“El que la teva besàvia no reconeixeria com a aliment, no ho compris”

El periple que va seguir amb medicaments, metges, teràpies i aliments els va acabar plasmant en forma de novel·la a ‘Com he vençut l’hipotiroïdisme de la A a la Z’, un llibre autoeditat. De fet, la sacsejada que va donar a la seva vida va ser tant important que va passar per una separació, va deixar la feina de funcionària i es va posar a estudiar dietètica i nutrició. I ara pot parlar amb profunditat d’una problema que cada vegada afecta més gent per un “còctel” de circumstàncies: ja sigui per un dèficit de vitamina D (falta d’exposició al sol, per exemple), però també per la càrrega tòxica dels aliments o l’estrès del dia a dia. Reus dona consells, pautes, exposa la seva experiència i coneixements, però si algú pren medicació, que es tregui del cap que el que planteja és una alternativa per deixar-la. El medicament s’ha de mantenir, com a mínim, fins que la situació no estigui controlada i la glàndula hagi recuperat la funcionalitat. Reus apunta cap a les farines refinades, els sucres o olis refinats, els làctics pasteuritzats… I si cal canviar hàbits alimentaris, què hem de menjar per ajudar a recuperar la tiroides, a banda del clàssic ‘menja més peix’? “El que la teva besàvia no reconeixeria com a aliment, no ho compris”, resumeix Reus, que apunta cap a les farines refinades, els sucres o olis refinats, els làctics pasteuritzats… Un conjunt de productes que acaben generant inflamació de l’intestí. Així que per esmorzar, “proteïna”, amb uns ous i una amanida i si es vol, una torrada de blat sarraí. Deixar espai entre les ingestes per no activar tant el sistema immunitari, per dinar combinar proteïna animal amb verdura i fruita de postres i per sopar, verdura i peix. I les algues? “Una mica sí, però sense passar-se”. I és que si falta iode, estem malament, però si el cos en té un excés, “també és dolent”. En la conferència a l’Speakers’ corner del Roc Blanc, gairebé convertida amb taula rodona amb els assistents i on altres professionals de l’alimentació i l’activitat física han aportat també la seva visió, també s’ha volgut posar el focus en l’estrès. “És el gran boicotejador de totes les millores”, ha assegurat la dietista, que ha explicat que estem preparats per fer una gestió d’un estrès puntual, però quan n’hi ha un excés, les coses empitjoren. “Quan tens hipotiroïdisme pots estar més cansat i com que no pots, tires per força. Però tires de suprarenals i per tant, generes més estrès” i el resultat pot arribar a ser realment diabòlic pel nostre cos. si falta iode, estem malament, però si el cos en té un excés, “també és dolent” L’altre gran pilar que pot ajudar en la gestió de l’hipotiroïdisme és l’esport. “Moure’s és molt important” i en el cas de les dones, per exemple, el que funciona millor són exercicis de força per guanyar massa muscular. No cal pensar en aixecar grans barres de ferro des del primer dia, però sí en millores a llarg termini amb exercici que juguin amb el pes del propi cos. “Guanyar massa muscular no ajuda només a l’hipotiroïdisme, també aporta més qualitat de vida”, han advertit. De fet, en l’única cosa que tots els professionals es posen d’acord és que “fer exercici millora la salut i l’entrenament de força és clau”. Montse Reus també ha destacat que l’hipotiroïdisme té un component genètic en un 25%, però el 75% deriva de l’estil de vida. Per tant, hi ha eines per posar-hi remei. “No deixes de tenir la malaltia, però la poses en remissió i pots deixar de tenir símptomes”, ha explica. En definitiva, et pots trobar més bé. I qui és que no vol aquest resultat?