El calendari Europeu i les necessitats andorranes

Cada dia estem més a prop de tancar el contingut de l’acord que ens ha de permetre ser un estat associat del nostre veí més potent, la Unió Europea. La reunió mantinguda aquesta setmana forma part del calendari habitual sense diferir massa de les dinàmiques de tota negociació entre aquells que es volen associar on, en general, es marquen uns objectius, unes voluntats, unes expectatives, uns beneficis i uns riscos assumibles i on el que més es desitja és començar. No resulta gens estrany doncs que després de fer un balanç de com han avançat les negociacions es marqui el calendari a seguir els mesos vinents per arribar a la fase final de negociació. “Acció treballarà des del Pacte d’Estat per la UE perquè la negociació avanci de forma positiva per obtenir el màxim de beneficis i per construir els ponts necessaris perquè sigui una realitat” Ens queden pendents temes delicats com la lliure circulació de persones i de treballadors, telecomunicacions, lliure prestació de serveis i d’establiment. Però també quedarà tancar els serrells de com ens relacionarem amb la UE en el futur per tal de poder defensar els nostres interessos, i com no, explicar-ho i fer un referèndum per tal que tots que ens puguem manifestar al respecte. Que tot això passi en poc més de divuit mesos sembla complicat tenint en compte la voluntat d’encaixar certes decisions en la presidència Espanyola immersa en un procés electoral i unes eleccions al Parlament Europeu el juny del 2024. Però aquestes preses també poden ser un indicador de què tot això que per nosaltres és tan sensible, per la UE no ho és tant. La UE ja coneix els nostres neguits al respecte i és un negociador constant en una conjuntura política d’inestabilitat permanent, per tant, és molt factible poder obtenir una negociació molt positiva que ens permeti participar del mercat interior europeu mantenint les nostres especificitats com sempre hem volgut més aviat que tard. Això requerirà que en aquesta recta final tots treballem per tal de poder aprofitar al màxim les oportunitats que l’acord ens oferirà. Primer descartant idees totalment errònies que sentim sovint: l’Acord d’Associació no és ser membre de la UE. Andorra no serà un estat membre de la UE, continuarem sent un estat tercer, però amb un acord específic que ens equipara sobretot en normativa per un principi bàsic de tenir les mateixes normes de joc en allò que ens aplica. Un acord que ens permetrà fer créixer les nostres empreses sempre i quant nosaltres vulguem fer-les créixer, i això no vol dir anar a fer negocis a Brussel·les sinó fer-los amb moltes més facilitats i avantatges en les poblacions veïnes com la Seu d’Urgell, la Cerdanya o l’Arieja. Serà aquesta activitat econòmica la que farà créixer el PIB del nostre país i no l’Acord per si sol. Acció treballarà des del Pacte d’Estat per la UE perquè la negociació avanci de forma positiva per obtenir el màxim de beneficis i per construir els ponts necessaris perquè sigui una realitat.