L’IPC definitiu del setembre es confirma novament desbocat (6,1%) per culpa dels carburants

Per tant, es confirma que la inflació torna a disparar-se després d’un primer semestre de l’any on s’havia anat moderant -una davallada, però, divergent segons els grups perquè principalment es devia al fet que els preus de benzines i gasolis anaven a la baixa en comparació a l’any passat però, en canvi, l’alimentació va mantenir taxes de creixement elevades. Ara, justament, la situació ha canviat. Cert, si s’analitzen les dades fredes del setembre fetes públiques aquest dilluns des del departament d’Estadística, dins la cistella de la compra el grup més inflacionista ha estat el de la roba amb un augment de preus del 14,4%; seguit de Béns i serveis diversos que ha tingut una variació positiva del 7,9% impulsada sobretot per l’encariment de les assegurances. Ara bé, aquests dos àmbits tenen un impacte relativament menor sobre el càlcul final de la xifra. [related:articles:1] En canvi, els carburants impacte de forma molt més forta. Primer, perquè el seu cost acaba afectant dos grups diferents. Per un costat, el Transport; per l’altre, l’Habitatge. I tots dos pesen molt en la dada: el segon, bàsicament, en representa més d’un 25%. I el primer, més d’un 15%. I, lògicament, això es nota quan els combustibles han viscut un setembre amb fortes pujades de preu que els han situat a preus per sobre dels marcats el setembre de l’any passat. Així, el grup del transport experimenta un creixement interanual de l’1,9%. I el de l’habitatge, encara es dispara més, fins al 6,1%. Amb aquestes evolucions, la dada final també es dispara. Creix cinc dècimes en comparació a la de finals d’agost i passa del 5,6% al 6,1%. La més elevada des del passat febrer. I això malgrat que hi ha una certa moderació -certa, tampoc per llançar coets- de l’alimentació. De fet, en línies generals, si la comparació es fa amb dotze mesos enrere, tots els àmbits del consum, amb una única excepció, marquen registres a l’alça. Només les comunicacions cauen (-1,4%). La resta, tot puja. El resultat, lògicament, és una nova espiral inflacionista. La dada andorrana se situa, de fet, per sobre (i força per sobre) de la registrada als països veïns. Així, suposa 2,6 punts més que l’espanyola (3,5%) i 1,2 més que la francesa. Al país veí del nord han tancat setembre amb un IPC del 4,9%.