Del Raonador a l’avortament: temes espinosos al consell de ministres

N’ha hagut de parlar, d’aquella manera, el portaveu governamental i titular de Medi Ambient, Guillem Casal, que també s’ha hagut de referir, escudant-se en el programa electoral, sobre la solució que pretenen els actuals dirigents polítics per a la problemàtica de l’avortament. Casal, sense preveure-ho -probablement la qüestió de l’article raonadament incendiari de Vila sí que el tenia en el catàleg de possibles preguntes que se li farien en la compareixença posterior a la reunió del consell de ministres-, s’ha hagut de referir a dos temes prou espinosos. I a la seva manera -que és una manera molt distinta de les d’Eric Jover o Cesar Marquina, els seus dos darrers antecessors- se n’ha sortit prou bé. Sense dir res, és clar, que també és un art que els polítics han de saber fer i que empren tot sovint. Vaja, n’hi ha que es dediquen a això i prou. Que no és pas el cas del titular d’Agricultura, Ramaderia, Sostenibilitat i tal. Se n’ha sortit fins i tot referint-se cordialment al periodista que li preguntava, repreguntava i tornava a preguntar sobre la qüestió. Especialment la de l’habitatge i les manifestacions del Raonador. Com Josep Rodríguez abans, qui va ser ministre de Justícia i Interior durant un parell d’anys en la primera legislatura demòcrata també ha sortit ‘contestaire’. Està clar que certs dirigents polítics quan toquen de peus a terra i veuen les misèries que els explica la ciutadania canvien el xip Casal s’ha ‘defensat’ al·legant que “el Govern està centrat en la resolució d’aquesta problemàtica”, la de l’habitatge, i reconeixent com no podia ser d’una altra manera que “és una evidència” que ens preocupa la qüestió. El portaveu governamental ha parlat molt genèricament perquè ha deixat clar que “no alimentari més aquesta polèmica”. I, així, s’ha aferrat a les paraules del cap de Govern, Xavier Espot, que després de patinar i acusar l’altri, ha volgut parar el cop d’aquell convit als treballadors a buscar-se la vida fora de les fronteres del país per poder viure. Per treballar, i encara per un mòdic preu, de moment a Andorra hi ha lloc. Guillem Casal ha mirat de passar de puntetes a tot plegat recordant que “aquesta problemàtica s’ataca des de diversos àmbits”. Que hi ha una quinzena de mecanismes activats i que el primer que ha fet l’executiu actual només iniciada la legislatura ha estat activar més recursos financers per poder-se dotar de calés per fer les actuacions necessàries. A Marc Vila no l’ha tocat en cap moment, no fos cas que s’esveri més la fera. Com Rodríguez, qui va ser ministre de Justícia i Interior durant un parell d’anys en la primera legislatura demòcrata també ha sortit ‘contestaire’. Està clar que certs dirigents polítics quan toquen de peus a terra i veuen les misèries que els explica la ciutadania canvien el xip. En fi, que qualsevol ministre o càrrec públic, abans de ser-ho hauria de passar per l’escola de Raonadors del Ciutadà d’Andorra. Vistes les penes, potser no farien discursos amb tantes alegries. Que no ha estat pas aquest el to de Guillem Casal, que ha tornat a deixar clar, això sí, que “més enllà de l’aixecament progressiu, controlat i amb criteris objectius” del congelament dels lloguers, “el Govern està treballant amb altres mecanismes” per posar remei al complexe mercat immobiliari. Quedi clar, hi ha dit el portaveu governamental, que les solucions que es busquen i les eines que es miren d’activar, “la totalitat d’elles es troben a casa nostra”. Se’n cuidaran prou els governants de parlar de la Seu i els seus verals per col·locar-hi suburbis andorrans. AVORTAMENT FARMACOLÒGIC I de la Seu també, en aquest cas de l’hospital, li ha vingut l’altre tema espinós de capçalera. El de l’avortament. Andorra Televisió ha explicat aquest dimecres que el Sant Hospital ha vist un increment de dones andorranes que hi acudeixen per poder dur a terme un avortament farmacològic, un acte mèdic que es pot dur a terme des de fa uns dos anys. Segons la cadena pública de televisió, durant el primer semestre d’aquest 2023 una trentena de dones haurien practicat la interrupció farmacològica de l’embaràs, que té un cost, entre vista al llevador i tractament mèdic en si mateix, de 320 euros. Si sobre l’habitatge Casal no ha dit res de nou, sobre l’avortament encara menys. Que sí, que s’ha cenyit al programa electoral demòcrata i a la voluntat de despenalitzar l’avortament tot garantint el manteniment del sistema institucional del Principat. Que ha parlat del SIAD. I del fet que “som sensibles a l’afer de l’avortament” i per això es pretén anar avançant. “Sempre fent-ho amb serenitat.” Que sí, que cal “treballar des de la serenor i de la serietat”. En fi, com ho ha fet el ministre per avortar certes preguntes.