Impuls al procés concursal de Valora

No és clar que els terminis coincideixin amb els dels batlles que també pretenen impulsar la causa penal adormida durant molts anys per a desgrat, fins i tot, del Tribunal Constitucional, que diverses vegades ha fet una tibada d’orelles a la jurisdicció ordinària per la lentitud en donar resposta a les poques persones, afectades per aquell escàndol financer barrejat amb suposada administració deslleial, falsificació documental, de comptes i altres, que encara defensen els seus interessos. És cert, però, i encara que sigui de lluny, que en la causa penal, en la qual l’únic processat és el darrer director de la gestora, Xavier Felipó, hi ha d’altres parts en curs. De fet, una de les qüestions que caldrà que es delimiti en l’impuls de la tramitació de la fallida és qui té dret a ser creditor o, directament, qui és creditor atès que es va fer una liquidació -que per a molts dels 400 clients que tenia el compte Òmnibus de Valora que se’n va anar en orris va suposar importants pèrdues- que es va acabar transformant en fallida. Suposadament, aquestes pèrdues haurien de computar com a crèdit en el marc del procés concursal que actualment dirigeix el batlle Xavier Colom. Però no està clar. Sobre la taula només hi ha, formalment, dos creditors. KPMG i l’administració. Un reclama el cost d’un informe i l’altra una multa. Però la financera tenia uns 400 clients molts dels quals no van recuperar, ni de bon tros, la inversió que havien fet Ara mateix, sobre la taula només hi ha, formalment, dos creditors. KPMG i l’administració. Un reclama el cost d’un informe i l’altra una multa. Certament, però, es van arribar a analitzar passius de fins a més de 20 milions. Però actualment, aparentment, segons les diverses fonts consultades, allò que està reconegut són 5 milions d’euros. Res més. Però encara menys és l’actiu. És a dir, el que tindria Valora per poder compensar els afectats per la fallida. Entre unes coses i les altres, hi ha poc més de 200.000 euros a la ‘caixa’ de la societat en fallida i que fa més de setze anys que no opera. L’impuls de les actuacions -els darrers anys se n’han fet per donar resposta a diverses diligències plantejades des de l’àmbit penal en relació a diversos clients que ho havien estat de la financera- hauria de servir per posar ordre a tot plegat. Per aclarir el perímetre de la fallida i, per tant, saber qui són i qui no són creditors. Per informar els afectats dels seus drets. I per acabar fent una proposta de repartiment del que hi hagi. Això sempre que els batlles de la via penal no ordenin segrestar, comissar, els béns que quedin a la societat per fer front a les responsabilitats derivades de l’activitat presumptament delictiva que va abocar Valora a un escàndol majúscul. I això que Valora havia estat entroncada amb Fibanc i amb Andbank. De fet, i usant l’argot que s’usa tot sovint en el ‘cas BPA’, Valora era una mena de caixer automàtic receptor d’efectiu per a Andbank. I ho feia a través de poc més que una bústia en instal·lacions de Fibanc a Barcelona. Certament, aquestes circumstàncies, per al procés concursal, per la situació mercantil, no compten massa. O no compten gens. Perquè, almenys fins ara, ningú ha dictat la prejudicialitat penal. És a dir, ningú no ha condicionat l’evolució de la tramitació de la fallida a la instrucció de la causa penal. Però la realitat és que el procediment concursal ha anat a pas de tortuga. Com a mínim fins ara.