el que m’agradaria de veritat és que la gent vagi votar diumenge. I ho faci pensant en un projecte continuista com ho és el model que representen en David Astrié, la Conxita Marsol, el Miquel Canturri i DA o que valorin un canvi de rumb que és Enclar, on estem Concòrdia, PS i Somveïns. Podria ser, com en el cas de les generals, que amb molt poc suport popular una força s’endugui el fat a l’aigua? Tenim l’experiència de tantes eleccions comunals que per 12 vots, 40 vots… s’han decantat que tot pot passar. Nosaltres, sincerament, estem convençuts que sempre hem fet molt bona feina, que els ciutadans ens estan escoltant. Ho estem notant en el dia a dia. Missatges, DMs, WhatsApps,… quan passegem pel carrer. Ens arriben inputs de gent que compta amb nosaltres. I nosaltres ho lluitarem al màxim. I fins al final. Però estem molt contents de com ens ho hem estat passant de bé amb aquest projecte. Perquè veus que hi ha molt bona resposta i que arribem a molta ciutadania. ‘Aquest punt m’agrada i teniu raó’, hem sentit tot sovint. I estem molt contents de sentir-ho.