“És un regal que m’ha fet el Copríncep francès”

En explicacions a l’Altaveu, Mauri, un llicenciat en ciències polítiques format a l’Escola Nacional de l’Administració francesa (ENA) especialista en qüestions d’energia, transports i sostenibilitat, estava a Washington quan el van anar a cercar. Quan l’Elisi el va contactar. Considera que el fet de ser una peça de l’administració gal·la amb un cert bagatge -vint anys d’experiència- i tenir sòlids coneixements de català van ser claus. El català el parla perfectament. Pràcticament amb accent empordanès. [related:articles:1] No en va, la seva mare, de la qual ha adoptat el cognom Mauri, va fer vida de petita entre Begur i Pals abans d’establir-se a Palamós. Ara, el nou cap de gabinet del representant del Copríncep francès tindrà la família més a prop. Malgrat que a Washington, a l’ambaixada de França als Estats Units, hi va arribar poc abans de l’esclat de la guerra d’Ucraïna i essent un expert sobre energia tenia una missió d’allò més interessant, abans d’arribar-li l’oferiment d’Andorra ja tenia clar que “en l’horitzó de dos anys” tornaria a Europa. Havia de ser a París. El seu coneixement del Pirineu -fa anys va treballar sis mesos a l’Arieja-, el seu domini del català, que assegura que li ve molt de gust d’usar ara de forma assídua -considera que el català és un element fonamental per a la integració del càrrec a Andorra i així també ho veu l’Elisi, assegura- o el fet d’haver treballat també com a diplomàtic a Madrid l’han acabat portant a Andorra. Professionalment “és un repte”. I troba d’allò més atractiu el fet de poder-se posar al servei directament d’un país. Perquè té clar que encara que sigui amb la visió francesa, ell treballarà per Andorra. [related:articles:2] Perquè en representa un dels dos caps d’Estat. Ara, afirma Mauri, s’ha d’assentar al país abans de conèixer-ne molt més de prop tant les seves interioritats com les persones que en formen part. Aquests dies previs a Meritxell, i la celebració de la festivitat mateix, li han servit, com li va passar una mica també al seu predecessor Pascal Escande, per imbuir-se d’andorranitat.