La despesa sanitària que reemborsa la CASS segueix enfilant-se: creix gairebé un 9% en un any

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

Així es pot comprovar amb les dades de la mateixa CASS tancades a 30 de juny. Fins llavors, des del gener, la parapública havia abonat en prestacions de reemborsament fins a 65,554 milions d’euros. La xifra suposa un salt considerable si es comparada amb la registrada durant el mateix període del 2022. Llavors, es va situar en 59,4. Per tant, una pujada del 8,8%. El salt encara és més fort si s’analitza la dada posant-la al costat dels diners pagats el 2021. Llavors, es va recuperar la tendència alcista que havia aturat l’esclat de la pandèmia el 2020. Es va reemborsar un total de 56,4 milions. Per tant, la diferència en comparació a aquell exercici arriba a ser del 14,3%. Analitzant pel tipus de despesa, es comprova que l’hospitalització suposa més d’un terç del total gastat. Aquest primer semestre es van reemborsar fins a 22 milions en aquest àmbit, dada que suposa un increment del 7,6% respecte a l’any anterior. Per tant, puja de forma important. Hi ha altres àmbits, però, on l’increment ha estat encara més destacat. És el cas de la radiologia, amb una despesa reemborsada de 3,4 milions, en comparació als 2,78 d’un any abans (+21%). També s’enfila amb ganes les proves de diagnòstic, que passen de 3,2 milions entre gener i juny del 2022 a 3,3 enguany. Per tant, un 14,6% més. Un altre àmbit on la despesa creix força -en aquest cas, un 14%- és l’odontologia. S’han reemborsat prestacions per valor de 2,5 milions, pels 2,17 del primer semestre de l’exercici anterior. La pujada percentual més forta, però, es dona en el transport sanitari que, però, representa un gruix reduït de la despesa total. Passa de 687.000 euros el 2022 a 936.000 aquest any. Per tant, un 36,2%. De fet, totes les categories de despesa han registrat increments. Amb una única excepció. I, s’ha de dir, per ben poc. Baixa lleugeríssimament el reemborsament per consultes d’atenció primària: de 5,136 a 5,124. Per tant, tot just un 0,2% de disminució.