Del pont de Fontaneda al Prat del Roure el tramvia d’AndRail aniria entre 30 i 80 quilòmetres l’hora

Apadrinat per AndRail, aquest migdia ha tingut lloc en una de les sales de la Llacuna una exposició tècnica i alhora amb la intenció de fomentar una nova fórmula de mobilitat -AndRail és un ferm defensor del tren, queda clar des de la seva constitució- que ha estat protagonitzada pel tècnic cap visible de l’ONG catalana Promoció del Transport Públic (PTP) Carles Garcia Ureta. Garcia ha exposat, entre moltes altres, com el tramvia ha aconseguit transformar diverses ciutats dinàmiques com poden ser Vitòria, Bordeus o París. La xerrada s’ha sustentat en diversos principis o gairebé axiomes que tant el tècnic que ha exposat el seu parer com AndRail defensen. Així, es considera que “el tramvia és un mitjà de transport que dóna molt bona resposta a les necessitats de mobilitat que tenim avui, en clau de transport públic”. I quines són aquestes necessitats? “Més capacitat, sostenibilitat, competitivitat amb el cotxe, i densitat de servei (nombroses parades en centre urbà). En particular, és un mitjà superior a alternatives com el bus (menys capacitat), el cable (molt poca o nul·la densitat de servei), o alternatives més exòtiques com el monorraïl”. Per a AndRail i els tècnics que li fan costat, “el tramvia ostenta una dimensió adequada pel país: un mitjà més pesant com un metro és massa costós i excessiu per les necessitats que tenim”. Es defensa que “l’electrificació per catenària és molt preferible en cost, fiabilitat, i eficiència energètica a alternatives com el tercer raïl o les bateries”. Com s’ha dit, “el recorregut de la línia no és particularment complicat seguint la proposta d’AndRail”. En general es podria anar a 30 quilòmetres l’hora en corbes i desviaments, a 50 en traçats urbans i a 80 quilòmetres l’hora en traçats interurbans. Caldrà definir on ubicar un taller-cotxera per la flota de tramvies. Sobre aquest aspecte, per ara AndRail “no hem fet cap proposta”. Més elements: “El cost mitjà de tramvies recents a Espanya és de 23 milions d’euros el quilòmetre, incloent el material rodant”. Tot i així “es pot veure fortament reduït el cost si s’eviten túnels i obra civil pesant, així com apostant per l’electrificació clàssica enlloc de bateries o solucions sense catenària”. El recorregut a Andorra seria d’uns set quilòmetres. També s’han posat sobre la taula possibles mesures complementàries al tramvia per a incentivar-ne l’ús. Mesures que que s’han pres en uns o altres llocs, des de mesures suaus com aparcaments de ‘park & ride’ fins a mesures més contundents com el peatge urbà. La racionalització de l’autobús fa referència, indica el col·lectiu organitzador de la xerrada, a eliminar les línies redundants amb el tramvia (L1 i bus Exprés, per exemple). Per ara a AndRail “no tenim cap posicionament en favor de mesures com el peatge urbà”.