L’exconseller del PS al comú d’Encamp Enric Riba deixa el partit per les diferències amb Marta Pujol

Riba deixa clar que la renúncia és tant a ser part de l’agrupació parroquial dels socialdemòcrates com de tot el partit, al qual es va afiliar farà uns set anys. “Sempre havia votat socialista”, ha apuntat, “però fins que em vaig jubilar no em vaig voler significar”. En aquest temps, però, ha estat força actiu políticament parlant, sobretot pel que fa a l’àmbit parroquial. Així, en les eleccions generals del 2019, va ser primer suplent de la llista conjunta amb Liberals que encapçalava David Rios. Amb ell va repetir mesos després, a les comunals, com a número dos. I això li va permetre accedir al càrrec de conseller general, que ha ocupat aquests darrers quatre anys, dins del grup socialdemòcrata, fins al passat 31 d’octubre. En el correu electrònic que ha enviat al partit, Riba apunta que el motiu de la seva sortida són “desavinences i incompatibilitat amb les formes de procedir de Marta Pujol”, l’actual conseller d’Avancem. I són diferències que venen de fa mesos. “Ja per les generals, vaig veure als diaris que es pactava amb Agrupament Encampadà i no se’ns va informar al comitè local fins al vespre”, recorda. I això, “em va molestar bastant i, per això, no vaig voler signar la candidatura”. Un altre retret ve al tomb de com es van encarar les negociacions per presentar una llista conjunta amb altres formacions d’Encamp. Riba lamenta que, al seu entendre, la responsabilitat que no es fes el pacte recau en gran part en Pujol. “He parlat amb gent d’Agrupament i no em queda clar que el comitè del PS anés predisposat a una candidatura conjunta. Els altres grups es van adonar que la llista ja estava feta”, ha assegurat. Un altre tema que ha generat malestar en Riba són les diferències existents al tomb de si s’havia de donar suport o no al nou acord per la concessió a Saetde del domini esquiable de la parròquia. “Se’ns va retreure que ens hauríem d’haver abstingut i jo ja vaig dir que, tal com estava plantejada, no veia quins motius podia donar per fer-ho. Ara tenim un acord amb cara i ulls i ben tancat”, defensa l’exconseller.