Del Pere de cal Gastó al Pau de Gósol

La base de la història és ben sabuda. Com sabuda era també la vida i malaurats miracles, per dir-ho així, de l’últim home en ser condemnat a mort a Andorra. Iñaki Rubio, però, hi posa la seva salsa. La seva visió. La seva ‘investigació’, si es pot dir així. I transforma Pablo Picasso en Pau de Gósol, que aquest, el ‘Pau de Gósol’, és el títol del darrer treball de l’escriptor andorrà, que ja es pot precomprar a través de la pàgina web de l’editorial Comanegra, que té cura de l’edició de la crònica (“memorable” segons la pròpia editorial). ‘Pau de Gósol. Picaso al Pirineu’ arriba a les llibreries el 6 de setembre. ‘Pau de Gósol’ és el novè títol de la col·lecció ‘Espores’ de Comanegra, una nova línia per transmetre qüestions, problemes, experiències, històries de valor universal i que no caduquen. El llibre té un preu de 18,90 euros, 208 pàgines, manté una enquadernació rústica i té unes dimensions de 14×21 centímetres. Vaja, el mateix format i la mateixa concepció, fa o no fa, que ‘Morts, qui us ha mort’, però amb un 42% menys de pàgines. Iñaki Rubio durant el pregó de la festa major de Gósol. | PERE TORRA / TWITTER Com recorda Comanegra en la sinopsi de l’obra, “‘Les demoiselles d’Avignon’ de Pablo Picasso van néixer a París, però van ser concebudes a Gósol. Si algú dubta d’això, només cal que es capbussi en aquestes pàgines. Vet aquí la crònica d’una revelació artística i d’una transformació personal”. I en el recordatori s’hi afegeix que “el 1906, en un poblet de l’Alt Berguedà, al peu del Cadí, Pablo Picasso va transformar-se en Pau: Pau de Gósol. Es va fascinar per l’enigmàtica Hermínia, per les ‘pageses d’Andorra’ i per uns homes que semblaven fets de pedra i terròs. El viatge a Gósol era, a principi de segle XX, un viatge radical en el temps”. Rubio escriu: “He tingut a les mans una rèplica del carnet català de Picasso. Secretament, he passejat per Gósol amb el carnet a la butxaca del pantaló i l’he tret quan ningú no em veia per imaginar com devia apuntar alguna cosa o esbossava un dibuix.” L’escriptor andorrà s’ha imbuït tant del llogarret berguedà que fins i tot fa pocs dies Rubio ha estat el pregoner de la festa major gosolenca. I allí, en el marc del pregó, el novel·lador de la història del Pere de cal Gastó defineix la transformació experimentada pel Pau de Gósol: “Picasso va arribar a Gósol com a vuitcentista i en va marxar amb el borrissol de la modernitat als seus pinzells.”