“A BPA hem entrat fins a la cuina, als altres bancs no”

Entre moltes altres qüestions, s’ha negat també que hi hagués una defensa conjunta. “N’hi hauria hagut prou doncs amb un sol advocat i en som uns quants”. I tot recordant que “no hi ha culpa a repartir-nos”, l’advocat en qüestió ha indicat que “tothom des del seu punt de vista ha defensa la seva activitat lícita”. Aquesta representació lletrada ha lamentat també el fet que la fiscalia insinués o digués obertament que la gran majoria d’acusats estigués suportat pel mateix grup empresarial o familiar que ostentava la titularitat del banc. Crítica rotunda a Govern: “En lloc de defensar la plaça financera -quan el FinCEN va dictar el seu ‘Notice’- el que fa és sacrificar-la i una vegada sacrificada el Govern ve aquí a acusar els gestors” de BPA De fet, el defensor, que ha tornat a insistir que amb les penes que se sol·liciten des del ministeri públic, “equival a imposar-los una pena de mort civil, perquè els obliga a viure (als seus clients) embargats fins al final dels seus dies”, ha explicat que els seus defensats han treballat allà on han pogut, i on no els han jutjat per haver estat a BPA. En algun cas, en societats de la qual “també n’és soci el cap de Govern”, ha arribat a dir. Alguns dels elements que s’han exposat per primer cop i com a resposta a l’informe de la fiscalia és la comparativa amb l’actuació entre bancs. El lletrat ha deixat clar que no tenia cap intenció d’introduir inicialment cap altra entitat bancària en el debat, però ja que ho havia fet el fiscal general assegurant que MoraBanc o Andbank, que també havien tingut de client l’empresari Rafael Pallardó, havia actuat millor que BPA perquè havien tallat l’operativa abans, ha explicat que es veia en l’obligació de fer una petita comparativa. En aquest sentit, l’advocat s’ha demanat com podia saber-se quan havia tancat o deixat de tancar l’operativa en altres entitats bancàries. “Com se sap que es van tancar els comptes”, s’ha preguntat per afirmar també que no era cert. I que ja havent esclatat el ‘cas Emperador’ a Espanya MoraBanc va fer alguna que altra transferència. També ha repassat la famosa agenda de Pallardó en la qual hi apareixen gestors o persones vinculades a bancs andorrans que haurien fet operacions que no només serien intercanvis, que es tractaria de compensacions. “És de justícia en aquesta causa que una absolució vagi acompanyada d’una condemna en costes a les acusacions” perquè “no seria socialment just que després de fer patir a aquestes persones el que han patit aquests set anys” encara hagin de pagar el cost d’un procés que els ha generat tant dolor En algun cas, fins a tres milions s’haurien ingressat i enviat cap a la Xina sense deixar cap traça. “Això eren indicis suficients per investigar-ho, oi?”. De fet, ha considerat que “aquí hi ha indicis de blanqueig. En aquest cas no diré ‘enblano y en botella’ però sí que es podria dir ‘en azul y en botella, MoraBanc”. Però ha lamentat que ningú va dir res ni ningú va dir res. I que com hauria afirmat la policia quan s’hauria retret les diferències de tracte entre uns i altres, la resposta hauria estat: “A BPA hem entrat fins a la cuina, als altres bancs, no”. L’advocat ha deixat clar novament que no s’ha provat mai que hi hagués falsedat documental. I no es va provar perquè ni al fiscal no li va interessar la qüestió “fins que li han anat caient les fulles de l’arbre…” El jurista ha lamentat “els jocs dels disbarats d’una informació descontextualitzada i mal interpretada” que l’únic que ha servit és perquè les acusacions poguessin “fer fum sense foc”. I ha estat especialment crític amb la posició acusatòria del Govern. “En lloc de defensar la plaça financera -quan el FinCEN va dictar el seu ‘Notice’- el que fa és sacrificar-la i una vegada sacrificada el Govern ve aquí a acusar els gestors” de BPA. Un executiu que hauria romàs a la causa per reforçar l’acusació quan des de fa temps “està clar que no hi ha delicte origen”. Per tot això, el defensor ha anat més enllà de sol·licitar l’absolució dels seus patrocinats. Ha afirmat amb rotunditat que “les particularitats d’aquesta causa han de justificar la imposició de les costes a l’acusació”. I ha insistit: “És de justícia en aquesta causa que una absolució vagi acompanyada d’una condemna en costes a les acusacions” perquè “no seria socialment just que després de fer patir a aquestes persones el que han patit aquests set anys” encara hagin de pagar el cost d’un procés que els ha generat tant dolor.