Espot obre la porta a què el referèndum sobre l’acord amb la UE no se celebri fins al 2025

El màxim responsable de l’executiu s’ha referit a la negociació amb Brussel·les sobre l’acord d’associació i amb molts d’altres temes en el marc d’una trobada amb els mitjans de comunicació després del tradicional dinar d’una part de l’executiu a la casa de colònies d’AINA, que ha permès, segons Espot, tenir contacte amb la realitat dels joves del país a banda de donar suport al projecte de mossèn Ramon. El cap de l’executiu ha explicat que aspectes com el d’Andorra Telecom o més encara el dels serveis financers i la lliure circulació de capitals encara estan a les becerol·les Espot ha estat acompanyat dels titulars de Turisme i Comerç, Jordi Torres; de Territori i Urbanisme, Raül Ferré; de la responsable d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín (i la secretària d’Estat d’aquesta, Esther Cervós); i del ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal. També han participat de la trobada a AINA l’actual cap de gabinet del cap de Govern, Sílvia Calvó, la número 2 d’aquest departament, Creu Rossell, i la secretària general del Govern, Ester Fenoll. Xavier Espot ha recordat que aquest dijous hi ha una reunió que hauria de ser clau per pactar les bases del pacte d’Estat sobre la UE amb les aportacions de tots els grups a partir d’un esborrany inicial elaborat pel Govern. El cap de l’executiu ha explicat que aspectes com el d’Andorra Telecom o més encara el dels serveis financers i la lliure circulació de capitals encara estan a les becerol·les. Un dels punts claus sobre els quals s’està més profundament treballant és amb la lliure circulació de les persones i el fet que Brussel·les “no permet el control previ d’antecedents penals” i per tant s’haurà de mirar com es pot realitzar el control de la immigració. En aquest sentit, Espot ha ressaltat que serà clau que la UE permeti a Andorra aplicar “un concepte d’ordre públic més estricte” que aquell que per norma s’empra a Europa. COMUNITARIS, EXTRACOMUNITARIS Sobre aquesta base es treballa, ha explicat el mandatari governamental, amb el fet que puguin ser els empresaris els que demanen els antecedents penals als seus treballadors sempre que es tractin de professionals sensibles, com la sanitària o els serveis financers, o, també, amb una declaració jurada prèvia que hauria de realitzar aquell comunitari que volgués treballar o residir o les dues coses al Principat i, posteriorment, dur a terme un control aleatori. El mandatari governamental assegura que caldrà un termini mínim de sis mesos per fer pedagogia i poder exposar les conseqüències d’un sí o d’un no En tot cas, Espot ha recordat que des de la pandèmia el paradigma del temporer ha canviat força i cada vegada són més els extracomunitaris els que venen que no pas els comunitaris. I per als ciutadans de fora de la UE, els controls podran ser exactament iguals que fins ara. Una altra cosa són els foragitaments o expulsions en calent que s’han de sotmetre a una revisió no ja perquè ho demani la UE, que estrictament no ho demana, sinó perquè a parer d’Espot pràcticament contravenen la pròpia Constitució andorrana. Sobre els terminis de l’acord i la celebració del referèndum, Espot ha explicat que tot dependrà de quan s’acabi la negociació i si aquesta es pot finalitzar a final d’aquest any o no. En tot cas, ha indicat el cap de Govern, “més enllà de maig no seria aconsellable” que s’allargués la negociació perquè llavors caldria esperar un nou mandat europeu i això dilataria enormement qualsevol acord d’associació plausible. Una vegada s’aprovi per part de Govern el text consolidat de l’acord d’associació, “no ens plantegem un termini menor de sis mesos” abans de la celebració del referèndum, perquè cal “fer pedagogia” sobre l’associació amb Europa i les “conseqüències d’un sí o d’un no” i això reclama un “termini ampli i suficient”.