La contractació d’eventuals i els ‘ajustos salarials’ fan estralls a l’administració de Justícia

El procés per cobrir les places de secretari judicial, que és el darrer en curs, està com tants d’altres, mirat amb lupa pels funcionaris de l’administració de Justícia. Més enllà de si el temari està actualitzat o no -que ho hauria d’estar però no està gens clar que això sigui així- no s’acaba d’entendre com de forma provisional es pot elevar a secretari judicial un treballador eventual que ha accedit fa pocs mesos al lloc d’oficial. Però és que l’embolic amb el personal interí és una constant, segons diverses fonts consultades. “Però el que sempre passa és que quan hi ha un procés per triar personal, sempre apareix un amic, conegut o familiar d’algú”, expliquen les fonts, que posen l’exemple d’un cas concret, per exemple, que fa dos anys que manté l’etiqueta d’eventual saltant d’un lloc a un altre I no està mai clar, aparentment, entre els responsables de la gestió de personal del Consell Superior, si cal convocar la plaça de forma interna o cal recórrer a personal eventual extern. Els funcionaris de la casa consideren que no es permet progressar als que ja hi són. D’altres creuen que no es pot desvestir un sant per vestir-ne un altre. “Però el que sempre passa és que quan hi ha un procés per triar personal, sempre apareix un amic, conegut o familiar d’algú”, expliquen les fonts, que posen l’exemple d’un cas concret, per exemple, que fa dos anys que manté l’etiqueta d’eventual saltant d’un lloc a un altre. I dels eventuals als ‘ajustos salarials’. Fins i tot no fa massa que intervenció general de Govern ha hagut de sol·licitar, com a mínim, que es justifiqués millor un complement de responsabilitat afegida (CRA) que es va acordar per un dels funcionaris. Una responsabilitat de més que suposava el fet de respondre correus electrònics. Sí, calia atendre uns determinats neguits, però ningú no acaba de comprendre que això calgui un suplement remuneratori. O que ara, a corre-cuita, es puguin acordar increments remuneratoris d’alguns treballadors en concret. [related:articles:1] Definitivament, indiquen les fonts, la gestió del personal ha estat “nefasta”. Els consultats, quedi clar, no entren a valorar si les suposades males decisions han de tenir rellevància penal o no. Si són disfuncions d’organització amb transcendència administrativa o poc més o què hi ha. Però recorden, també, que el Tribunal de Comptes ha fet vàries advertències. I no només per la contractació d’un tècnic d’arxiu que, sobre el paper, és l’element que ha portat la fiscalia i el Tribunal de Corts a assenyalar Casadevall i Torres per un presumpte delicte de prevaricació. Hi ha operadors jurídics que arriben a demanar, fins i tot, que es faci una auditoria ben feta per determinar com s’han anat succeint la cobertura de places o, fins i tot, que la comissió legislativa de Justícia i Interior obri una investigació -sobre els integrants del Consell Superior ho pot fer, sobre els batlles o magistrats de cap de les maneres, que són totalment independents- per tal d’analitzar com s’han procedit a cobrir les vacants hagudes o els llocs de nova creació. Que es faci un treball minuciós de, com a mínim, els sis darrers anys. I es treguin les conclusions adients. Sembla, però, força complicat que aquesta iniciativa que per ara es mou amb discreció tingui gaire suport.