El calendari de l’acord amb la UE: referèndum a final del 2024 i entrada en vigor el gener del 2025

Malgrat que es manté que el darrer semestre d’aquest 2023, amb la presidència espanyola de la Comissió Europea, s’obre una finestra d’oportunitat per tancar l’acord, en les trobades amb els agents econòmics -aquest dimecres n’hi ha hagut una, per exemple, en presència de Riba- s’admet que hi poden haver serrells pendents de tancar i que faria que l’entesa final s’hagués de dilatar uns mesos. No obstant això, des de Brussel·les mateix s’estaria posant una mena d’ultimàtum. Una mena de caixa o faixa. Landry Riba, que avui s’ha reunit amb agents econòmics igual com ho farà divendres, per exemple, va ser aquest dimarts a Madrid per reunir-se amb el seu homòleg espanyol, Pascual Navarro. El secretari d’Estat espanyol per a la UE hauria confirmat el suport de l’Estat veí del sud per avançar en les negociacions amb acord d’associació entre Andorra i la UE. Navarro també ha informat que el calendari electoral a Espanya no ha d’influir en les prioritats de la presidència espanyola, on la negociació de l’acord és una prioritat. La trobada entre Riba i Navarro a la porta de la reunió del pacte d’Estat sobre Europa no és casual. Calia donar un missatge d’optimisme, de bona marxa de les negociacions i del suport dels socis més propers. El secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE ha fet una extensa exposició a representants, per exemple, de la CEA i la EFA que s’han trobat amb ell a primera hora d’aquesta tarda. Els ha exposat el calendari i altres elements de la negociació. CONTRACTACIÓ PÚBLICA Una de les qüestions que sembla hores d’ara que pot suposar un entrebanc que no es preveia per a alguns agents econòmics són les exigències europees en matèria de contractació pública. Brussel·les hauria pràcticament exigit que els concursos públics per a treballs, de qualsevol naturalesa, que superin els 5 milions d’euros es facin sota el paraigua de la legislació europea i, per tant, això vol dir que hi puguin participar empreses de tot Europa en igualtat de condicions que les andorranes. Segons les fonts consultades, només el 5% dels concursos públics que de forma habitual convoquen les administracions públiques andorranes superen els 5 milions d’euros. Des d’aquest punt de vista, doncs, no hi hauria d’haver excessius problemes per acceptar les demandes de Brussel·les. Una altra cosa seria, segons els consultats, poder negociar una moratòria legal, per dir-ho d’alguna forma. Que es permeti una transitòria per adaptar la normativa i adequar-la a la nova realitat que reclamaria l’associació amb Europa.