“La Cambra ha de parlar amb tothom i ser políticament neutra, però la línia de vegades és molt fina”

Pilar Escaler Panella va néixer i créixer a Barcelona però en certa manera li van poder els seus orígens andorrans. Va començar Belles Arts, perquè l’art sempre li ha cridat l’atenció, però ho va deixar estar a mitges i es va acabar llicenciant en Dret. Va ser llavors quan va aterrar a Andorra. Emparentada amb els Cerqueda de l’Agricol, va iniciar la seva trajectòria professional al banc dels seus parents. Després, Òscar Ribas la reclutaria perquè muntés el gabinet jurídic d’un Govern encara preconstitucional. “Jo anava a treballar els dissabtes, perquè teníem molta feina, tot estava per fer”, explica. No es va veure mai passant-se tota la vida fent allò que feia i es plantejava plantar-se pel seu compte. Obrir despatx professional. Però llavors va néixer la Cambra, en la transició constitucional, i la van convèncer perquè n’agafés les regnes. Res, ella s’hi donava tres o quatre anys. Una experiència professional més i després cap a una altra cosa. No ha estat el cas. S’hi ha passat la vida. En parla amb gratitud i extensament. Però encara més extensament en parla rere el micròfon. Sense gravació. És a dir, manté el seu paper d’estar al costat o darrere. Però no davant. Es declara europeista, per exemple. I té clar que s’ha d’arribar a un acord amb Europa perquè Andorra no pot quedar aïllada. Potser no acaba de veure que s’hagin portat bé negociacions. Per cap dels implicats. Però això, ho hem dit, forma part d’allò que no es grava. I si no es grava… Al cap i a la fi, a Pilar Escaler li ha tocat capejar varis temporals. “M’ho he passat molt bé, a la Cambra! Aquí, la feina que he tingut ha sigut summament diversa. M’ho he passat bé amb molts dossiers. Cada president, evidentment, té una visió diferent de l’economia i del país. A vegades hi havia gent que em deia: ‘I com t’ho has fet amb sis presidents diferents’?” I és que vostè ha estat una figura de molt de… entre cometes, de relació institucional. Sí, sí, sí, sí. Bé, com a mínim a mi la vida em va portar aquí. I vaig entrar a treballar a la Cambra i vaig pensar… ‘això serà per tres o quatre anys’… Perquè en el sector privat, en l’advocacia, s’hi veia. Sí, m’hi veia. Però és que aquí m’ho he passat molt bé. M’ho he passat molt bé, a la Cambra! En aquell sí que em veia fent d’advocat. Però ara no m’hi veig, fent dossiers de tribunal i tot això. És com molt repetitiu. Aquí, la feina que he tingut ha sigut summament diversa. M’ho he passat bé amb molts dossiers. Cada president, evidentment, té una visió diferent de l’economia i del país. A vegades hi havia gent que em deia: ‘I com t’ho has fet amb sis presidents diferents’? I tots homes! Tots homes. I aquesta també és una qüestió… Al primer comitè hi va haver una dona. Però els presidents sempre han estat homes. I jo no m’he sentit mai… Jo no he tingut mai la sensació de sentir-me… Tractada diferent? Discriminada? Assetjada? Ni assetjada, ni discriminada, ni absolutament res. Ni al principi, quan estava mancada d’experiència i vostè era una dona jove entre senyors, diguem-ne, alguns ja veterans. Sí, i mai em vaig sentir… Potser sí una mica aquella sensació, com li diré. Sí, veure’m com si fos una filla, no? Però mai en un sentit pejoratiu ni absolutament res. Llavors potser és que la directora els tenia i els té ben posats. Perquè han passat els presidents, però la directora s’ha quedat. Ah, no ho sé, això. (Riu) … Però és que, a veure, sempre ho dic, jo, això. Dels presidents, per exemple, sempre n’he intentat extreure el màxim que he pogut. O sigui, tots t’aporten una visió diferent del país i mires d’extreure la part positiva o la part que inclús personalment t’aporta, m’entén? Mires de veure per què han sigut empresaris o per què són empresaris i com tenen la seva visió empresarial i la miren de portar aquí i per què han arribat fins on han arribat. Perquè els empresaris que arriben aquí també són… Tenen un bagatge, no? I a mi això m’ha enriquit. I, després, és veritat que jo no em veia com una persona de… de… de relacions institucionals, i aquí aprens molt, doncs, això, no? A pactar, a negociar, a buscar els tempos de les coses… A dir, bé, doncs… Fins aquí puc arribar i fins aquí no. Perquè la Cambra és un lobby i hi ha tota una altra part que ja no és de la Cambra, que pertany al poder polític que representa tothom. I aquí, sobretot, una cosa que també sempre han entès tots els presidents i crec que continuï així és que el rol de la Cambra no és el de ser una patronal. “Jo recordo els moments de canvis. Els moments que a mi potser m’han interessat més han estat els moments de canvi. El canvi que ha fet l’economia, les empreses. Impostos, comptabilitats…” Però hi ha hagut algun moment que ho ha semblat. Hi ha hagut algun moment que potser… Però, per què? Perquè per un empresari és difícil d’extreure’s i canviar… Canviar-se de posició. Llavors s’ha d’explicar i s’ha d’explicar bé, perquè de vegades quan estàs plantejant un tema és difícil. Però la Cambra no representa l’empresari. Representa l’empresa, i l’empresa és capital i treball. És un tot. És un conjunt. I la Cambra està feta, no pel debat, no pel debat de l’empresa, sinó per defensar el… com ho diria jo? L’interès general de l’economia, que no és només l’empresa, l’empresari, i que no és la suma dels diversos sectors que hi ha aquí. S’ha d’explicar, s’ha d’entendre… A mi m’ha agradat aquest debat, i dir que aquí no estem de pensar en aquest o aquell. Si aquest o aquell entra dins d’aquest interès general, sí, però no és la suma dels interessos sumats. El ple de la cambra està format per 30 membres que representen… Sectors diversos. Representen diferents sectors. Representen tota l’economia. A excepció de l’agricultura, quan no té registre de comerç, perquè també hi ha part d’agricultura, si hi ha una indústria, que tenen registre de comerç. Llavors, s’han de representar. Estan representats tots, i no representen grans o petits. No es pot ser com una associació o una patronal privada que representa els interessos… D’aquell grupet. D’aquell grup, que és molt lícit, i hem de conviure, i a vegades hi hem de col·laborar però nosaltres aquí es representen tots. Grans, petits… Pilar Escaler durant l’entrevista Mitjans… Ara s’acaba de fer una reactualització que s’havia fet del ple de la cambra, de la representativitat, perquè l’economia també canvia. La representativitat… L’any que ve farà 30 anys. Quan en feia deu es va fer una mica una actualització. Però no hi havia dades econòmiques. Ho podies agafar per nombre d’empleats, d’empreses de la CASS i tal. Ara s’ha agafat el ple de la cambra… Ho ha d’aprovar encara el Govern la… diguéssim, l’actualització. Però s’aprovarà, perquè estem a sota de ministeri. Hi ha hagut una comissió de la Cambra que hi ha treballat durant més d’un any. I s’han aprovat unes fórmules. I el 50% es trien en funció del PIB i l’altre 50% va en funció del nombre d’empleats i el nombre d’establiments. S’han buscat pesos ponderats en tot això. D’acord. És que el ple de la Cambra, de quan jo vaig començar a ara, ha canviat molt. Si agafem aquesta estructura, abans els serveis, excepte els financers i els turístics, tenien molt poc pes, i ara han crescut… Abans Andorra era la botigueta. Era la botigueta, el sector turístic, la indústria del tabac, el sector bancari, però ara el sector serveis ha crescut… La construcció i el sector serveis ha crescut moltíssim, per tant, d’aquests 30 membres, si creixen els serveis altres baixen la representativitat. Això és la força de la Cambra. Tenen la representativitat i que els membres d’aquí venen en representació de tots. Dins del comitè de la cambra hi ha quatre vicepresidències que representen els quatre grans sectors d’activitat, que són el comerç, la indústria, altres serveis, que aquí està representat pel sector financer, altres serveis, comerç, indústria, altres serveis i els serveis turístics. “Els presidents sempre han estat homes. I jo no m’he sentit mai… Jo no he tingut mai la sensació de sentir-me ni assetjada, ni discriminada, ni absolutament res. Al principi potser sí una mica aquella sensació, com li diré. Sí, veure’m com si fos una filla, no? Però mai en un sentit pejoratiu ni absolutament res” La construcció depèn d’aquests altres serveis? No, depèn d’indústria. La construcció forma part de la indústria. Torno a l’inici, tiro enrere: deia que es veia com a advocada, però de quin sector de l’advocacia? Jo vaig fer administratiu i civil. Una estudiant de Belles Arts frustrada acaba en el món de l’economia, que clar, també té la seva part qualitativa, però… Quan vaig començar aquí, jo vaig començar amb una altra persona, amb l’Stella, vam començar les dues. Al cap de dos mesos va començar la secretària. Jo feia també altres coses, una mica de tot. Ara no seria capaç, m’entén, de posar-me a fer segons què. Però clar, feia assessorament empresarial… Llavors venia el bagatge de Govern, i és clar, aquest tema també el tenia més exercitat. Tampoc no hi havia ningú més exercitat. Havia de fer la burocràcia empresarial, vaja Clar, la burocràcia empresarial, com tirar una empresa endavant. Inclús participar de la redacció d’algun informe d’algunes lleis, al principi. I a poc a poc hem anat creixent a demanda de les necessitats. Encara que realment la Cambra no ha crescut. Almenys, no ha crescut exponencialment. Som una desena de persones. I moltes d’altres es subcontractem. La part de formació, que possiblement és la més visible de la Cambra, és un servei subcontractat a empreses del país amb les quals treballem des de fa molts anys. Amb algunes, quasi tants anys com jo que estic aquí. La formació la distribuïm per àrees. I la subcontracten… per què? Perquè la promoció de l’activitat econòmica és tan àmplia o tan estreta com vulguis. Llavors, depèn del president o comitè que tinguis… I es pot posar l’accent en una banda o en l’altra. Exacte, es pot posar l’accent en una banda o en l’altra. I no només depèn del president o del comitè, també depèn de la conjuntura econòmica del país. El que no es pot fer és posar-te aquí unes estructures super grans que potser d’aquí cinc anys ens podrien no donar servei perquè s’ha de posar l’accent en un altre tema. S’ha de ser molt flexible. I, de fet, l’equip que hi ha és molt flexible. “Jo tinc molt clar el meu paper i on he d’estar. Hi ha coses que pot dir la directora, però hi ha coses que les ha de fer i les ha de dir el president. Són els presidents els que marquen la línia. La directora com a molt pot apuntar, però qui posa les coses al seu lloc ha de ser el president” I com més lleugera i prima sigui l’estructura orgànica, més es pot expandir o contraure. Exacte, just el que fa l’economia. Potser no tinc la dada ben ben actualitzada, però ara gestionen més de 7.000 registres. Se’n recorda quants n’hi havia quan va començar? Uns 4.000. 4.000 i escaig. Potser 5.000. Hem de pensar que nosaltres no tenim empreses. Diria que ara estem per sobre dels 8.000. Són registres de comerç. I els registres de comerç no són empreses. Hi ha X Júlia, per exemple. Són els punts donats d’alta al registre. I aquest és la nostra base de dades. Nosaltres anem com lligats al registre de Comerç i el ministeri de Comerç és el de tutela de la Cambra, sempre és el que porta el registre. Que la Cambra és un lobby passa aquí i a tot arreu. Evidentment. Però aquí es dona més el paper aquest que abans o després l’empresari que ha dirigit la Cambra és també polític? Ho dic per la confusió que després això comporta. No ha passat pas sempre i no sempre és així. I a més, quan s’està aquí… S’està aquí. S’ha d’estar aquí i s’ha de ser… a veure, ningú no és políticament neutre, si vols. No, no, està clar. La Cambra, i l’empresari ho sap, ha de parlar amb tothom. I com que ha de parlar amb tothom… Aquelles relacions institucionals que dèiem. Exacte. És que les relacions institucionals són bàsiques. Gesticulacions de la fins ara directora de la Cambra durant l’entrevista. Parlar amb tothom i ser neutre, també? I ser neutre. Políticament sí. En relació amb l’economia és una altra cosa i determinades coses… És que de vegades hi ha una línia molt fina, no? Sí, sí, sí. Una línia molt fina… I que s’ha de mirar de no traspassar. Exacte. I s’aconsegueix? Políticament, jo crec que sí. És que aquí representem a tots. Aquí hi ha persones de tots els colors. De tots els colors polítics. O els hi ha hagut. Ara hi ha gent més jove que potser, no sé ubicar-los del tot… I a mi, personalment, m’és completament igual. Així de clar. M’és completament igual. I m’entenc bé amb tothom. I sempre ha sigut així. “El rol de la Cambra no és el de ser una patronal. La Cambra no representa l’empresari. Representa l’empresa, i l’empresa és capital i treball. És un tot. És un conjunt. I la Cambra ha de defensar l’interès general de l’economia, que no és només l’empresa, l’empresari, i que no és la suma dels diversos sectors que hi ha aquí” Quin és el moment més complicat que la Pilar ha viscut a la cambra? Suposo que ha tingut a veure amb els cicles econòmics. Els moments de crisi econòmica, en què veies… I bé, la pandèmia també. Potser la pandèmia. Més que l’economia estrictament, el pitjor potser ha estat la pandèmia en el còmput dels trenta anys? És que la pandèmia va ser… Certament també va tenir un gran impacte econòmic. Va tenir unes conseqüències brutals a l’economia. I els empresaris ho van viure, ho van viure, no sé com dir-li-ho. Tothom ho vam viure en les nostres carns. Però aquell que té una responsabilitat i té gent que depèn d’ell… I si tens una mica sensibilitat… N’hi ha que ho van viure molt malament. Jo parlava amb molts d’ells. No sé si alguns van arribar a perdre del tot l’empresa, una part de l’empresa potser sí. I encara que no l’hagin perdut, no sé si tothom s’ha recuperat. Però les vivències d’aquell moment… Miri, ara que parlem de la pandèmia… allò dolent és que va tenir un molt alt impacte. Però si alguna positiva va tenir, entre moltes cometes, és que va afectar a tothom per igual. Perquè hi ha crisis que són estrictament sectorials. Aquí un bon dia ens van dir: ‘tanquem el país’. I es va tancar per tothom. Va ser així, sí. Però clar, segurament que els més petits… Bé, els grans també molt afectats perquè tens gent al teu càrrec i això és una responsabilitat… buf. I ho veies. I el pes d’aquesta responsabilitat hi era, eh. Evidentment jo estava a casa com tothom. I tenia trucades de gent que el que necessitava eren parlar amb algú. Vaja, que la Pilar feia de psicòloga. En algun moment… I jo pensava. No paràvem. Tenia la meva filla a casa i em deia: ‘Escolta, això no pot ser, si no tens temps ni de menjar.’ I és que fèiem reunions per tot. Totes les normatives que van sortir de forma urgent. El cert és que tot es va comentar força abans. I els webinars que vam fer aquí?!?!?! En recordo un, sobre tot el tema de les ajudes, en què es van connectar més de 600 persones. Sap el que és connectar-se 600 persones? Segurament és el moment que es van connectar més persones. Encara hi ha gent que ho recorda ara. Que ho diu. La gent es connectava als webinars i a les formacions. Perquè era… com una necessitat. No només perquè era el moment… o perquè no es podia treballar. Hi havia gent que podia treballar des de casa i altra que no. Però la gent es va connectar. Jo crec que vam fer inclús una cosa social. I és que es va connectar pràcticament tothom. A mi encara m’ho comenten ara. La qüestió de la pandèmia va ser molt impactant. “La pandèmia va tenir unes conseqüències brutals a l’economia. I els empresaris ho van viure, ho van viure, no sé com dir-li-ho. Tothom ho vam viure en les nostres carns. Però aquell que té una responsabilitat i té gent que depèn d’ell… I si tens una mica sensibilitat… N’hi ha que ho van viure molt malament” La pandèmia, deien, ens havia de fer millors. Socialment tinc molts dubtes que això hagi estat així. Però econòmicament, com ha anat? El teixit econòmic ha sabut transformar-se, preparar-se. O com la gent del carrer, com la societat aquelles esperances d’anar cap a millor. No sé si s’ha estroncat o no. Hem fet enquestes durant tot el tema de la pandèmia i la gent se n’ha sortit bastant bé. I molta gent amb recursos propis. Molta gent amb recursos propis. Això és perquè realment a Andorra hi ha algunes persones amb molta riquesa o com a mínim perquè les empreses havien fet un esforç de tenir coixí, per exemple? De tenir coixí, sí. N’hi ha hagut. I les ajudes també han ajudat, eh? Les ajudes, els lloguers suposo que en aquells moments tampoc… Crec que pel petits que som, i amb les possibilitats de les finances de l’Estat, les ajudes van ser importants. Les ajudes van ser importants. I més enllà de la pandèmia, quins moments delicats recorda? La bombolla de la construcció quan va punxar-se? La crisi del sector financer? La bombolla de la construcció que va petar el seu dia… I sobretot jo recordo els moments de canvis. Els moments que a mi potser m’han interessat més han estat els moments de canvi. El canvi que ha fet l’economia, les empreses. Impostos, comptabilitats… El país de la no fiscalitat, de cop i volta… fins i tot vostè va haver de fer un curs de dret tributari. Aquest curs el vaig fer a l’inici de tot de la Cambra! Jo ja tenia clar que això dels impostos hauria de caure en algun moment o altre. I com a mínim tenir unes nocions, una base. Però abans dels impostos, el gran canvi van ser les comptabilitats. Aquí hi havia gent que ens trucava, sobretot petits empresaris, perquè els féssim la comptabilitat. Nosaltres vam tenir llavors una persona que la vam agafar únicament i exclusiva per això, per anar a petits comerços o a molt petits negocis a ensenyar-los com portar una mínima comptabilitat. No a portar-los la comptabilitat, eh? Ensenyar-los, ajudar-los. Vam fer feina en aquest sentit. Sol Rossell i Pilar Escaler. Hi va haver molt moviment, llavors. Jo recordo la meva secretària, que la secretària que teníem llavors no només era secretària, sinó que portava la comptabilitat de la Cambra, que de vegades estava enganxada dues hores al telèfon. I li deies: ‘Què estàs fent’? I resulta que era algú que trucava demanant consell i ella ja els explicava: ‘tu posa això aquí, allò allà…’ I li havies de dir: ‘remete’ls a aquesta persona que tenim, que està fent aquesta feina d’acompanyament, que nosaltres no portem comptabilitats. Però jo he vist venir a la Cambra petits empresaris portant-nos tota la paperassa pensant que li faríem la comptabilitat. Això van ser canvis… que Déu n’hi do. Vostè va arribar a Andorra just en el moment del procés constituent encara que no per entrar encara a la Cambra. No, és clar. La llei que regula la Cambra va ser de les primeres lleis en aprovar-se després de la Constitució. I una de les lleis que va tenir un recurs al Constitucional per part d’una patronal. En aquell moment la Unió Hotelera, que era pràcticament la única patronal que hi havia al país, ens va veure com una competència. Ara tots els hotels, com a comerços, estan aquí amb nosaltres. I hi ha molt bona relació amb la Unió Hotelera. I tenim un hoteler de vicepresident de la Cambra. Em referia, més aviat, als canvis a nivell de carrer que va comportar la Constitució. A nivell de país és evident que hi va haver una transformació. Però en relació estricta amb l’economia? És evident que la Constitució no va fer canviar el dia a dia de l’economia. Però el canvi institucional que va comportar segurament també hi va influir. En l’economia va tenir més incidència l’acord duaner. Que era del 1990. Sí, del 1990. I canviarà ara si hi ha acord d’associació amb la UE. Bé, si n’hi ha i si no n’hi ha, també. “Si hi ha hagut un acte que s’ha guanyat un lloc cabdal, que és la presentació de l’informe econòmic. Ha acabat sent l’informe de referència, perquè molts organismes internacionals es basen en aquest treball. I a més de dades, hi ha anàlisi. L’estadística presenta moltes dades, però les dades s’han de saber llegir i interpretar” Una vegada obert el meló amb Brussel·les, passi el que passi tindrà un impacte sobre el país. Això ho tenen clar els empresaris, oi? Jo crec que sí, està clar. El món és cada vegada més canviat i l’statu quo de l’inici de les negociacions no existeix. I nosaltres, com a país, hem de trobar un encaix. Geogràficament estem on estem i s’ha de trobar un encaix. Aquí fa falta, com va dir el meu president durant la presentació de l’informe econòmic, elaborar un pla a 20-30 anys. Saber i tenir un rumb marcat. Un rumb marcat entre tots. Aquest no és un tema de la Cambra ni tan sols només econòmic. És una qüestió global de país. Les coses estan canviant molt ràpid i hem de tenir una orientació de cap a on volem anar. Si volem obrir l’economia, cap a on la volem obrir… Això és el que més costa als empresaris, no veure cap a on va el país perquè els polítics hi ha moments que no sembla que s’acabin de decidir. Els empresaris necessiten això, més previsió, més planificació. Els empresaris necessiten una cosa i la política sembla a vegades que va per un altre camí. Necessiten planificació i la política hauria d’acompanyar a tot això però de vegades… hi ha cops que… deixe-m’ho en què la política de vegades és més imprevisible. Els empresaris fan com fan la majoria de famílies a casa seva. Fan previsions, almenys, a mig termini. Escolti, malgrat que vostè deia que cada president s’ha fet la Cambra una mica a la seva manera, quin ha estat, per a vostè, el fil conductor d’aquests 30 anys? Fer créixer l’economia. I sí que és veritat, també és molt important fer de lobby davant de les institucions públiques i fer arribar l’opinió dels diferents sectors econòmics sempre sota un mateix, com es diu ara… Un mateix paràmetre? Diguem-li paràmetre, sí. Sempre sota un mateix paràmetre que ha de ser l’interès general. I en aquests trenta anys crec que també hi ha hagut un acte que s’ha guanyat un lloc cabdal, que és la presentació de l’informe econòmic. Cert. Quantes edicions van, ja? Vint-i-vuit. No va ser el seu primer any però sí el segon, vaja. Exacte. No va ser el primer any però sí el segon, perquè primer calia muntar l’estructura, buscar els col·laboradors. No és fàcil. I s’ha de donar una mínima qualitat i servei. Nosaltres tenim un col·laborador extern, però tenim també una persona aquí que es dedica a l’informe, a les enquestes de conjuntura i a demandes internes dels propis sectors. Una persona, un economista, i la secretària a mitja jornada. I si necessites altres estudis, altres elements, en matèries concretes, vas a buscar altres especialistes. L’informe s’ha guanyat un prestigi que realment té. El que diu l’informe… Va a missa. Exacte. El que diu l’informe no és fer lobby. És un tema objectiu. A més, la llei estableix que la Cambra té l’obligació cada any de presentar als poders públics l’estat de l’economia. Ha de ser objectiu. “En l’economia va tenir més incidència l’acord duaner potser que la Constitució, que va portar una transformació institucional. I canviarà ara si hi ha acord d’associació amb la UE. Bé, si n’hi ha i si no n’hi ha, també” Segur, eh. Ho és. I al final ha acabat sent l’informe de referència, perquè molts organismes internacionals es basen en aquest treball. I a més de dades, hi ha anàlisi. Perquè a l’informe s’hi recopilen les nostres dades, les dades que té el servei d’estudis, les d’Estadística. Agafem moltes dades. Però l’important de les dades és saber-les interpretar i fer les anàlisis que toquin. L’estadística presenta moltes dades, però les dades s’han de llegir, s’han de saber llegir. L’informe econòmic és el gran fill professional de la Pilar Escaler? Jo diria que de la Cambra. Home, jo me l’he estimat molt perquè. És que és un informe que s’ha assentat. Miri, al principi es feia aquí i amb el president de la Cambra tot sol. Després va anar creixent. I ara l’informe ja es presenta al Centre de Congressos o en un espai ampli i el cap de Govern seu al costat del president i li respon. Contesta a l’informe. I això és important. Molt important. Escolti, vol dir que els poders públics no s’escoltaven tant la directora com el president de torn o potser més hi tot? No, no, no. Perquè la directora al final està… Com li ho diria. Jo he estat sempre aquí, però… a veure. Jo tinc molt clar el meu paper i on he d’estar. Hi ha coses que pot dir la directora, però hi ha coses que les ha de fer i les ha de dir el president. Són els presidents els que marquen la línia. I quan ha de ser el president, ha de ser el president. La directora com a molt pot apuntar, però qui posa les coses al seu lloc ha de ser el president. I ara què farà la Cambra sense la Pilar? Doncs mira, la cambra sense la Pilar… Escaler continuarà al davant de dos projectes clau per a la Cambra com els del tribunal d’arbitratge i el centre de resolució de conflictes. Ja fa dies que es prepara el relleu. Doncs farà el de sempre perquè la Cambra té una directora. Hem estat quatre anys juntes i hem treballat super bé. Es tracta d’una persona super preparada i que li agrada la seva feina. Per tant, una persona preparada a qui li agrada la seva feina estic segura que tirarà milles i ho farà super bé. A més, durant aquest temps hem compartit molt i hem parlat molt. Ep, i això és bo o dolent. En el bon sentit! No serà que l’antiga directora condiciona la nova? No, no, no. Ni molt menys. Ella ha de ser ella, evidentment. Jo l’he ajudat amb la meva humil manera de ser, de dir. Li he explicat… això ho he fet així i perquè ho he fet així i no d’una altra manera. Però ella ha de trobar la seva manera de fer les coses. El seu encaix. “Aquí fa falta, com va dir el meu president durant la presentació de l’informe econòmic, elaborar un pla a 20-30 anys. Saber i tenir un rumb marcat. Un rumb marcat entre tots” I, a més a més, la Pilar no marxa del tot. No, jo no marxo del tot. Li pot el cuquet? La Cambra li va demanar que es quedés? Hi va haver un moment que vaig dir… ‘estic molt bé a la Cambra, m’ho he passat molt bé, però tinc ganes de fer altres coses’… Però els anys passen per tots, oi? És clar. Però hi ha dos projectes que a mi em fan especialment sentir bé. Un és el TAPA, el Tribunal d’Arbitratge. El TAPA i el centre de solucions i conflictes empresarials. Tots dos tenen també relació una mica amb la meva formació de base. D’aquí que el comitè em digués: ‘I perquè en lloc de marxar del tot no et quedes aquests dos temes?’ No serà a una dedicació plena. I quan m’ho van dir, en ser dos temes que m’agraden molt, que toquen de ple amb la meva formació, em vaig dir, doncs home, per un any… Perquè és un any i prou. O hi pot haver renovació? Pròrroga? (Pensa). No. Jo aquest any hi dedicaré tot el meu esforç. Però ja està. En fi, que no passarà del tot al res. Serà una mena de jubilació gradual. I estaré immersa en dos projectes que m’agraden molt. I que en un any no sé que podré fer, perquè són dos projectes de molt llarg recorregut. Quedem d’acord que és un any irrevocable. No, perquè el que he de fer és posar altres persones d’aquí amb aquests projectes. I fer-los vibrar a ells. El fil conductor d’aquests 30 anys ha estat fer créixer l’economia. I també és molt important fer de lobby davant de les institucions públiques sota un mateix paràmetre que ha de ser l’interès general” I després d’aquest any ja té feina per fer? No, però ja me la buscaré. Més que feina… feina mental. Alguns deien que fes un llibre de la Cambra, però no. De moment al novembre me n’aniré a fer una formació a Harvard amb la meva filla. Una qüestió de mediació que feia molt temps que volia fer i que ara farem juntes. En lloc d’anar a unes vacances farem un màster en mediació i negociació. En fi, que vull fer coses que em vinguin de gust de fer. Coses que em serveixin, evidentment, i que no he pogut fer durant aquests anys. Crítica d’art! Crítica d’art ja no, però coses relacionades amb l’art, per exemple, m’agraden molt. Doncs a pintar quadres. De petita deien que hi tenia la ma trencada. Però ara ja no. La meva mare és pintora. Vull dir, havia fet alguna exposició. I ho portes una mica dins, tot això. Però no no, amb 60 i escaig d’anys, ja no toca. Doncs que sigui el despatx d’advocats que potser fa trenta hauria volgut muntar. No, tampoc. Doncs escolti, faci d’assessora, que això es porta molt. A això ja no li dic que no. Però hauran de ser assessoraments, a veure… assessoraments que aportin a l’assessorat però que també aportin a l’assessora.