La llista de PS+SDP ‘desperta’ Laurèdia

Com a la immensa majoria de parròquies, i a falta de tot just cinc dies per al tancament de les candidatures, l’escenari està més obert del que semblava a Sant Julià. Només Unió Laurediana (UL) i Demòcrates tenen tancat una aliança, no signada encara en un paper, i Josep Majoral i Mireia Codina esperen tancar entre aquest dilluns i l’endemà, dimarts, una candidatura que serà “molt de poble”, segons les fonts consultades. Evidentment, no tot conflueix a gust de totes les parts, i hi ha lauredians de l’entorn demòcrata que descontents amb el pacte amb UL encara estan mirant l’impossible: articular una llista que difícilment veurà la llum però que exploren amb el suport d’alguns dels promotors del que va ser Laurèdia en Comú. [related:articles:1] La moguda forta, però, està en l’entorn de Desperta Laurèdia. La formació va anunciar aquest dijous tres de les seves cares. Els dos candidats a cònsol, Cerni Cairat i Sofia Cortesao, i qui hauria de ser la tercera de la candidatura, Teresa Areny. En principi els dos primers llocs haurien de ser inamovibles, però a partir del tercer tot és modificable si això suposa integrar la socialdemocràcia laurediana i deixar fora de joc una eventual tercera llista. Fa setmanes ja s’havia valorat aquest escenari, però els ‘concordis’ ho van desestimar perquè no volien saber res d’SDP i perquè, a la pràctica, no comptaven pas que aquest sector de la parròquia pogués realment configurar una llista. La situació ha sofert un gir des que PS+SDP han deixat clar -amb moviments que s’han fet entre persones a la parròquia- que no només anirien plegats -contra la tendència general que s’imposa de partir peres en la majoria de territoris comunals- sinó que tenien embastada una candidatura. O, com a mínim, que tenien els noms per fer-la i la disposició de tirar-la endavant. Tot plegat ha fet que en les darreres hores hi hagi hagut contactes i acostaments. També hi haurien ajudat -per bé o per mal- les directrius donades en el congrés silenciat socialdemòcrata. I ara la qüestió és comprovar si hi ha marge per la integració i si fent-ho cap de les dues formacions acaben trencant amb aquells que ja comptaven ser a sengles llistes.