Acomiadat, sense cobrar la liquidació i ‘amenaçat’ per no pagar un lloguer que no li corresponia

L’experiència d’un dels molts operaris que la UTE del transport sanitari ha hagut d’anar a cercar a Catalunya, a Espanya, no ha estat gens agradable. I comparteix la seva visió, amb suport sindical, perquè altres possibles aspirants a un lloc de treball a l’empresa prenguin consciència i cura abans de decidir-se. “El tracte de l’empresa ha estat molt dolent”, explica, tot deixant clar que, fins i tot, després de diverses fases de pressió, va acabar votant afirmativament, per exigències de la direcció, a la proposta d’acord laboral que havien fet els mediadors. Quan se li va fer la proposta -el tècnic, amb una desena d’anys d’experiència al sector, acabava un contracte de dos anys i va començar a moure’s laboralment parlant- se li va arribar a dir, entén l’operari sanitari que, de moment, es queda al país en un altre sector laboral, que tenia allotjament pagat fins a l’octubre perquè sabedors que l’habitatge era una qüestió complicada, així tindria més marge per buscar, triar i remenar. L’allotjament era en un apartament turístic al damunt mateix del local de Ransol on l’empresa té la base que no fa servir. Evidentment, el jove no va signar cap contracte. Simplement, va fer ús d’unes instal·lacions que se li van permetre usar, explica. Fins que a l’agost se li van reclamar 250 euros pels dies utilitzats de juliol i se li pretenien cobrar 250 per l’agost. Vindrien altres diferències i al final, en una “decisió ‘política'”, entén ell i el sindicat que li fa costat igual com molts dels companys, el 24 d’agost se li va comunicar que el 31 se’l liquidava per no haver superat el període de prova. Una imatge de l’apartament. Suposadament, sempre segons la versió del treballador -ha estat impossible aconseguir la d’Andorra de Transport Sanitari- “el client no estava satisfet. Però mai no m’han volgut facilitar el plec de càrrecs perquè asseguren que la llei de protecció de dades, a Andorra, impedeix donar aquest tipus d’informació”. El tècnic sanitari té pendent una conversa amb responsables del SAAS, que és el client de l’empresa, i intueix que s’han fet servir un parell d’enganxades amb personal de la parapública per ‘muntar’ l’acomiadament. Just al cap de poca estona de comunicar-li que seria acomiadat, el coordinador del servei l’enviava a fer un trasllat. “Vaig demanar si era urgent, perquè m’estaven fent fora, i el coordinador em va respondre: ‘No pateixis, ja hi envio algú altre'”. Però la seva reacció, la del tècnic, no hauria agradat la directora de l’empresa, a qui acusa d’enviar constants amenaces velades o fer-se valdre de terceres persones per enviar missatges. I se’l va acomiadar de manera fulminant. Llavors se li volia fer signar ràpidament la liquidació. “I no vaig firmar perquè no me’n refiava”, explica l’operari sanitari acomiadat tot afegint que una vegada ho va poder repassar bé i li va semblar que no firmant podia acabar tenint més problemes que beneficis, va comunicar a l’empresa que acudiria a les instal·lacions administratives que la companyia té a la Massana per procedir a la signatura de la quitança. “Llavors em van dir que ho havien dipositat a la Batllia, jo que fins llavors no sabia ni tan sols què era la Batllia”. I ara, no ha percebut ni els dies treballats de l’agost ni els extra de juliol. En fi, una molt mala experiència. “M’he quedat al carrer, venir a Andorra m’ha costat un munt de diners i jo en cap cas tinc la sensació d’haver fallat. Jo no he fallat. N’he sortit molt perjudicat”. “Jo que no havia de pagar pis durant els primers mesos, ara resulta que m’haurà tocat pagar i molt”. Ho diu per tot plegat, no pels 250 euros mensuals d’un apartament compartit. I sí, assegura que a la base, no als pisos del damunt, algun que altre tècnic sanitari s’hi ha quedat a dormir.