El nombre de residents argentins s’ha més que doblat els últims 12 anys

L’estudi de l’AR+I recull que el col·lectiu de residents d’altres nacionalitats ha passat de 5.140 persones el 2010 a 10.63 el 2022, el que suposa un increment de gairebé el 96%. Entre tots ells, la nacionalitat que més destaca és l’argentina, que ha més que doblat el nombre d’habitants respecte les dades del 2010, passant de 602 a 1.374 (+128,2%). Des de l’AR+I s’unta que la tendència a l’alça s’explica perquè “alguns treballadors temporers s’han establert a Andorra”. I és que precisament, els immigrants que arribaven al país de països llatinoamericans, com Argentina o Xile, eren habitualment temporers per a la temporada d’hivern. Amb un augment més moderat, els britànics són el següent col·lectiu amb més presència al país, passant de 662 residents el 2010 a 776 el 2022. En canvi, també destaca l’increment de residents de nacionalitat russa, que s’han multiplicat per quatre: de 166 residents el 2010 han passat a 757 el 2022. Finalment, també s’ha registrat un creixement dels residents italians (de 363 el 2010 a 603 el 2022), tot i que des de l’AR+I assenyalen que molts d’ells també tenen la nacionalitat argentina. També ha augmentat la comunitat filipina, de 360 a 538 residents, colombians i brasilers (han passat respectivament de 122 a 475 i de 267 a 456), mentre que els de nacionalitat marroquina s’ha mantingut estable (394 el 2010 i 420 el 2022). L’estudi també remarca l’increment de residents xinesos, que ha passat de 8 el 2010 a 110 el 2022. En el cas dels països més propers, augmenta el nombre d’espanyols (de 17.679 s’ha passat a 20.216) i francesos (de 728 a 2.937), però en canvi disminueixen els portuguesos (de 10.832 ara fa 12 anys a 8.777. MERCAT LABORAL L’anàlisi de les dades mostra que el grup més nombrós d’assalariats de persones d’altres nacionalitats el 2022 correspon a argentins amb 2.995, seguit de colombians (581) i filipins (489). L’estudi de l’AR+I apunta que el creixement d’assalariats de països llatinoamericans es pot interpretar com un “reemplaçament” de les forces de treball procedents de Portugal, que “pels efectes de la crisi econòmica, per la pèrdua de poder adquisitiu o per altres situacions”, ha acabat retornant al seu país d’origen deixant alguns sectors amb una demanda de mà d’obra per cobrir. A més, es constata “una segmentació laboral segons l’origen”. Així, hi ha una major proporció de treballadors d’Andorra en el sector de l’administració pública, mentre que els treballadors espanyols, francesos i portuguesos estan ocupats en primer lloc en el comerç, i els de Portugal també destaquen en la construcció. Els assalariats d’altres països treballen en hoteleria i comerç. Concretament, els d’Argentina i Xile es concentren en hoteleria i en altres activitats socials i serveis personals.