Els comuns reivindiquen la feina feta en habitatge i demanen al Raonador no generalitzar

Un dels més comprensius amb Marc Vila ha estat el cònsol major d’Andorra la Vella, David Astrié. “Les paraules del Raonador em semblen normals i els comuns tenim una part de responsabilitat”, ha assenyalat, recordant que la problemàtica “afecta al conjunt del país i totes les institucions ens hem de posar a treballar”. Astrié ha destacat que en el cas de la capital, s’ha sigut “sensible” perquè s’ha cedit el terreny de la Borda Nova i posteriorment s’ha fet el concurs per als pisos del Cedre, a més de tenir pendent el projecte a Ciutat de Valls. Gili s’ha mostrat comprensiva amb la preocupació expressada pel Raonador “perquè jo també m’hi trobo i pràcticament un cop per setmana ve algú a veure’m i demanar-me ajuda” En canvi, Rosa Gili, considera que les paraules no anaven dirigides a Escaldes-Engordany perquè “ja hem col·laborat amb projectes com el dels pisos socials”. Gili s’ha mostrat comprensiva amb la preocupació expressada pel Raonador “perquè jo també m’hi trobo i pràcticament un cop per setmana ve algú a veure’m i demanar-me ajuda”. Amb tot, la cònsol escaldenca considera que fins ara “no teníem les competències clares” i pensa no correspon als comuns “construir pisos”. De la mateixa manera que adverteix que no tot passa “per construir més” i creu que cal buscar altres alternatives. Gili manifesta que “anem tard” per trobar solucions i que quan s’han començat tirar endavant accions “la bola ja és molt gran i la problemàtica, molt dramàtica”. En aquest sentit, recomana “treballar tots junts, amb respecte institucional” per trobar les vies adequades. Amb tot, la mandatària d’Escaldes no amaga que a parer seu mesures com la rebaixa de la cessió obligatòria “no han ajudat en res a la col·lectivitat” i han comportat que algunes parròquies no tinguin terrenys disponibles per fer aquest tipus de construccions, a banda que no s’ha garantit que els lloguers siguin de preus moderats. De la seva banda, la cònsol major de la Massana, Olga Molné, ha remarcat que el problema és “greu i important” i que per tant, “hem d’ajudar tots i sumar esforços”. En el seu cas, ha reiterat que la corporació és “molt sensible” i ha recordat que es va rebaixar la cessió obligatòria al 0% “per facilitar que es fessin pisos de lloguer”, a més d’arribar a un acord amb el Govern per destinar dos blocs del complex Ribasol a fer pisos de lloguer assequible. “Estem d’acord que tots hem de fer esforços per trobar solucions per posar habitatges al mercat”, ha conclòs. IDIOSINCRÀSIA Els comuns més petits, en canvi, són els més crítics amb les paraules del Raonador i lamenten que no hagi tingut en compte les característiques de cada parròquia abans de fer les manifestacions. “Penso que és demostrar poc rigor generalitzar i posar-nos a tots al mateix sac”, ha exposat el cònsol de Sant Julià, Josep Majoral. El mandatari lauredià ha explicat que el segon ingrés més important del comú són els diners provinents de la construcció, just per darrere de les transferències, però que si se sumen les dues partides “la capacitat d’inversió de Sant Julià és de 2 milions d’euros per any”, per tant, “ni que ho destinéssim tot a habitatge, poc faríem”. Majoral ha insistit en què “no es pot generalitzar” i ha reconegut que “malgrat que la culpa no la vol ningú, si mirem una mica la culpa és de tots: Govern, comuns i privats”. Per aquest motiu, exposa que a la solució “també s’hi ha d’arribar entre tots”. Josep Àngel Mortés ha indicat que “tots hem fet coses”, però que “a partir d’aquí cada parròquia té la seva idiosincràsia, cada parròquia és un món i cal veure les possibilitats que té” En línies similars s’ha manifestat el cònsol d’Ordino, Josep Àngel Mortés, indicant que “tots hem fet coses”, però que “a partir d’aquí cada parròquia té la seva idiosincràsia, cada parròquia és un món i cal veure les possibilitats que té”. Igualment, a més de recordar la revisió del POUP en què s’està treballant, també ha apuntat una possible mesura: estudiar que la cessió obligatòria es pogués fer a través de pisos que posteriorment els comuns poguessin llogar a preus assequibles. Finalment, en el cas de Canillo, el cònsol, Francesc Camp, ha volgut assenyalar l’important creixement de població que s’hi ha donat. “Del 2017 al 2022 hem crescut un 31% quan la mitjana del país és del 9%”, ha indicat, afegint que són famílies que “han trobat habitatge a Canillo, cosa que vol dir que aquí hi havia oferta i s’ha anat ocupant en aquests 5 anys possiblement perquè eren més assequibles”. Ara bé, ha posat sobre la taula dues mancances clares que es tenen identificades en el seu cas particular: “El comú no disposa de terrenys per edificar en zones urbanes i té el problema de l’oferta d’apartaments de lloguer per als temporers”. “El Raonador va parlar que els comuns ingressen quantitats ingents per al construcció, però a Canillo, amb la revisió el POUP, s’han aturat les llicències i per tant l’increment d’ingressos no ha sigut tant”, defensa Camp Posat el cas que es disposés d’espai per construir, assenyala que la forma adequada “no és que construeixi el comú, sinó cedir l’edificació a través d’una concessió a empreses privades”, si bé adverteix que tampoc és garantia d’èxit veient l’experiència d’Andorra la Vella. “Hem de tenir clar que construir per llogar no és rendible pels costos de construcció”, apunta. A més, posa en dubte que un Comú com el de Canillo pugui tenir capacitat financera per tirar endavant aquest tipus de projectes. “El Raonador va parlar que els comuns ingressen quantitats ingents per al construcció, però a Canillo, amb la revisió el POUP, s’han aturat les llicències i per tant l’increment d’ingressos no ha sigut tant”, ha explicat, recordant que també han de fer inversions en altres aspectes, ja siguin qüestions socials o de manteniment d’edificis i carreteres, per la qual cosa, al final, “la capacitat d’inversió en un edifici d’aquest tipus no és evident”. En relació amb els temporers, conclou que els nous habitants de la parròquia han ocupat bona part dels apartaments que abans utilitzaven els temporers i ara cal trobar nous espais per allotjar-los. Camp ha remarcat que des d’Ensisa s’ha tingut en compte el problema i ja s’han fet accions per posar-hi solució, com llogar hotels o apartaments per destinar-los als treballadors de l’estació. Per tot plegat, considera que “no fugim d’estudi, sabem on som i probablement aquest problema augmentarà, com en altres parròquies, per la qual cosa caldrà fer esforços per torbar habitatges”. El Comú d’Encamp ha declinat fer valoracions sobre les paraules del Raonador.