Andorra Turisme posa fi a la pòlissa de crèdit que el Tribunal de Comptes considera il·legal

En l’informe, publicat ara fa uns dies, des del Tribunal de Comptes es recorda que “l’article 5 de la Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme, SAU limita concertar operacions de crèdit per atendre les seves necessitats de tresoreria sempre que en el seu conjunt no superin el 35% dels ingressos per operacions corrents de l’exercici anterior”. I, malgrat això, “s’ha formalitzat una pòlissa de crèdit amb un límit d’un milió d’euros i amb un termini d’un any”. Això, per tant, contravé la normativa que ha de regir el funcionament de l’entitat de promoció turística. En anys anteriors, la societat havia intentat defensar que el criteri del Tribunal no era pas correcte. S’havia arribat a apuntar que, com a societat anònima unipersonal, la Llei li permetia registrar la subvenció de funcionament que li tramet Govern com a “ingressos de les operacions en el compte de pèrdues i guanys i no com a patrimonials”. Això permetria, doncs, que el límit de les pòlisses quedés molt per sobre del defensat per l’òrgan fiscalitzador. [related:articles:1] Enguany, però, ja no s’ha respost amb aquest argument -tot s’ha de dir, desestimat pels experts en fiscalització de comptes-. Al contrari, en les al·legacions s’informa que “en la data de la present carta d’al·legacions, la societat no disposa de cap pòlissa de crèdit, donant compliment a l’observació del Tribunal”. Per tant, aquest aspecte s’ha corregit. No succeeix el mateix amb un altre que també s’havia advertit en anys anteriors: “la debilitat de control intern en la venda de marxandatge”. Així, s’avisa que “Andorra Turisme, SAU no té establerts procediments eficaços que permetin avaluar la raonabilitat dels ingressos d’activitats accessòries que ha dut a terme”, com ara la venda d’aquests articles. Per això, “es recomana adoptar procediments de control que permetin garantir la integritat dels ingressos en relació amb les vendes efectuades i les existències”. L’informe també posa en relleu que la societat “disposa d’una caixa en metàl·lic per cobrar (…) en efectiu situada a l’oficina de Turisme”. En canvi, segons el Tribunal, “no consta que els controls que se’n puguin dur a terme siguin revisats per una persona diferent del personal directe de l’administració dels fons”. I això, consideren, suposa una debilitat interna. També es posa en relleu que, amb una entitat bancària, “el director general pot actuar de forma indistinta fins a un import de 100.000 euros” Per als experts en fiscalització, caldria “adequar els procediments de pagament per tal que es respecti el principi de mancomunació que ha de regir en la gestió de fons públics, tal com sí que es realitza en la resta de bancs.